SOS per la sanitat pública: els professionals de la salut de la ciutat reclamen més recursos i millores laborals immediates

No Comment

Els comitès d’empresa dels centres de la ciutat s’han unit per exigir una trobada amb la Conselleria de Salut, a qui es denuncia de la situació preocupant en què es troba la sanitat pública de la «ciutat pitjor dotada de Catalunya».

Les entitats ciutadanes donen suport al sector i anuncien més mobilitzacions i accions contundents per defensar la sanitat pública si no hi ha «millores immediates».


La paciència s’esgota per al personal professional de la salut. Sous retallats, precarietat laboral, càrregues de treball desproporcionades, esgotament… El resultat, una atenció a la població cada cop més deficient, amb llistes d’espera fora de mida tant per proves diagnòstiques com per operacions. Després de molts anys de deteriorament, la pandèmia del coronavirus ha deixat al descobert el drama que viu el sector sanitari, amb una manca de recursos per atendre tant els malalts afectats per la covid-19 com d’altres patologies.

Per això, tots els treballadors dels centres sanitaris de la ciutat ha considerat necessari unir veus i accions per evidenciar la situació preocupant en què es troba l’atenció sanitària, en tots els seus nivells. Un dels focus és l’atenció primària, que es troba per terra i limitada a una atenció telefònica que s’està mostrant del tot insuficient.

sanitat pública 27.10.20

En una roda de premsa unitària duta a terme ahir dimarts a la plaça Lluís Companys, els comitès d’empresa de l’Hospital Mútua Terrassa, del Consorci Sanitari de Terrassa, i de l’Hospital Sant Llàtzer, acompanyats de la Marea Blanca Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública, van descriure una per una les diferents reivindicacions que fan. No són pas noves, però asseguren que revesteixen urgència per tal d’oferir a la població una atenció de qualitat. El que es demana són la millores de les condicions laborals i assistencials, en definitiva, un increment dels recursos destinats a la sanitat pública, cada cop més malmesa.

A la Generalitat, responsable màxim a qui s’adrecen les demandes, se l’acusa de dur a terme les majors retallades i de fomentar una privatització del sistema sanitari. En la presentació de l’acte es posaven alguns exemples d’aquest intent privatitzador, com ara que a Catalunya «es destinen 43.000 € a cada llit d’UCI privat; a Navarra, que és la segona, són 21.000 €. La conclusió és, «qui pugui, que es pagui una mútua!».

Les mancances laborals les va enumerar Xavier Lleonart, president del Comitè d’Empresa del CST, tot assegurant que la compensació que els ha fet recentment la Generalitat «només era per tapar la boca», a més de mostrar desacord en què hagi estat diferent en funció de la categoria professional. Les demandes inclouen contractació estable a temps complet… per poder garantir una atenció adequada, «s’estan fent contractes per dies», Recuperació del personal del 5%. Estimen que caldria augmentar en un 50% els pressupostos de salut.

En concret, el col·lectiu sanitari demana un increment salarial per a totes les treballadores del sector d’un 20%. «Metges de Lleida se’n van a Aragó, on guanyen 600 € més cada mes», afirmà Lleonart; A més, el sector lamenta que fa anys que no es paguen les DPO, retribucions per objectius; «diuen que les empreses no estan en equilibri pressupostari». També es lluita perquè s’abonin tots els endarreriments i que es millorin els plusos de nocturnitat i festius.

rdp sanitat_2 27.10.20 Representats dels comitès d’empresa dels centres hospitalaris de la ciutat, en la roda de premsa del 27 d’octubre a la plaça Lluís Companys, llegeixen les seves reivindicacions. Foto MG

Igualment, es considera bàsic i necessari incrementar el nombre de llits hospitalaris, «No volem pacients als passadissos, reclamem dignitat per assistir-vos en les millors condicions» assegurà Victòria Ortega, presidenta del comitè d’empresa de Mútua Terrassa, a l’hora de reclamar que hi hagi més llits hospitalaris. «Tampoc no volem que es tanquin plantes», assegurà la representant sindical.

L’atenció primària es considera «la més oblidada». Des del sector sanitari es té molt clar: «una bona atenció primària ens ajuda a prevenir, i ens evita haver de curar». Vivim molt de prop aquests dies les dificultats en ser atesos als centres d’atenció primària. Per això, els sanitaris s’oposen a una «atenció telefònica indiscriminada, que és el que hom es troba quan s’adreça a qualsevol CAP. Més enllà, «s’està perdent mirar de cara al pacient», i denuncià amb seguretat: «estan havent-hi morts que es podien haver evitat si haguessin estat atesos presencialment».

Les llistes d’espera per a metges de família, especialistes, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques exigeixen solucions immediates. Una altra demanda indispensable, que es garanteixin equips de protecció adequats per al personal sanitari: «jo vaig haver de reciclar la mascareta quirúrgica durant 21 dies, fins al 6 de juny no van poder tenir un recanvi diari», il·lustrà Ortega.

Carla Tobar, del Comitè d’empresa del Sant Llàtzer, afegí més demandes de millores socials, com la possibilitat de jubilació als 60 anys per a totes les treballadores del sector – o que es procuri una segona activitat per aquestes treballadores -, la conciliació laboral i la familiar, i que els CUAP no depenguin dels centres d’urgències hospitalàries, de forma que siguin centres d’atenció d’urgències totalment autònoms.

Pressió per una trobada entre els comitès i la Conselleria de Salut

Els comitès d’empresa, i les entitats que donen suport a les demandes del sector sanitari, entre les quals el Consell d’Entitats de Terrassa i la Federació d’Associacions Veïnals (FAVT), van exigir que «l’alcalde Jordi Ballart faci seves les nostres reivindicacions», i l’insten a què els demani una reunió amb la Consellera de Salut, Alba Vergés, i amb el Director del CatSalut, Adrià Comella, per fer-los arribar «les nostres necessitats i reivindicacions, que són exactament les de les professionals sanitàries i la ciutadania». Per part de Marea Blanca PDSPT, la seva portaveu Esther Fernández coincidia en anunciar més mobilitzacions al carrer i més contundència en les accions. Sembla que ja no hi ha marge per treure la sanitat pública del perill de mort en què es troba i a què ens aboca a tothom.

 

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75