[Salvador Pérez] Mesures absurdes que afecten la pluralitat d’informació

No Comment

L’any 1978 en plens processos electorals després de la dictadura franquista, reforma política, constitució, eleccions municipals i generals… A nivell local, dins les moltes propostes que es feien, era fer nous mitjans de comunicació per acabar amb el Tarrassa Información, avui Diari de Terrassa, al ser considerat un mitjà del règim franquista, i atenen que el seu màxim responsable era i és, un defensor i addicte al règim franquista.

Per tant, les forces democràtiques un dels seus objectius era acabar amb tots els àmbits i sectors relacionats amb aquell règim i fer els canvis i reformes que garantissin la nova situació. Però bé, tal com hem pogut anar observant al llarg dels anys, el partit governant, el Psc-PsoE, va començar a observar que el teixit franquista també estava molt consolidat i estructurat, sobretot en zones de poder i domini de la ciutat, tant a nivell de l’Administració Municipal, com en molts àmbits econòmics, havien sigut molts anys de control i teixint el control social i pensar que la ciutat era seva, on la ciutadania no comptava.

Llavors van prendre la decisió d’apropar-se a aquests sectors evitant la confrontació, per tant, van renunciar als canvis previstos, van reformar l’Administració municipal que els permetia fer-ne una oficina de col·locació i garantir-se les afinitats interessades, i garantir els interessos dels poders fàctics locals sense tocar cap de les seves estructures i negocis.

En relació al Diari de Terrassa, se li va garantir el negoci sense posar ni una condició pel seu passat, que es mantenia intacte. Als promotors i constructors locals se’ls va garantir el seu negoci i la ciutat es va modelar als seus interessos amb el Pla d’Ordenació de 1983, i als sectors industrials i burgesia local, es va obrir una línia de confraternitat garantida, és més, ni tan sols es va fer una adequació revisada i generalitzada del nomenclàtor mantenint a veritables criminals i impresentables, i fent homenatges a determinats personatges dels poders fàctics. Com algú em va dir un dia, membre responsable del fons documental de la CECOT que desbarrava sobre el que ell anomenava “rojos” durant la República i guerra civil. Llavors jo li vaig indicar que l’Ajuntament el governava un partit “rojo”, i em va dir que allò res tenia de “rojo” ni res semblant. Com és evident, el partit governant havia renunciat a tot el que deia abans de les primeres eleccions, i els franquistes i àmbits afins continuaven manant per mitjà d’un partit que havia optat per a evitar cap confrontació, ni demanar cap responsabilitat.

I avui, continuem igual, el gran valedor dels poders fàctics locals és el que avui governa la ciutat, per tant, aquests poders no tenen cap necessitat de canvis, tenen als seus millors aliats, no volen experiments, no els necessiten.

En l’àmbit dels mitjans de comunicació, el Diari de Terrassa segueix sent el seu gran mitjà de comunicació i per això d’una forma directa o indirecta, li segueix fent aportacions econòmiques, publicitant i donant-li notícies. I això que l’any 1978 se suposa que s l’havia de liquidar, una total paradoxa.

Ara per sort, han aparegut diferents mitjans digitals i en paper diversos, plurals i que permeten tenir informació i visions diferents (La Torre, Món Terrassa, Malarrassa…). Per desgràcia, aquesta pluralitat no s’ha produït amb el comportament municipal, on en cada moment s’han determinat estratègies diferents, en algunes ocasions no fent aportacions a alguns mitjans, en d’altres no fent publicitat. Això si, el Diari de Terrassa, sorprenentment, mai ha estat afectat per aquestes decisions limitadores.

Ara ens trobem en una altra fase, es dóna una instrucció on no es permet la distribució en paper de cap mitjà als centres cívics i casals de barri de gestió directa. Això afecta bàsicament al Diari Malarrassa i algun altre que també editen en paper. Mitjà gratuït i no subjecte a cap grup econòmic, ni ideològic concret. A més si atenem a aquesta absurda instrucció, afectarà butlletins i informacions d’entitats i col·lectius diversos. Per tant, una mesura incompressible, estratègicament absurda i totalment denunciable perquè en res ajuda a la informació i la llibertat d’expressió, la pluralitat i la diversitat.

Aquesta decisió que no sabem si és un acord de l’equip de govern, o d’un dels seus membres que és un il·luminat i jo diria, incapacitat a més d’un veritable irresponsable. Si de veritat com diu el Psc-PsoE són d’esquerres i ara s’omplen la boca d’antifranquisme, com és que no deixen de comprar i mantenir la relació amb l’únic mitjà de comunicació local que el seu responsable mai ha renunciat al règim franquista i ha mantingut el seu negoci al llarg de quaranta anys.

Com a algú se li acut aplicar una mesura d’aquestes característiques sobretot en aquests moments, i que demostra un comportament totalment impresentable en els moments que corren. El problema del partit de govern com ja he dit altres vegades, és que va renunciar al seu ideari fa molts anys, el seu estat actual de confusió cada cop és més gran, i alguns dels seus membres podrien estar perfectament a Ciudadanos, PP o inclús Vox.

Esperem que algú posi sentit comú i retiri aquesta mesura que al final només va en contra del mateix que l’ha decidit. I el que necessiten alguns mitjans és un esperit col·laboratiu per a garantir la seva continuïtat, i no posar través i problemes, limitant-los des de l’àmbit públic. Veurem…!

Salvador Pérez Riera

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre