Torre-sana, àrea d’expansió habitacional i comercial
Un barri en creixement i transformació
A l’extrem nord de la ciutat, en aquest indret tranquil, no tot és pau. Tres són els compromisos més importants de l’associació veïnal de Torre-sana: la participació a la comissió de la Riera de les Arenes i a la campanya per la neteja del barri i la ciutat que promou la FAVT, així com l’oposició a la construcció d’una nova àrea comercial ja dissenyada i aprovada tot just al costat del supermercat Eroski.
Ruth Hibernon (a esquerra) en una reunió de la junta de l’associació veïnal de Torre-sana. Foto PV
Pep Valenzuela
Al barri, com al conjunt de la ciutat, s’ha sabut de cop i volta que es crea un gran centre o àrea comercial a les portes de casa. «En primer lloc, volem demanar explicacions a l’Ajuntament», afirma la Ruth, «perquè no han contactat amb les associacions ni informat ni comentat una mica el tema». Però, a més, a part de la necessària informació i transparència amb qualsevol tema o qüestió col·lectiva, «aquest tindrà molta repercussió, perquè afecta el veïnat dels barris del Districte 2 i tota la ciutat, i volem, abans de tot, que ens diguin per què no han comentat el que hi havia preparat i, segon, poder nosaltres opinar, fer una valoració i les nostres aportacions».
Davant un projecte gegantí com el que es prepara, creuen que afectarà negativament el comerç del barri. Sobre els llocs de treball, la presidenta de l’AVV de Torre-sana tampoc no veu massa clar, «potser es creen de nous, però trauran d’altres comerços; al temps, potser tota la gent que creiem que hauria d’entrar no entrarà, ningú no garanteix que serà per a gent dels barris, que ho necessiten molt».
En relació amb la neteja, la Ruth confirma que «es nota que falla; cal dir que si truques a les poques hores ja estan recollint; però has d’estar trucant contínuament». Raons per aquesta persistent brutícia, creu la presidenta de l’entitat, n’hi deu haver, segur; però per a resoldre això l’adminsitració local ja té tècnics i una empresa especialitzada.
La comissió de la riera de Les Arenes, amb participació de tots els barris afectats, des de Sant Llorenç a les Fonts, vol una neteja i manteniment a fons de la mateixa. A banda dels eventuals problemes per a la circulació de l’aigua en cas d’aiguat gran, les parts baixes dels murs contenidors estan molt malament, informa, i cal arreglar això i controlar-ho. «Amb les 4 persones del pla d’ocupació que han posat a netejar la riera no n’hi ha prou», conclou.
D’altra banda, l’entitat no falla a les reunions periòdiques amb les comissions o organismes municipals sobre Urbanisme, Habitatge, Manteniment i altres. L’associació té un paper actiu també a la Federació veïnal egarenca (FAVT), tot entenent, declara la presidenta, que el barri forma part de la ciutat i cal assumir aquesta perspectiva. De fet, aquesta és una experiència viscuda immediatament en relació als barris veïns de Montserrat i Vilardell, amb els quals comparteixen el Casal i la coordinació permanent en diversos temes.
No falta el compromís festiu. Cada any es fa la festa major del barri, al mes de juny. Des de fa 10 anys fan també una activitat solidària i multicultural, el Festival de Sopes del Món, que forma part d’una xarxa internacional. Així mateix, amb les associacions de Ca n’Anglada, Xúquer i Can Palet II preparen la cavalcada de Reis.
La gent de l’AVV de Torre-sana apunta encara algunes mancances. Primer, un casal per a la gent gran. Després, molt important, espais i equipament per joves; esportius i de lleure en general. Els joves s’estan a casa, al parc o marxen a altres barris, perquè no hi ha equipaments ni serveis, explica la Ruth. Els més petits tampoc en tenen moltes opcions. Segons la presidenta de l’AVV, «les criatures del barri no fan servir massa l’esplai Tremola, tampoc no massa un espai lúdic que es diu Batibull, que és particular i s’ha de pagar».
Tot plegat, senten la manca d’implicació del jovent. Es nota la falta fins i tot al carrer, creu, només es veu gent gran, i en tot cas «no fan vida de barri».
La feina, molta com es pot veure, es va fent. La Ruth, de totes formes, reclama que manca gent. N’hi ha poc de voluntariat i activistes. Amb un nombre de més de 170 persones associades, la junta compta amb un equip de 7 persones, que es reuneix quinzenalment, al qual s’ha d’afegir un grup variable de persones que s’apunten a activitats concretes.
‘L’AVV continua sent una referència per a la gent’
En terrenys propietat de Can Viver de Torrebonica, on va fallir un projecte d’urbanització amb torres de segona residència, principalment per a gent de Barcelona, es va començar a aixecar, principalment després de les riuades del 1962, l’actual barri de Torre-sana, en solars a baix preu i ocupats on van proliferar-hi les barraques d’immigrants.
A l’ extrem nord de la ciutat i fins no fa gaire sense cap mena de servei ni urbanització, va estrenar l’estació Est de la RENFE, el 2008. Ara, el barri consta de dues parts clarament diferenciades. D’una banda el nucli vell, un barri amb gent bastant gran, les persones i famílies que van crear-lo i n’han continuat vivint. D’altra, «amb les promocions immobiliàries va venir molta gent nova, joventut la majoria, als pisos del parc Guernika, principalment de Barcelona i àrea metropolitana, perquè hi ha molt bona comunicació, amb autopista al costat, l’estació, això ajuda molt». Aquest contingent ha fet doblar la població del barri, que avui suma poc més de 4.000 habitants.
Nascuda al barri de La Maurina, la Ruth Hibernón és presidenta de l’associació veïnal de Torre-sana. Els seus avis, arribant d’Albacete, s’instal·laren en aquest barri als anys 1960. Quedava allunyat del centre, però l’entorn era més rural i més barat. Els pares van trobar casa a l’altre cantó de la ciutat, però mantingueren sempre la relació familiar i amb l’espai; tant que decidí viure en aquesta zona quan al 1998 s’independitzà.
Molt coneixedora del barri i la seva gent, assumí responsabilitats a l’associació fa quatre anys. Recorda que fins els primers anys 1990 encara els carrers eren de sorra, hi havia molt hortet amb cases petites. Reproduint el model i cicle de mobilització dels altres barris de la ciutat, s’organitzà l’associació veïnal per exigir la infraestructura bàsica: clavegueram, asfalt, transport, equipaments. «Al 1998, quan vaig tornar, tot això ja estava bastant resolt», recorda, «però encara no hi havia els nous blocs de pisos, ni el parc Guernika, que és molt més recent». Aquesta és una mena de segona refundació del barri.
La zona va ser objecte de la promoció d’habitatge més gran que ha fet la Societat Municipal d’Habitatge de Terrassa. Un total de 834 habitatges distribuïts entre 11 edificis. El pla es va veure afectat per l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi conseqüent, però el barri és tot un altre.
Moment emblemàtic d’aquest procés de desenvolupament de Torre-sana ha estat també el pla de Barris del Districte 2, que va tenir incidència principalment en l’àrea d’urbanisme, segons afirma la presidenta de l’AVV. Ara bé, de moments d’allò emocionants en recorda l’arribada del primer autobús i, després, la inauguració de l’estació de RENFE Terrassa-Est. També el casal del barri, que va començar a funcionar el 2012; i l’escola bressol i el col·legi.
A qui s’ho miri ara des de la distància li pot semblar que tot això ja hi era, o que ho ha fet l’Ajuntament. La Ruth, però, recorda i emfasitza la importància de l’organització de base. Al 1998 «encara hi havia molta gent de la que va crear l’entitat, molt veterana que lluitava molt; són les persones que van fer el barri, lluitaren pels carrers, clavegueram, bus; l’associació de dones també feia activitats, cursets i les festes i activitats lúdiques».
La participació ha decaigut, considera: «ara mateix és poca i, a sobre, de gent gran. A la gent jove li costa molt». Segurament, es tanca un cicle i hom sent que allò que es podia fer a nivell de barri o ciutat ja està.Però l’associació es manté viva i activa, «continuem treballant pel barri, de vegades coses senzilles, com la neteja, el manteniment del carrers, el trànsit i tantes preocupacions o reclamacions de les persones». L’entitat és una referència per al veïnatge.
Festival de sopes del món
Celebració del festival de sopes, any 2012. Foto: AVV Torre-sana
El Festival de Sopes, és una activitat iniciada, l’any 2006, després d’una visita de membres de l’AVV de Torre-sana a la ciutat francesa de Lilla. Allà conegueren el festival original, creat per una associació cultural que es diu Attacafa, creada a la ciutat francesa en 1984 després de la Marxa per la Igualtat i Contra el Racisme.
Els objectius d’aquesta associació són la difusió d’una «cultural universal no fonamentada sobre la uniformitat, sinó més aviat sobre la diversitat constructora d’un enriquiment comú i permanent». Organitza grans trobades culturals, concretament un famós festival de músiques del món i el Festival Internacional de la Sopa, que ja forma una xarxa estesa per diversos països del món.
Aquest festival és un concurs solidari, simbòlic i festiu a l’entorn del tema federador de la sopa, «l’únic plat comú a tots els continents». Es celebra tots els dies 1r de Maig des de l’any 2001, al barri de Wazemmes, incloent-hi concerts de músiques del món.
El festival, recorda la Ruth, els va agradar molt i van decidir de seguida d’incorporar-se a la xarxa, el que implica el pagament d’un cànon solidari, perquè això es fa a moltes ciutats del món. I ho van portar a terme amb molt d’èxit.
Deixa un comentari