Des de que es va anunciar la possibilitat d’un canvi de gestió de l’abastament de l’aigua a la nostra ciutat, l’actual concessionària MINA no ha parat d’incrementar la seva campanya, per vendre’s a si mateixa.
Ara ens anuncia a “bombo y platillo” el sobtat increment de les inversions per la millora del servei a les ciutats on opera, i anuncia que pensa “invertir” a Terrassa uns 4.374.000 €, inferior al rècord de l’any passat de 4.393.000 €, que va suposar un 27 % de la facturació. Les dades que dóna per justificar aquestes inversions són del tot insuficients i només fan referència a la substitució d’1 km de canonada a la Ronda de Ponent, substitució de la canonada d’impuls des d’Abrera, rehabilitació l’edifici de Can Poal, rehabilitació de les sorres dels filtres, millora de 10 km de xarxa de distribució, etc, etc. Observem una “reduïda” llista d’actuacions sense determinar ni explicitar els imports per partides, en el que es mesclen: inversions , despeses generals de manteniment o grans obres, amb la espectacular rehabilitació de les sorres dels filtres.
“Només faltaria que no fessin el manteniment dels filtres de la depuració de l’aigua, amb la mala qualitat i gust que té a Terrassa”.
Els imports anunciats per MINA, coincideixen amb les previsions d’inversions a realitzar acordades amb l’Ajuntament, perquè amb la liquidació de la concessió, la reversió dels bens s’efectués en bon estat de conservació, i que amb els ingressos anuals de les tarifes s’amortitzaven simultàniament, sense que això comportés una pèrdua considerable dels beneficis anuals xifrats en més de 2 milions d’€ anuals , abans d’impostos que ve obtenint la concessionària per la seva gestió.
Sense oblidar que l’import de totes les obres es realitzen sense cap control comptable per part de l’Ajuntament, sense cap auditoria externa, sense que s’hagin adjudicat amb concurs públic, amb la qual cosa, cap la possibilitat d’ haver-se inflat els pressupostos, com ha succeït i s’ha demostrat en altres municipis que han passat de la gestió privada a la gestió pública, com és el cas d’Arenys de Munt, on es facturaven obres per SOREA, filiar d’AGBAR, per un import quatre vegades superior al preu de mercat.
Amb la gestió pública, les inversions i tot l’estat de comptes estarien controlades per la Intervenció Municipal i estarien a l’abast informatiu de la ciutadania la total transparència de dades.
La Sentència del 23.11.15 de la Sala 3a. del TSM, determina que les tarifes són taxes, independentment de la forma en que es gestioni el servei. La seva aplicació comporta que l’Ajuntament de Terrassa ha de modificar immediatament la seva ordenança de l’aigua , canviant les tarifes com a preus, a taxes, si no vol incórrer en frau de Llei.
Això comportarà, entre altres mesures, que les taxes, al ser ingressos públics, han de figurar en el Pressupost Municipal, i que al contrari de que es gestiona ara per part de MINA, el padró d’usuaris/usuàries i les recaptacions han de passar pel control de legalitat i eficiència de la Intervenció Municipal, amb el que es posarà fi a l’opacitat de la gestió privada.
Al tractar-se d’ingressos públics, l’impagament dels mateixos, deuen ser recaptats pel procediment d’a premi, mai pel tall de subministrament. Contravenint aquesta sentència, MINA ha efectuat talls d’aigua a famílies amb pobresa energètica durant l’any 2015.
Les famílies acollides a l’emergència social, són insolvents, per la qual cosa, deuen quedar al marge del procediment d’a premi.
Deixa un comentari