L’associació veïnal de Montserrat dóna suport a la campanya contra la construcció del nou espai comercial en el Districte 2, participa activament de la comissió per la neteja i manteniment de la riera de Les Arenes i s’ha reincorporat recentment a la FAVT, mentre desenvolupa un ambiciós projecte de projectes en un dels barris egarencs amb més diversitat cultural.
Pep Valenzuela
Ara treballen en el desenvolupament d’un projecte de projectes que es va iniciar amb una gran enquesta veïnal l’any 2004. El barri s’havia transformat molt ràpidament, diu l’Antonio Cazola, actual president de l’AV, molt actiu als seus 70 anys i resident aquí des de la construcció dels blocs que formen l’actual barri a finals dels 50.
Antonio Cazorla, presidente de l’AV Montserrat. Foto PV
Activista social i polític, llavors contra la Dictadura i sempre crític i «polèmic», com ell mateix es defineix, en Cazorla estava amb els fundadors de l’AV tot i ser molt jove, a pocs anys d’arribar amb mare i família del poble cordovès de La Carlina. Protagonista i coneixedor de primer pla d’aquest gran passatge històric, es va reconèixer de seguida en els nous migrants que començaren a arribar a mitjans dels anys 90 i 2000.
L’enquesta va ser un exercici per comprendre la nova situació i cercar propostes per a la vida comunitària. Van aconseguir realitzar més de 400 entrevistes a persones que respongueren a 25 preguntes, amb les quals confeccionaren un quadre bastant complet de dades objectives, així com d’opinions sobre aquestes dades.
El resultat més important de la mateixa va ser constatar els «problemes de convivència provocats per la trobada de diferents hàbits i costums de vida diària, agreujats en bona mida pel fet de no entendre’s, de no parlar una llengua comuna», explica en Cazorla.
D’aquí sorgiren de seguida dos projectes. El primer, de recuperació de la memòria històrica. «Calia recollir-la per poder-la compartir amb tothom i veure que quan nosaltres vam arribar ens trobàrem en situacions molt iguals», afegeix, «diferents costums i problemes de comunicació per la llengua també.»
El segon, a partir de dues conclusions immediates davant l’evidència: crear un sistema de mediació veïnal i posar en marxa cursets d’aprenentatge de català i castellà. El grup de mediació establí de seguida un mecanisme de resolució de conflictes o disputes mitjançant «assemblees de bloc i escales, per privilegiar la resolució col·lectiva de les eventuals diferències i per mantenir l’harmonia».
Pel que fa a l’aprenentatge de llengües, es començaren a programar classes amb voluntaris i un treball conjunt amb l’escola Montserrat, que inclou en el seu projecte pedagògic de Comunitats Escolars cursets d’aquest tipus per a mares i pares d’alumnes.
Atenció especial van tenir jovent i infants. Decidiren, primer, tornar a posar en funcionament espais i grups per a la realització d’esport, una activitat que havia tingut molt seguiment al barri però que s’havia anat parant, recorda el president de l’AV. «Era molt important, perquè a més l’esport uneix». Així, van reactivar la pista d’esports i, entre altres grups, a l’escola es formà un equip de noies magrebines que participen en els campionats escolars. El jovent, assenyala en Cazorla, ha donat vida nova al barri. Això al menys sembla dir el fet que «els pocs autòctons, per entendre’ns, que queden, són gent molt gran, de 80 en amunt; els més joves som els que de petits ens vam quedar, la resta són emigrants, nouvinguts.»
En aquest aspecte, com que l’Antonio és membre de la comissió catalana de migracions i ciutadania, han defensat que els terminis per a la regularització de les persones residents siguin més breus, «no pot ser ni és just que amb 5 anys de residència hi hagi gent que té problemes de papers, no estem d’acord», emfasitza.
Un altre foc d’interès, afegeix, és allò relacionat amb les dones, especialment magrebines que són majoria, a la seva integració i reconeixement social, tenint cura pels temes de formació general i específica, així com pel que fa a la prevenció o actuació davant de la violència masclista i el maltractament, un risc que, per altra banda, viuen i pateixen totes les dones en la nostra societat, «nosaltres ho recolzem al 100% com AV».
Representants d’entitats dels D2 contra l’àrea comercial. Antonio Cazorla (amb ulleres negres) representant l’av Montserrat, a principis de juny Foto PV
“L’AV és com un petit ajuntament”
L’associació veïnal té actualment 250 socis, en una població de quelcom més de 2.000 habitants. A la junta hi ha un grup de 10 persones, mentre que en el conjunt de les comissions de treball intervenen entre 40 i 50 voluntàries més. Les comissions actualment són: joves i esport, civisme, dones, jardiners i horts socials, punt Òmnia d’informàtica, el grup de solidaritat pel rebost i l’equip «Un roto para un descosido» de dones que cusen de forma cooperativa.
El veterà dirigent veïnal, amb anys de militància política i sindical a les esquenes, així com afiliació a diversos partits, destaca que «tot això està en el projecte i s’ha aconseguit sense renunciar a la independència de l’entitat». Els diners públics de les subvencions, argumenta, no són cap regal, «és una despesa social justa i necessària». L’AV compta amb finançament de Benestar Social i Habitatge principalment. De l’Ajuntament reben una subvenció de suport destinat a manteniment i a petites activitats
Aquest any, per primera vegada, han aconseguit la contractació d’un professional per acompanyar les tasques de mediació. Era molt necessari, informa en Cazorla, perquè «des de l’AV fem tot el seguiment dels pagaments i impagats de tots els rebuts dels bancs de molts veïns, seguiment de qualsevol problema que tingui qualsevol persona, si cal fer actuació la fem, negociació amb bancs, subministraments… A la pràctica som com un petit ajuntament», resum.
A més de reivindicacions en torn a la reindustrialització de la ciutat, que fa dies plantegen sindicats i el propi Ajuntament però no sembla trobar concreció; sobre l’Anella Verda, que creu en Cazorla que hauria d’incorporar activitats agràries i de ramaderia; plantegen també, molt més concret, des de Montserrat, que cal fer una «campanya potent d’alfabetització en català i castellà».
El president de l’entitat defensa també un model de comerç de proximitat, per això s’oposen a la construcció de la nova àrea comercial. «Estem amb les associacions de l’entorn, al D2, i els diem que s’ha d’aturar això, sinó quedaran com estem nosaltres a Montserrat. Els grans comerços no ens interessen. A més, si tanquen el petit comerciant, no deixen només una persona en atur, sinó una família que depèn d’això». Col·laboren i participen, així mateix, del conjunt de plataformes i lluites que porta endavant la FAVT, com l’aigua, la sanitat pública i el pla de mobilitat.
Col·laboració estratègica amb l’escola
Escola Montserrat preparant la trobada de dones joves gitanes, novembre de 2015. Foto PV
La col·laboració amb l’escola Montserrat és una peça important del treball al barri. Fan juntes diversos projectes, com el de civisme, amb xerrades a les classes des de P3 en endavant i, després, també amb mares i pares. Un altre projecte amb molt d’èxit i participació és el «Somnis del barri»; que compta amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 20 grups de 10 persones van fer trobades, converses i posada en comú d’idees i propostes, de somnis del barri que els agradaria viure; i d’aquí es concretaren alguns projectes, principalment entorn a l’esport, però també sobre horts urbans, socials i cooperatius; i el grup de costura.
D’altra banda, treballa un grup juvenil, amb suport d’un pla d’ocupació que donarà feina temporalment a 12 joves formant-los en les habilitats de la jardineria, aprofitant recursos municipals.
Enmig d’aquesta activitat, des de l’AV enfronten dues qüestions que els semblen necessàries però poc o res desenvolupades. D’una banda, les coordinadores d’associacions i entitats dels districtes, de tot el moviment associatiu, «per crear espais d’unitat, treballant en xarxa, per recuperar la força». Al D2, explica Cazorla, es va crear una coordinadora, «però per problemes va quedar parada. Ara farem esforç per posar-la de nou en moviment amb motiu de l’oposició a l’àrea comercial».
La segona, és la manca de participació de la gent nouvinguda. A Montserrat, recorda, «la gent havia participat molt a l’AV, però des de fa uns quants anys ho fan menys; si tenen problemes puntuals vénen, però res més». Tot i així, destaca i confirma que «la convivència al barri és molt bona, tranquil·la, menys problemes, segur, que a cap altra part de la ciutat; som com un petit poble».
Deixa un comentari