Grup de Voluntaris Forestals de Terrassa participen en una fira d’entitats.
En la recent presentació de la campanya de prevenció d’incendis local, l’alcalde Ballart explicava que en les tasques de vigilància i prevenció, es desenvolupen dues línies de treball. L’Ajuntament atorga una subvenció anual a l’ADF de Terrassa, de 12.260 euros, que li permet cobrir les despeses del cos de Voluntaris Forestals que es mobilitzen durant la campanya de prevenció d’incendis i algunes de les obres de manteniment que desenvolupen a l’entorn natural; i, d’altra banda, ofereix suport logístic a les feines dels quatre informadors contractats per la Diputació de Barcelona, en el marc de la campanya.
S’inverteixen un total de 163.000 euros, en cooperació amb altres administracions, en el manteniment i la millora d’infraestructures per a la lluita contra el foc.
El grup de Voluntaris Forestals de Terrassa és format bàsicament per «urbanites», com ara l’actual coordinador o cap operatiu, en Joan Albert Sibis, jubilat després d’una vida de treball com a comptable, assessor fiscal i auditor. Més o menys la mateixa composició que als grups de les altres ciutats de la comarca, o sigui persones voluntàries amb consciència i decisió de cuidar el bosc i l’entorn rural.
El primer incendi on va haver d’arromangar-se en Joan Albert va al 1980, a Rajadell i va acabar a Castellfollit del Boix, però va ser el 2003, amb l’incendi de Castellar, quan es va entendre que calia fer més. «Des de casa meva veia la columna de fum, vaig tornar a mobilitzar-me, i ja m’hi vaig quedar».
Els Voluntaris Forestals, jurídicament ADF, és una agrupació absolutament democràtica i oberta. Cada quatre anys hi ha elecció de coordinació. Aquesta és la tercera campanya que l’excomptable està com a cap operatiu, «última o penúltima», afirma, «perquè amb 67 anys acabats de fer ja se m’acaba la cobertura de l’assegurança, i també estic cansat», reconeix, encara que entusiasme no en falta.
Al grup de Terrassa hi ha unes 250 persones inscrites, que vol dir uns 40 «pencaires», d’allò més segurs, per fer el conjunt d’activitats, que es fan en dos períodes diferents durant l’any: el temps campanya i la resta. La campanya va més o menys del 15 de juny al 15 de setembre.
L’activitat més important, explica, és la intervenció directa al foc, que necessita preparació i titulació, el dit Carnet Grog. «No tothom ho aconsegueix, perquè encara i voler, i tota la bona intenció, davant l’incendi les coses canvien de color».
De totes formes, afegeix, «el que fem és el perimetratge, tallar el foc i que pugui escampar-se». I emfasitza: «perquè nosaltres no podem apagar l’incendi, no tenim mitjans ni capacitat, ja li dic als nous: nosaltres no som bombers, no apaguem incendis». Allò fonamental és mirar que no s’escampi el foc, que tot plegat és el més perillós, «en un minut pot passar de ser no res a ser un gran incendi». El Joan Albert insisteix en què «nosaltres hem de lluitar contra el temps, contra el foc ho fan els bombers». Perimetrat el foc, els bombers poden tardar més, perquè ja està controlat, va cremant però no s’estén, assegura.
Durant la campanya es fan guàrdies dissabtes i diumenges, sempre estem alerta i preparant-nos, fem guàrdia, de 10 del matí fins 20 hores, i en els plantons van fent maniobres i pràctiques.
És, però, durant la temporada de no campanya, la més llarga, quan fan més coses: revisió de camins, actualitzar mapes amb informació compartida amb bombers que és amb el qual treballem, marcant camins transitables i localització d’elements que són necessaris per l’ús dels bombers. En definitiva, una mica de manteniment dels camins.
Col·laboren amb l’Ajuntament, de fet el grup està vinculat a Protecció Civil, ajuden amb activitats de foc com el Raval Infernal i altres correfocs, «una mica tot el que té a veure amb foc, fins i tot coses que no són de foc però que passen per la muntanya, com la duathló, o el Rocio, que aquest any hem tingut bastanta feina». I encara fan un cop de mà a la Creu Roja, en comunicacions, ràdios, «perquè tenim una petita xarxa de repetidors».
Durant la campanya, la feina és vigilància en uns punts elevats. «Aconseguim distingir bastant bé, ja tenim una formació i experiència, si cal avisem els bombers immediatament i anem també amb vehicles lleugers de 500 litres, perquè coneixem bé el terreny, normalment arribem abans que ells».
La formació, como s’ha comentat, és indispensable, en conceptes bàsics per intervenir i també per conèixer el conjunt d’agents en el terreny i els protocols d’actuació i responsabilitat de cadascú; també cartografia, ús de ràdios i eines manuals, com serres i desbrossadores i altres; primers auxilis, sobretot cremades i asfixies. Pràctiques de mànega en fan milers, i tasques auxiliars de bombers.
El material que utilitzen és de titularitat de l’ADF, però «a la pràctica qui s’encarrega de tot això és l’Ajuntament, i els pressupostos de manteniment, gas-oil i altres, estan dintre dels pressupostos de la policia», explica el coordinador de Voluntaris.
En Joan Albert insisteix en el caràcter de voluntariat de la tasca desenvolupada, però és clar que, com a mínim, hi ha moments que es mouen en el límit. «A veure», argumenta, «fem coses de risc i treballem amb els bombers i ens hem d’adaptar als protocols i maneres de fer. Però no som voluntaris, la gent s’apunta si pot, cada divendres». El límit, però, existeix, «sí, una vegada que ets compromets has de complir. Jo, per exemple, en acceptar ser cap operatiu, sé que haig de ser-hi 24 hores».
Hi ha una coordinació amb els grups d’ADF i voluntaris del país, per si cal donar suport i treballar conjuntament. Però sempre per formació i simulacres, entrenament i preparació. La formació s’actualitza sovint, comenta, per exemple, després de l’incendi d’Horta de Sant Joan van canviar molt els protocols; «has d’anar aprenent sempre».
Tenen un local al carrer Cisterna, edifici municipal, on es troben i guarden algun material. Però els cotxes estan a la plaça del Progrés, i fa anys que reclamem ajuntar-ho tot. «Si cal sortir, ara es tarda bastant, segurament podem perdre fins a tres quarts d’hora, i és molt important el temps», alerta.
No hi ha un perfil característic del Voluntari, declara, hom troba gent molt diferent, tot i compartir aquesta inquietud i preocupació. Ara, això sí, «la immensa majoria són homes, per desgràcia», es plany.
En Joan Albert no considera que el grup de Voluntaris Forestal sigui una peça clau de protecció civil a la ciutat, «però tant bombers com policia i Creu Roja hi compten, això sí, segur». Des del seu lloc de guaita tots aquests anys, el cap operatiu del grup egarenc afirma que en aquest àmbit, amb tots els problemes pendents, «les coses estan molt millor, hi ha més grups, més ADF, més vigilància. I també molta més consciència de la gent». Adverteix, però, que de totes formes, al temps, també és veritat que cada vegada hi ha més bosc i «no es cuida com tocaria, si plou veus que tot queda ple d’herbes i coses, no es neteja prou, les previsions aquest any són de molt perill».
El voluntariat forestal a Catalunya
El voluntariat forestal són totes aquelles persones que fan treball i col·laboren en la protecció i defensa dels boscos i patrimoni del país d’una manera lliure i altruista, principalment en la prevenció i vigilància per evitar incendis en els terrenys forestals, crear i mantenir infraestructures en aquests terrenys (camins, punts d’aigua, senyalització, etc.); i recolzar en l’extinció dels incendis forestals, en coordinació amb els organismes amb autoritat.
El voluntariat forestal desenvolupa la seva activitat de manera organitzada, en entitats dedicades a la conservació dels terrenys, l’educació i sensibilització ambiental o de protecció, com ara les més de 300 Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) que hi ha a Catalunya.
En el moment de la seva regulació, l’any 1986, les ADF només eren formades per propietaris i treballadors forestal. Pocs anys després es van crear les Unitats de Voluntaris Forestals, que obrien la participació, però l’any 2011 la Generalitat liquidava aquest cos, integrant directament els voluntaris en les ADF que esdevingueren ADF/voluntaris forestals.
Les persones voluntàries ho poden ser de dos formes, amb carnet verd, per a les persones d’entre 16 i 70 anys membres d’una ADF, que realitzen tasques de prevenció i vigilància només; i amb carnet groc, que identifica les persones d’entre 18 i 70 com a membre d’un grup d’intervenció d’una ADF que pot actuar al front de foc i per identificar-se en els controls que puguin dur-se a terme
Les activitats de les ADF es financen amb recursos privats i públics, fonamentalment de la Generalitat de Catalunya, les diputacions i ajuntaments, en percentatges variables.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari