Rafa Burgos durant la presentació del llibre a l’Ateneu Candela (Foto: PV)
Que vivim envoltats d’una corrupció llampant ho sabem i ho coneixem d’un temps ençà, és part del nostre dia a dia. Això sí, segurament quan ens hi posem i ens expliquen detalls, més enllà d’allò que llegim en grans titulars, se’ns regira l’estòmac a l’hora que ens adonem de la nostra petitesa sota un món ple de cobdícies, amiguismes i ànsies de poder.
És el que es va presentar ahir dimarts a l’Ateneu Candela per part d’en Rafa Burgos. Aquest periodista i historiador ha recopilat en el seu llibre Crema Catalana. Amiguismo, corrupción y otras miserias (Icaria Editorial, prologat pel jutge Santiago Vidal) una tasca ingent d’investigació documentada, gairebé arqueològica, fent servir fonts diverses – articles apareguts en premsa, resolucions judicials, llibres publicats anys enrera i d’altres que no ho van fer mai -, al voltant de trames de corrupció, endollisme, nepotisme, tractes de favor o tràfic d’influències, en principi centrades en l’àmbit de Catalunya, malgrat que com que la corrupció no necessita fronteres de cap mena, acaba esdevenint universal i té protagonistes arreu del món. “Te n’adones que la corrupció és com una gran teranyina, i quan estires del fil veus que tot està interrelacionat”, començava dient-nos l’autor. I ens recordava la facilitat que tenim per disparar a la classe política, així com la importància d’adonar-nos que en realitat, al darrera sempre s’hi amaga tota una xarxa clientelar i d’interessos creuats, que és qui de debò ostenta el que anomenem poder.
Els Pujol com a metàfora
La presentació va prendre com a fil conductor a la família Pujol, la vida i miracles dels quals se’ns està descobrint darrerament com l’escenari tragicòmic perfecte. Així, vàrem assistir a tota una passarel·la de personatges coneguts (d’altres no tant) lligats al món de la política, les finances, les grans constructores, o també de l’anomenada faràndula, i per tant molts d’ells coneguts pel gran públic, així com noms d’entitats i empreses que en molts casos, han servit de mer tràmit per desviar cap a paradisos fiscals. Del Molt Honorable, en Rafa Burgos ens recordava que, malgrat l’odi que profesava aquell cap el diari El País pel seu rol d’instigador en el Cas Banca Catalana trenta anys enrere, potser per allò de no barrejar emocions amb calers, Jordi Pujol disposava d’accions del Grup Prisa, propietari del rotatiu, des de l’any 1973, les quals només va vendre ben entrat els anys noranta a un preu mòdic de 47 milions d’aquelles antigues i enyorades pessetes.
Presentació del llibre Crema Catalana al Candela (Foto: PV)
També destacava l’autor, amb un to de sorna que probablement escau a l’hora de tractar aquestes temes, si és que no volem passar d’un empipament raonable a directament escanyar algú que potser no en té tota la culpa, que “els personatges més interessants d’aquest clan familiar siguin probablement el fill gran i el més petit”. Sabem ara que Jordi Pujol i Ferrusola ha participat, des del boom sorgit de l’aquelarre de l’olimpisme els primers anys noranta, en tot un rosari d’empreses i societats intermediàries, com ara el Grand Tibidabo i la seva fallida amb l’insigne Javier de la Rosa (un gran prohom de l’època, fins que va passar-se uns anys a presó pels seus delictes monetaris). Ens parlava l’autor del llibre de la passió del primogènit del President pels cotxes, mansions i articles de luxe, mal comprats en entitats fantasma i molt ben venuts entre l’alta burgesia i l’aristocràcia local.
La resta de fills de Jordi Pujol i Marta Ferrusola també atresoren un recorregut digne de menció. A tall d’exemple, la Marta Pujol, la més gran de les dues filles, va rebre en la seva primera feina d’arquitecta sis concursos per adjudicació directa, que sumaven 200.000 euros”. A en Josep Pujol li va tocar una beca per a precaris d’un programa de La Caixa el 1988 (potser per allò de la família nombrosa). O de l’altra filla, la Mireia, adjudicatària d’un pis de protecció oficial a Diagonal Mar valorat en 125.000 €. De l’Oriol Pujol, l’altre fill més conegut, cal destacar que “sempre es va voler dedicar a la política professional”, així com la seva vinculació amb casos com el de les ITV i la seva col·laboració en concursos de concessió. Per la seva banda, l’Oleguer Pujol, arrel dels seus negocis immobiliaris, es troba també entretingut per la Fiscalia Anticorrupció per un presumpte delicte de blanqueig de diners.
I enmig d’aquesta desfilada, acompanyants de luxe: Macià Alavedra, Prenafeta, Joan Josep Godó, Samaranch, José Manuel Lara, el mateix Rei Joan Carles I, Corinna i Urdangarín, Bárcenas (com no!), Enric Lacalle (ex líder del PP català i de diversos ens públics i privats), Alícia Sánchez-Camacho (actual presidenta del mateix partit i també compradora compulsiva dels articles de luxe de l’empresa del primer fill dels Pujol), etcètera. Fins i tot Barça i Espanyol mencionats, amb varis dels seus alts directius fent servir els clubs com a passera cap a d’altres lucratius objectius. Fins i tot vam assabentar-nos que Bin Laden va ser treballador d’Ibèria i quasi de British Airways. Quin món ens han explicat?
En definitiva, un tastet del que podem trobar en aquest interessant llibre. La sessió al Candela va finalitzar amb la píndola del tràiler del documental Corrupció: l’organisme nociu, que es troba en fase de producció.
Deixa un comentari