[Salvador Pérez] Revisar el Pla d’Ordenació, per a fer què?

No Comment

Fa un temps i en l’últim Ple Municipal Extraordinari per aprovar els pressupostos, es va reiterar la necessitat d’obrir el debat de revisió del Pla General d’Ordenació de l’any 2003.

Segur que alguns sectors com promotors, constructors i especuladors ja se’ls han obert els ulls, els desitjos i ja es freguen les mans. De nou la seva oportunitat de negoci per a garantir a alguns de nou, ser els grans afavorits. I atenen que el Psc sempre ha estat el gran afavoridor d’aquests sectors cal suposar que esperaran que l’actitud no canviï. El problema és que està en plena decadència, no sap on va i el pitjor, està en plena minoria, cosa que no afavoreix els seus interessos. Però bé, cal recordar que per a fer aquest paperot d’interessos també hi és el PDeCAT i sobretot Ciudadanos, sempre al servei dels interessos fàctics dominants.

I el problema de TeC que insisteix massa en apropar-se al Psc, tot pensant que és d’esquerres, i que corre el risc de l’absurd. Han d’entendre que és un partit del 155, un híbrid sense ètica, ni ideologia, només cadira i supervivència. Per tant, demanar bilateralitats i acords en temes puntuals de forma tant insistent, és altament perillós, ja que pot semblar un acord encobert de govern i apuntalar un govern municipal en caiguda lliure.

En un altre article ja vaig comentar el que pensava quan es va plantejar la primera vegada el tema referit a revisar aquest Pla, i llavors començava la legislatura, i ja em va semblar un absurd, i ara encara més. Ni el moment ni l’abast del tema i la seva complexitat, ni el nivell polític i tècnic de l’equip de govern, i que resta una legislatura molt curta, pot afrontar un tema com aquest que necessita com a mínim una legislatura sencera. Hi ha molts temes pendents, no resolts, i que ja veurem si aquest govern és capaç de tancar-los d’una vegada, cosa que no tinc gens clar.

“Encara estem a les previsions de l’any 1983, ja que el Pla de 2003, com deia ha estat un veritable fracàs”.

Si fem un repàs del pla vigent, ja veurem que hi ha molts aspectes no resolts. Estic convençut que l’índex de compliment és molt baix. Aquell va ser un Pla que es plantejava alguns aspectes de difícil compliment, uns creixements de població totalment absurds, només subjectes a l’afany d’un papanatisme de propaganda per posar-nos al món mundial com a ciutat de referència. Després l’intent d’afavorir el negoci de determinats promotors i constructors locals amb noves promocions d’habitatges totalment innecessaris, i no ha resolt l’equilibri i distribució equitativa dels barris de la ciutat en equipaments, habitatge social i serveis. El nostre barri era un dels quatre eixos estratègics davant de les possibilitats de transformació al disposar de molts espais abandonats, naus industrials i terrenys, per a desenvolupar el que el Pla d’Ordenació de 1983 no va fer. Resultat, tot per a fer, ni tant sols s’han urbanitzat els sis carrers pendents; és més, avui hi ha més terrenys i espais abandonats que encara visualitza més l’abandonament i fracàs de la gestió del Pla, ja que la política municipal ha estat nefasta, poc compromesa i ho ha deixat tot a la promoció privada, que ha abandonat qualsevol iniciativa i l’administració ha estat incapaç de forçar i dinamitzar la situació. Això vol dir que encara estem a les previsions de l’any 1983, ja que el Pla de 2003, com deia ha estat un veritable fracàs.

Per abordar la revisió efectiva del Pla amb l’objectiu de definir bé per a què ha de servir, a qui ha d’afavorir, sota quines prioritats i model de ciutat es vol, amb quins suports i consensos. Fins ara els Plans estaven subjectes i subordinats als interessos econòmics, a un planejament afavoridor a uns creixements absurds i innecessaris, criteris merament urbanístics i al servei dels arquitectes. Si analitzem els mateixos plans veurem que tot és una subordinació de prioritats, i ple de contradiccions. Tot i que cal reconèixer que el vigent Pla va començar a introduir alguns criteris de sostenibilitat ambiental, però molt insuficients.

“La sostenibilitat ambiental hauria de ser el primer criteri que subordina a la resta, i així evitar haver d’anant fent plans específics per a tot”.

I aquesta és una de les grans decisions, si de veritat, és vol revisar, la jerarquia a l’hora d’establir els criteris. La sostenibilitat ambiental hauria de ser el primer criteri que subordina a la resta, i així evitar haver d’anant fent plans específics per a tot. Som el municipi amb més plans per metre quadrat, molts d’ells no complerts, ni aplicats de veritat, i un dels seus obstacles és el Pla d’Ordenació.

Per tant, el Pla s’hauria de dir: Pla de Sostenibilitat Ambiental i d’Ordenació del Territori. La jerarquia en aquest cas és important, ja que llavors els criteris per a determinar una ciutat de present i futur, així com la qualitat de vida dels seus ciutadans, té majors garanties de fer una ciutat equilibrada, on les necessitats i prioritats estan clares, i deixem de generar miratges que comporten costos elevats i malversació de recursos de forma permanent.

I amb criteris de sostenibilitat ambiental que subordinin als criteris urbanístics i econòmics, garantim també, l’estructuració real de les necessitats socials, ja que té en compte la situació de la seva ciutadania en criteris de renda i de precarietat, obligant que les persones i no el totxo sigui l’element prioritari. Si som capaços d’aclarir aquest primer element, llavors segur que haurem resolt les grans contradiccions i absurditats dels plans anteriors i establirem criteris d’execució més realistes i atenent les necessitats de les persones, i sobretot garantint el seu present i futur. Si el que es vol és fer el de sempre, llavors no cal perdre ni un minut, ni generar expectatives per continuar incomplint els Plans, sigui el d’Ordenació i d’altres.

Salvador Pérez Riera, AVV Barri Segle XX

Related Articles

Deixa un comentari