[Salvador Pérez] La participació ciutadana, com fer-la efectiva

No Comment

La participació ciutadana sempre ha estat un objectiu, però mai s’ha aconseguit resoldre. Es vol que la ciutadania participi en els afers públics, però quins són els límits, fins on de veritat es vol que aquesta hi participi i fins on es vol que decideixi i es faci corresponsable d’aquests afers.

Donar de veritat capacitat a la ciutadania de participar i decidir, a alguns partits que han gestionat qualsevol de les Administracions, i sobretot la municipal, sempre els ha generat molts dubtes i pors, per això, s’han buscat fer moltes normes que no han promogut la participació, han buscat limitar-la. Quan algú de veritat creu amb la participació de la ciutadania en els afers públics, necessita molt poques normes i legislacions, només cal voluntat política i convenciment, creure amb una ciutadania adulta, responsable i compromesa, i que el fet de deixar-la fins i tot decidir, no ha de comportar cap problema, ja que al final la legitimitat democràtica sempre estarà en aquells que han estat elegits en unes eleccions.

La nostra ciutat, amb el partit governant durant quaranta anys, és un exemple d’un gran fracàs, de moltes sensacions participatives, però de moltes ineficiències que han fet avorrir a la mateixa ciutadania, que han observat que al final ha estat un mer miratge. L’ambigüitat, la por, la manca de convenciment, els dubtes…, al final han generat un model participatiu acotat i ni el temps ni els canvis estètics l’han resolt.

El tema no és tenir reglaments de participació, molts consells de districte o sectorials, pressupostos participatius fracassats, processos participatius per a projectes concrets, fer comissions de seguiment, fer taules de sostenibilitat o observatoris específics, o modificar el ROM (Reglament Orgànic Municipal). Podem anar obrint espais i anar canviant els noms en funció del moment i de la moda, que, a més, comporta anar mobilitzant moltes persones i entitats, cremant molts recursos humans i sobretot oportunitats. El problema de fons segueix sent el mateix, la manca de convenciment del partit, sobretot de govern, on sempre ha tingut por i ha menystingut la ciutadania per a donar-li responsabilitats compartides. Molt discurs de ficció, però poc compromís real.

Mai s’ha volgut fer entendre que el concepte de ciutadania, sobretot des de la perspectiva republicana, vol dir tot un seguit d’obligacions, deures i compromisos en els afers públics que ens afecten. Al llarg dels anys només hem generat mers consumidors i demandants de serveis, sense cap obligació, només com a receptors, deixant als responsables polítics i les administracions públiques el monopoli i responsabilitat única de les decisions, on la ciutadania era un element passiu que només demanava i exigia, generant el model que tenim, i que alguns han promogut al llarg dels anys, precisament, per a evitar una societat crítica, responsable i compromesa.

Moltes vegades molt exigent com a consumidor, però poc compromesa en els afers públics, només demandants permanents d’equipaments i serveis, i de malbaratar recursos sense cap sentit raonable, participant inclús de la disbauxa política en la distribució dels equipaments, i de la debilitat i manca d’ètica i escrúpols dels responsables polítics que eren incapaços de posar ordre i responsabilitat, provocant un model totalment forassenyat i donant la sensació de ser una societat opulenta i rica, que ha generat una sensació equivocada on tot si val, quan no som ni una cosa ni l’altra. Amb recursos limitats i d’alt cost, els responsables polítics més que a satisfer necessitats reals, a compartir espais, a fomentar la relació i la convivència, els criteris partidaris i de conveniència, han generat la malversació de recursos i la manca d’equitat, i la poca visió de ciutat en el seu conjunt.

I tot això, s’ha fet i permès moltes vegades, per desgràcia, amb la connivència i amb la participació mal entesa d’entitats i col·lectius, per a un confús concepte de ciutadania i, sobretot, de participació, que el mateix partit de govern municipal ha promogut, on durant molts anys ha prevalgut el concepte de subordinació i interessos partidaris.

Avui, com deia, tenim molts espais i conceptes participatius, però seguim patint el problema de fons, la manca de convenciment i de veritat, aplicar un model participatiu sense pors, sense dubtes, sincer i sense interessos partidaris de control i vigilància social, i això només ho pot fer una ciutadania convençuda, responsable i compromesa, disposada a assumir reptes per a afrontar la diversitat de temes i problemes de caràcter públic que avui ens afecten, i determinar de veritat les prioritats de com afrontar-los.

La ciutadania, de veritat, ha d’empoderar-se de la capacitat de decidir sense delegar, obligant els responsables polítics a tenir en compte aquesta, ja que al final és a qui afecta. Hem de passar d’una ciutadania merament demandant com a consumidors, a partícips actius que volen assumir responsabilitats i compromisos, senzillament, exercir com a ciutadania amb el que això vol dir.

Per tant, els models de participació són simples, no necessiten adequacions conceptuals en funció de la situació modal, li podem dir com vulguem, però al final tot és més fàcil i simple: voluntat, compromís, responsabilitat compartida, i sobretot, ser transparents, honestos i sincers. Fer-ho complex vol dir no creure ni en la participació ni en la ciutadania, i això és el que alguns han promogut fins ara i que només ha afavorit els seus interessos.

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari