República i antirepública en la pròpia carn, república d’ahir i capitalisme d’avui. Enric Cama presentà l’acte per la commemoració de la proclamació de la II República espanyola, el passat dilluns 14 d’abril, al Teatre Alegria, amb una molt gràfica comparació dels drets i lleis de i sobre les dones de la República i del franquisme: una persona lliure, en el primer cas; un ésser depenent, en el segon.
El professor Navarro, per la seva banda, aclarí en començar que per entendre allò que està passant, l’intent de destrucció del poc Estat del benestar que en aquest país s’ha pogut construir, cal tenir molt en compte el nostre passat. “El feixisme espanyol”, sentencià, sense matisos, “ha estat el més cruel d’Europa”, al temps que la República espanyola “una de les èpoques més progressistes de la història”. Com deixen en evidència la reforma agrària i l’escola pública o la instauració de la seguretat social pel ministre Largo Caballero, només per citar algunes de les polítiques amb més ressó.
Navarro criticà també la dita “modèlica transició” pel que fa als continguts de la mateixa, però tot afegint: “potser no hi havia una altra solució, donat l’equilibri de forces. Ara, no calia dir-la de ‘modèlica’”. Afirmà que no va ser un pacte entre iguals i que la Constitució no és cap model de referència.
De fet, assenyalà, segons diversos sondejos d’opinió, a l’entorn del 80% dels ciutadans de l’Estat espanyol no se senten representats. Avui, aquest Estat apareix en totes les seves febleses.
En aquest context, amb totes les seves contradiccions, Navarro defensà que el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur, tot i que hi hagi una burgesia que té prou mala llet. Clar que l’espanyola no és ni molt ni una mica millor. “L’Estat espanyol”, proclamà, “no ens representa avui, aquest no és el nostre Estat”, i sentencià: “la meva bandera és la República”. El professor Vicenç declarà que se sent espanyol, però també “profundament català”, i afirmà que encara “hem de veure molts moviments i noves aliances; mai ha hagut tanta agitació. Soc optimista”, subratllà.
Deixa un comentari