Coral Home SLU apareix com part d’un grup Rankia, dedicat a les ‘finances’. (captura de pantalla)
Pep Valenzuela
Invocant normes, jurisprudència i fets objectius, remuntant-se fins i tot a «doctrina jurisprudencial, plenamente asentada» des de l’any 1953, una magistrada dels Jutjats de Terrassa resol que l’intent de desnonament, en el cas del senyor Osuna, «es considerarà executat en frau de llei».
Després de «la major estafa financera que ha patit aquest país», afirma l’Andreu Missé en referència a l’«engany» de les preferents, en un aprofundit estudi sobre aquest cas amb el suggerent subtítol «abusos e impunidad de la banca durante la crisis financiera en España», publicat per Alternativas Económicas el 2016, les grans empreses de les finances continuen amb les «males pràctiques», els «abusos», els «enganys i la desigualtat en la informació que reben els clients».
Continuen fent aquestes pràctiques (robatori?), com evidencien cada dia noves sentències, i cerquen noves maneres per continuar-hi malgrat la llei i les sentències, en el que ha esdevingut una forma reconeguda com a «frau de llei», d’acord amb l’advocat terrassenc Joan Tamayo, en conversa amb Malarrassa, sobre el judici guanyat a mitjans del passat mes, que aturà un intent de desnonament i permeté una família de continuar vivint a la casa que tenen dret.
Les conseqüències de l’especulació financera que produí l’esclat de la bombolla immobiliària encara fan molt de mal. Encara s’arrosseguen molts procediments hipotecaris per fer fora de casa les famílies que hi viuen. Però, cada vegada amb més dificultats i sentències contràries per als bancs demandants.
Els bancs, per treure’s problemes de sobre, van vendre els apartaments a empreses financeres i fons internacionals d’inversió o, directament, crearen entitats mampara per no mostrar la cara. Així, per exemple, en lloc de CaixaBank es poden dir Buildingcenter o Coral Homes Slu (com és el cas del judici guanyat a Terrassa). I per fer desbloquejar la situació, ja que els processos hipotecaris no avancen, han decidit donar-los per tancats i, a canvi, han posat demandes contra «IGNORADOS OCUPANTES DE LA FINCA», en «situación de rebeldía», que són les víctimes dels processos hipotecaris però sense nom ni antecedent que, en principi, els pugui defensar en la nova situació.
El treball d’advocades i juristes, per sort, està posant límits. Una sentència, als jutjats de Terrassa, amb data 16 de desembre, posa en evidència el cas: «DESESTIMO ÍNTEGRAMENTE» la demanda formulada pel procurador D. Vicenç Ruiz, en nom i representació de Coral Homes SLU, per fer fora de casa el señor Osuna i la seva família, representats en aquest cas per la Procuradora Agnès Dagnino, i assistits per l’advocat Joan Tamayo, del col·lectiu d’advocats i advocades pels drets humans Espai Humana.
La demanda de Coral Homes SLU data del 5 de novembre de 2019, una «demanda de juicio verbal contra los ignorados ocupantes». El senyor Osuna, però, va demostrar que ell no és cap ocupant ignorat, sinó que viu a l’immoble de forma habitual des de 1997, així com que havent estat propietari desposseït per via del procediment d’execució hipotecària 206/2015 H del Jutjat de Primera Instància de Terrassa, invoca l’aplicació de la Llei 24/2015 de Catalunya, tot argumentant que «amb mala fe», l’empresa Coral Homes, de CaixaBank, vol d’aquesta manera eludir la possibilitat d’aplicar la moratòria prevista per llei (RD Llei 27/2012).
La jutgessa invoca normes, jurisprudència i fets objectius, remuntant-se fins i tot a «doctrina jurisprundencial, plenamente asentada» des de l’any 1953. La magistrada invoca i considera «aplicable» també el que diu la sentència del 30 de juliol de 2020 contrària a una denúncia llavors interposada per CaixaBank, titular de Buildingcenter.
En conseqüència, resol la Jutgessa, l’intent de desnonament en el cas del senyor Osuna «es considerarà executat en frau de llei».
El lletrat Tamayo afirma que aquesta sentència és «molt important i valuosa», perquè «pot ajudar a posar fre a una pràctica que ha esdevingut habitual per part de bancs o empreses interposades i fons d’inversió». CaixaBank, Banc de Sabadell, BBVA, directament o mitjançant empreses tapadores i els fons d’inversió coneguts com a «fons voltor», van canviar d’estratègia perquè la via de les denúncies i processos hipotecàries se’ls posava complicada i sense garanties d’èxit.
Com es pot veure cada dia, els bancs tiren ple dret, sense considerar els drets de les persones, la llei ni la jurisprudència. D’entrada, si les persones afectades, per ignorància, por o incapacitat, no fan res, ja tenen una partida guanyada. Si hi ha protesta o denúncia de les persones afectades, doncs ja a esperar qui pot aguantar més (quasi sempre les entitats financeres, clar). I si, finalment, perden el judici, doncs bé… no sempre es pot guanyar! O sigui, hom s’atreviria a afirmar que l’opció per fer accions i gestions que comporten frau de llei és completament conscient i calculada.
La sentència de Terrassa, en línia amb algunes anteriors, semblen confirmar aquesta sospita, així com l’opinió de l’advocat Tamayo i, com ell, altres lletrades i entitats que treballen per la defensa dels drets humans, el de tenir casa entre els primers, com ara l’Espai Drets egarenc.
Deixa un comentari