“Una imatge confusa i de desordre”, així va descriure en Xavi Matilla, portaveu de Terrassa en Comú, el quadre final de la negociació sobre el canvi de govern municipal i la resolució de tot plegat, una situació que demana aclariments i «explicacions»; o sigui l’elecció del candidat del PSC, tot i trobar-se aquest partit en una situació de desfeta, al menys temporal, després de perdre dos terços del grup municipal i, especialment, el fins llavors alcalde Jordi Ballart.
Matilla identificà com a responsables de la crisi institucional que ha viscut la ciutat al propi Ballart i «els seus». Ballart deixà l’alcaldia i el PSC denunciant pressions del seu propi partit en relació a temes clau de ciutat, com ara la municipalització de l’aigua i el tractament de la problemàtica de l’habitatge, així com també sobre temes d’àmbit nacional, vegi’s les relacionades amb el procés sobiranista i la intervenció de l’autonomia de Catalunya via article 155.
Sorprenentment, com ja havia denunciat poc més de mig hora abans de la seva roda de premsa el portaveu d’ERC-MES, els 5 regidors que anunciaren la dimissió després de l’alcalde, van anar al Ple de dijous passat i van votar com si res. «Els demanem explicacions», declarà el portaveu de TeC, «exigim responsabilitats».
Xavi Matilla (TeC) en la roda de premsa del passat 17 de novembre a l’Ajuntament.
Entrant en el procés de negociació per encara una eventual alternativa de govern: «calia assumir la responsabilitat pel que fa a proposar un govern d’alternativa i governar la ciutat», en Xavi Matilla afirmà que TeC va intentar mantenir una «coherència total» per defensar les polítiques de ciutat, principalment pel que fa a la municipalització del servei d’aigua, però també davant la necessitat d’un «nou lideratge polític», amb un equip i persones «per conduir l’autobús que és l’ajuntament amb idees clares».
Recordà la proposta de «govern de ciutat» feta per Terrassa en Comú, una proposta que «fugia de la lògica de confrontació», afirmà, per «incorporar la diversitat i la pluralitat». De fet, incloïa fins i tot al PSC. Tot i que la proposta no va poder caminar, Matilla agraí l’esforç fet pels grups d’ERC-MES i de la CUP, al temps que identificar en el PDeCat «el problema», perquè van «mercadejar amb les serves idees fins l’últim moment».
De totes formes, el cert és que la negociació amb el PdeCat, d’entrada només podia ser molt limitada, perquè TeC considerava que «no era possible el canvi amb el PdeCat», de manera que el que es demanava a aquest partit era un suport des de fora, sense entrar en el govern, per aconseguir els 14 vots que la legislació exigeix per a una candidatura alternativa a la del partit més votat.
La negociació, explicà, recordant i abundant sobre el que algunes hores abans ja havia dit l’Isaac Albert l’ERC-MES, girà sobre qüestions de programa i mecanismes de control de compliment d’aquest. Uns punts sobre els quals es va arribar a alguns acords, però que no van ser suficients per al PdeCat, que finalment va exigir alguna regidoria en el nou govern, com a condició. «No entenem l’obsessió absoluta del PdeCat per entrar en el govern, no ho entenem», va emfasitzar en Matilla.
En tot cas, arribats en aquest punt, l’acord no va ser possible, remarcà. El resultat va ser que l’única candidatura de canvi amb possibilitat, l’encapçalada per Matilla, no obtingué els vots necessaris, i que el candidat Alfredo Vega del PSC guanyà sense haver de fer cap esforç, com a candidat del partit amb més vots a les eleccions i més representants, tot i la situació de crisi interna.
Doncs, ara, subratllà el portaveu de TeC, «entrem en una nova etapa a la ciutat, amb el pitjor govern dels possibles que hi havia». Primer, matisà, perquè encara no hi ha ni les persones que han de substituir els sis membres dimissionaris del grup municipal del PSC. Segon, perquè com es va veure al Ple, al qual van assistir els exalcaldes Royes i Navarro, identificats amb allò més ranci del partit, tot apunta a un replegament de l’aparell i un alineament amb les posicions més conservadores: «pactaran amb Cs?» es preguntà en Matilla, «acabaran reincorporant al PdeCat?», afegí, «ens preocupa molt aquesta situació».
Tot i que la proposta no va poder caminar, Matilla agraí l’esforç fet pels grups d’ERC-MES i de la CUP, al temps que identificar en el PDeCat «el problema», perquè van «mercadejar amb les serves idees fins l’últim moment».
Recuperant la metàfora de l’autobús, el portaveu de TeC afirmà que ara tenim un autobús en mans d’un «conductor que no sap conduir», però a més en un moment en què és fonamental fer-ho bé. El problema, lamentà, és que «el canvi de conductor ahir no va ser possible», tot i que «tenim un PSC pitjor que el del 2015».
«És una situació inèdita», subratllà encara, «no ens ho podíem imaginar, però ara ja no intentarem el canvi en el temps que queda. El moment era ara, ja no esperem ni tenim confiança». Així doncs, «el canvi haurà de ser en les eleccions del 2019», sentencià, tot fent una imatge: «al 2019 mirarem com cauen els daus».
Preguntat sobre si no hauria estat un escenari millor el d’un govern dirigit per ell mateix, encara que haguessin tingut que acceptar un regidor del PdeCat, en Xavi Matilla, tot i haver demanat els vots al PdeCat, fins i tot després d’haver negociat punts de programa i mecanisme de control del mateix, afirmà que això no era possible, per «qüestions ètiques», perquè «no és un partit creïble en si mateix».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari