«Els deu municipis amb més segregació a primària són Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Badalona, Tarragona, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Girona, Lleida i Sant Adrià de Besòs, i alguns districtes de la ciutat de Barcelona com ara Horta-Guinardó o Sants – Montjuïc.»
Terrassa apareix primera ciutat en aquest llistat no per motius d’ordre alfabètic ni de forma aleatòria, sinó perquè és la ciutat de Catalunya amb major segregació escolar a primària. Són dades de l’informe extraordinari La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat, presentat pel Síndic de Greuges el divendres 15 de juliol.
Com també apareix clar en aquest informe, el percentatge d’alumnat migrant no apareix directament relacionat amb la segregació. De fet, Terrassa ni tan sols consta entre les 20 poblacions amb més de 10.000 habitants amb més alt percentatge d’alumnat de primària. De fet, d’aquestes 20 ciutats només una, Salt, està també entre les 20 amb més segregació.
Les dades, en principi, donarien la raó als sindicats de professorat i la comunitat educativa de Terrassa, que ja fa anys que denuncien la situació, tot i no haver pogut aportar proves fefaents. Al mateix temps, deixa sense arguments o, com a mínim, obliga als responsables de l’Ajuntament, actuals i dels governs anteriors, a explicar com és que si ho havien fet tan bé el resultat és clamorosament tan greu.
Rafael Ribó, Síndic de Greuges, presenta l’informe especial sobre segregació escolar a Catalunya. Foto: Sindic.cat
Text de la notícia apereguda a la web del Síndic de Greuges de Catalunya, amb l’enllaç a l’Informe:
El Síndic constata que la segregació escolar erosiona el principi d’equitat, i proposa canvis en l’admissió i en l’oferta
15/07/2016
El Síndic defensa un pacte social i polític per combatre decididament la segregació escolar, després d’una dècada sense millora significativa
Recomana que s’elabori un nou decret d’admissió d’alumnat que desplegui nous instruments de planificació educativa ja previstos en la LEC
Evidencia que hi ha municipis que han utilitzat activament mecanismes per evitar la segregació, com ara la reserva de places, amb bons resultats, però lamenta que en molts altres municipis, no
Destaca la manca de transparència sobre les quotes que s’han de sufragar als centres públics i concertats
Lamenta l’escassa consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú
El Síndic de Greuges ha presentat aquest divendres, 15 de juliol, l’informe extraordinari La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat, que planteja deu tocs d’alerta sobre els dèficits i mancances que cal abordar per combatre aquesta problemàtica. El document té com a referència un informe anterior sobre segregació presentat l’any 2008.
D’ençà d’aquell primer informe, la situació no ha millorat i el desequilibri en la composició social dels centres es manté en proporcions similars: dins d’un mateix barri, continuem tenint escoles amb perfils d’alumnat molt diferents entre elles, i diferents també de la composició social de l’entorn. Si es pren com a referència la distribució de l’alumnat estranger, s’observa que els desequilibris s’han mantingut estables en la darrera dècada (taula 1 Resum executiu).
Per afrontar aquesta situació, el Síndic, que qüestiona la poca intensitat de les polítiques de lluita contra la segregació escolar implementades en la darrera dècada, proposa al Departament d’Ensenyament que incorpori canvis normatius, com ara un nou decret d’admissió de l’alumnat. L’objectiu és crear els mecanismes per orientar les escoles i les famílies en el procés d’assignació de places d’acord amb una planificació equilibrada de l’oferta. Entre altres mesures, recomana que es despleguin les proporcions màximes d’alumnat amb necessitats educatives específiques per centre, ja previstes en la LEC des de l’any 2009 i encara pendents de desplegar, o que se suprimeixin els criteris discriminatoris d’accés preferent a determinats centres com ara el de familiars d’exalumnes.
Pel que fa a les desigualtats territorials, hi ha notables diferències entre municipis a l’hora de prioritzar la lluita contra la segregació escolar. El Síndic constata que la segregació de l’alumnat estranger no està relacionada amb el pes del fet migratori als municipis, i que hi ha marge des de la política educativa en la gestió del procés d’admissió per reduir els desequilibris existents. Municipis com ara Manlleu, Olot, Banyoles, Mataró o Vic, per posar-ne alguns exemples, tenen percentatges elevats d’alumnat estranger i nivells comparativament baixos de segregació d’aquest alumnat, en part, gràcies al desplegament de mesures durant anys.
Els deu municipis amb més segregació a primària són Terrassa, Cerdanyola del Vallès, Sabadell, Badalona, Tarragona, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Girona, Lleida i Sant Adrià de Besòs, i alguns districtes de la ciutat de Barcelona com ara Horta-Guinardó o Sants – Montjuïc.
En aquest sentit, l’informe suggereix que s’adoptin mesures actives de planificació de l’oferta de llocs escolars als municipis. Entre aquestes, destaca evitar les situacions de sobreoferta abans del procés de preinscripció, amb un equilibri entre la demanda potencial i la demanda real (sol·licituds) i les places ofertades per zona, encara que aquest fet suposi suprimir grups en determinats centres (sense que hagin de ser necessàriament centres públics). L’informe també inclou diverses propostes al voltant de la necessitat d’utilitzar més activament la reserva de places com a instrument d’escolarització equilibrada d’alumnat.
El Síndic recorda els desequilibris entre centres públics i concertats, amb una escolarització tres vegades superior de l’alumnat estranger en el sector públic, i amb mancances de coresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit per part del sector concertat.
Tanmateix, cal posar de manifest els desequilibris existents dins de cada sector, amb escoles públiques i concertades més o menys compromeses amb l’escolarització d’alumnat socialment desfavorit. Aquests desequilibris es veuen reforçats en el marc del procés d’admissió, especialment a través de les portes obertes o altres, per l’ús de discursos per part dels mateixos centres orientats bé a atraure determinat perfil d’alumnat, com passa amb determinades escoles amb projectes singulars, bé a posar en valor les pròpies virtuts i implícitament o explícita a destacar els defectes dels altres centres de l’entorn amb una lògica competitiva, bé a reforçar prejudicis sobre la suposada qualitat d’una determinada tipologia de centre i no pas d’altres.
Entre els tocs d’alerta que fa a Ensenyament, també destaca la manca de transparència sobre les quotes que s’han de sufragar als centres públics i concertats i el tractament diferencial de la supressió de grups en el sector públic i en el sector privat.
El Síndic, a més, introdueix com a factor per tenir en compte l’escassa consciència col·lectiva de la necessitat de combatre la segregació escolar i de preservar l’equitat del sistema com a bé comú. La llibertat d’elecció de centre no és un dret il·limitat ni té caràcter absolut perquè la seva aplicació incondicionada reprodueix la segregació escolar i el mateix ordenament jurídic el condiciona a l’escolarització equilibrada de l’alumnat. Sense perdre consciència que l’elecció escolar de les famílies també té una dimensió col·lectiva serà molt difícil combatre el fenomen de la segregació en el marc del procés d’admissió. És per això que el Síndic demana un pacte entre totes les forces polítiques i socials per generar consensos socials que facin possible la lluita contra la segregació.
El Síndic conclou aquest informe amb l’anunci de la presentació propera de l’informe La segregació escolar a Catalunya (II): les condicions d’escolarització. Aquest se centrarà a analitzar com les desigualtats entre centres en les condicions d’escolarització que ofereixen poden reforçar aquesta segregació.
Informe La segregació escolar a Catalunya (I): la gestió del procés d’admissió d’alumnat
Deixa un comentari