Els comitès d’empresa dels centres de salut i Marea Blanca fan un balanç poc encoratjador dels darrers mesos de lluita ciutadana.
Concentració en defensa de la sanitat pública, el passat 10 de febrer al Raval de Montserrat. MG
Miquel Gordillo
La lluita per una sanitat digna i de qualitat continua més viva que mai, sobretot des de l’adhesió a la mateixa causa que va fer tot el col·lectiu treballador dels centres de salut de la ciutat. Els comitès d’empresa de Mútua, CST i Hospital de Sant Llàtzer, juntament amb la Marea Blanca-PDSPT, van voler donar a conèixer el passat 10 de febrer a la ciutadania un balanç dels darrers mesos de lluita que estant mantenint en defensa de la sanitat pública.
En aquest sentit, remarquen la importància de la unitat, la qual «els fa bastant mal, quan ens trobem amb el CatSalut, sempre plantegen que hauríem de tractar els temes per separat, volen la nostra divisió», segons Esther Fernández, portaveu de Marea Blanca.
Aquesta unitat d’acció va cristal·litzar quan el 27 d’octubre de l’any passat varen fer públic un manifest amb un seguit de reivindicacions, les quals s’agrupen en millores econòmiques, assistencials i socials. D’ençà, han dut a terme trobades amb l’Ajuntament, i van presentar el manifest i el conjunt de reivindicacions en el Ple, rebent el suport unànime de tots els grups municipals. Seguidament, van aconseguir una reunió amb representants de l’àrea sanitària, la qual van qualificar en el seu dia de «desastre»: «la consellera Alba Vergés no ens va rebre i ens va emplaçar a una reunió amb els representants del CatSalut al territori», sense obtenir cap resposta a les seves demandes.
Precisament en referència a les converses amb el CatSalut, segons la portaveu de Marea Blanca, el passat 22 de gener «vam rebre alguna resposta per part del CatSalut però, malauradament, la reunió va seguir el guió de totes les dels últims dos anys: “en prenc nota”, “això no ho podem decidir”, “ho estudiarem”. Reconeixen que fins al moment, l’única resposta va ser el pagament de les pagues per objectius a la Fundació assistencial Mútua de Terrassa i els deutes pendents del CST. Això però és l’únic que s’ha assolit.
Per això, assenyalen, «venim de molt bones intencions, però poques concretades en accions que hagin canviat l’escenari cada cop més preocupant de l’atenció sanitària a la nostra ciutat». De fet, des de molt abans de la pandèmia, recorden que no s’està complint la normativa que estableix els terminis de referència per a visites, que han de ser de 48 hores pel metge d’atenció primària, per l’especialista, preferent 30 dies, i ordinària 90 dies; per a intervencions, preferent 90 dies; per proves diagnòstiques, preferent 30 dies i ordinària 90 dies. «Sabem que aquests terminis fins i tot es tripliquen!», assegura Fernández.
Llistes d’espera: cal un pla d’urgència
També troben insuficient la resposta que dona el CatSalut respecte les llistes d’espera quirúrgiques. Consideren que manquen accions per evitar les demores en les que estàvem. En el cas de Terrassa, «demores molt per sobre de la mitjana de Catalunya, i aquestes ja no són les recomanables». Per tant, demanen al departament de Salut que aquest tema sigui prioritari: «Segons el CatSalut, les llistes d’espera per visita a l’especialista i per fer-se una prova diagnòstica encara estan en vies de solució, però mentre ens arriben les respostes, la població segueix patint demores», asseguren, «que li retardin un tractament definitiu per solucionar el seu problema de salut o empitjoren perquè s’arriba massa tard a tenir un diagnòstic o pateixen seqüeles i conseqüències que es podrien haver evitat». Així doncs, reclamen que el Departament apliqui mesures urgents.
«Si els treballadors no estan en condicions necessàries, vosaltres no estareu ben atesos»
Tot i reconèixer que hi ha un pla per millorar les llistes d’espera, encara no està funcionant. «Estem parlant d’un tema on cal una actuació d’urgència. La sanitat s’està ofegant, són molts anys de retallades i gestant-se la situació que tenim actualment», i afegia que, si no es fan canvis, «cada vegada més persones patiran les conseqüències.»
Un dels punts destacats en les seves reivindicacions és acabar amb la precarietat en la contractació del personal sanitari. «Volem una contractació estable i a temps complet», diu Victòria Ortega, presidenta del comitè d’empresa de Mútua Terrassa. Per això, han recordat al CatSalut que «tota entitat pública, des del dia 1 de gener d’enguany, no pot tenir més d’un 8% de personal temporal».
Constaten que per aquest motiu, els professionals sanitaris marxen a altres països o comunitats «com ara Teruel, on els ofereixen millors condicions salarials i contractuals». En resum, Ortega considera fonamental una contractació digna: «som els professionals sanitaris pitjor pagats d’Europa, fins i tot respecte la resta d’Espanya.».
Contra el tancament de CAPs de les poblacions petites
Els representants dels comitès admeten una «plantilla infradotada, amb uns equipaments justos que ara amb l’activitat de l’atenció per la covid evidencia la precarietat en què ens trobem». Per això mateix, denuncien el tancament de consultoris a localitats com Ullastrell, Viladecavalls i La Floresta, i la centralització que aquest fet suposa, s’allunya el ciutadà del seu punt d’atenció primària, llavors s’ha de desplaçar a les ciutats, amb la dificultat afegida que suposa per a la gent gran». Respecte els Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAPs), asseguren que aquests no poden estar annexats als centres hospitalaris. També hi ha una reunió pendent entre el CatSalut i l’Ajuntament per abordar aquest tema, amb el compromís d’informar-nos de les decisions preses, manifesten.
El manifest pretén reflectir aquesta precarietat: «els professionals no augmenten en nombre suficient, sinó que són reubicats i les seves funcions es volen reestructurar amb el perill d’acabar amb infermeres fent funcions mèdiques, TCAIs fent funcions d’infermeria, administratius fent funcions pròpies de personal assistencial, i així anem a un personal low cost que assumeix unes responsabilitats que no li pertoquen amb les conseqüències que això pot comportar en l’atenció a l’usuari i en el propi professional».
Demanen a tots els grups polítics «superar la miopia partidista i blindar la Sanitat per revertir anys de retallades i precarietat que han afectat tant en les condicions laborals com en les assistencials i que l’administració exigeixi als proveïdors el compliment de l’ordre del 2015». Així els van fer saber abans de les passades eleccions, afirmen, quan van convidar totes les formacions polítiques a portar aquestes reivindicacions en els seus programes electorals.
No a les visites telefòniques
Pel que fa a les millores assistencials, Volíem més llits en observar la població ha augmentat en nombre i ha envellit, degut a la manca de llits, «tenim a la gent en condicions que no toquen, en passadissos on poden estar hores i dies», segons Ortega. Insisteix en que calen millores en l’atenció primària, la qual els darrers mesos després de la primera onada de la pandèmia «s’ha vist desbordada», tot afegint que «les mesures de amb bones intencions de reorganització han fet més mal que bé, les visites telefòniques no poden substituir les visites presencials». Remarca Ortega que «hi ha punts i tràmits que es poden fer per telèfon, però les visites d’exploració clínica no es poden fer així. Volem donar una sanitat de qualitat, com la volem?, hi ha altres patologies que no són la covid que cal ser seguides».
Les presidentes dels comitès d’empresa dels centres sanitaris de la ciutat i membres de Marea Blanca-PDSPT, al Raval el passat 10 de febrer. MG
La PDSPT anima a reclamar quan no es compleixen els terminis per visites mèdiques i proves diagnòstiques
Les accions de la PDSPT Marea Blanca se centren, a banda de la lluita al carrer i a atendre tots els casos de vulneració que els arriben. Des de fa unes setmanes, la plataforma està duent a terme una campanya informativa per animar a denunciar quan no es compleixen els terminis. Com a exemples, que la visita demanada al metge de capçalera s’ha de concedir en 48 hores, que no es facin visites telefòniques quan han de ser presencials, com és el cas de primeres visites, el seguiment a malats crònics o visites per fer diagnòstics.
En aquells casos en què es consideri que hi ha una manca d’atenció adequada, la plataforma insta a recollir el full de reclamacions al CAP o hospital de referència, complimentar-lo amb les dades personals de la persona afectada, tot indicant el motiu de la queixa. Es recomana afegir al final del full que «en cas que se’n derivi una patologia greu per l’incompliment dels terminis, el CatSalut serà responsable». Cal portar el full de reclamacions, segellar-lo i enviar-ne una còpia al correu electrònic de CatSalut, o bé enviar-ho a la mateixa PDSPT perquè en facin la gestió. La plataforma recorda que hi ha un termini de 15 dies per rebre algun tipus de resposta, i màxim 3 mesos per obtenir una resposta definitiva.
Per contractar amb la PDSPT:
Telèfon: 653101101
correu electrònic: defensasanitatpublicagmail.com
Deixa un comentari