Xavi Matilla durant l’entrevista. Foto PV
El terrassenc Xavier Matilla, portaveu del grup municipal de Terrassa en Comú, és responsable nacional d’Organització i Territori del nou partit polític que comença a donar forma i cos a l’espai dit dels Comuns, agrupant bona part de les experiències històriques de la esquerra catalana.
«Un espai on convergeixen tradicions, cultures i organitzacions diferents, algunes amb molta història», defineix així en Xavi Matilla, potser de forma molt genèrica, la nova força política catalana, Catalunya en Comú (CeC) o «un espai dit Comuns, encara poc concret, que s’ha anat fent amb l’experiència municipal i altres candidatures en els darrers pocs anys». En Matilla, terrassenc i portaveu del grup municpal de Terrassa en Comú, juga un paper molt rellevant en aquesta organització, com a responsable de la comissió d’organització i territori, o sigui allò que se sol dir «el número 2». Clar que en aquest cas, de número 1 sembla haver-hi dos, en Xavi Domènech i l’alcaldesa de Barcelona, Ada Colau.
Això, però, és una qüestió que no sembla produir polèmica, al menys coneguda, i el cert és que CeC viu un moment feliç, no només perquè la criatura neix amb bona salut, sinó sobretot que ho fa com a campiona. «Venim de guanyar l’alcaldia de Barcelona i de dues conteses electorals en les quals En Comú Podem ha estat el primer partit a Catalunya, i això és molt heavy, molt important».
Parla en Matilla, fins i tot, de «lògica guanyadora». L’encert, en tot cas, no és casual sinó que respondria al fet d’haver trobat la proposta de «construcció d’un espai que se l’estava esperant». La percepció generalitzada, afegeix, «és que no estem fent cap experiment, estem intentant donar resposta a una necessitat que té el país, amb programes molt clars, agenda política molt clara». Tot plegat, ara la «responsabilitat» de fer-ho molt bé.
Explica que en aquest procés, l’assemblea del 8 d’abril va aprovar, primer, l’ideari polític, «a diferència del que havia passat abans, que per urgències del context s’havien treballat instruments electorals». I decidí també «crear un cos polític», l’organització que doni cames a aquest ideari.
L’ideari, «bastant extens, i amb diferents lògiques», explica, planteja de forma genèrica la construcció d’un «nou model econòmic basat en els bens comuns», que té a veure amb una «defensa clara de les mútiples sobiranies»: nacional, econòmica i dels recursos en general (un punt en què coincidirien o que recorda una campanya de la CUP, si més no en el nom). Sobiranies en una «lògica de transparència i no corrupció, que ens preocupa moltíssim».
Destaca en aquest ideari la defensa d’una «radicalitat ètica», per tant, i una clara «voluntat i ADN feminista», entès «no només com defensa d’una part sinó com una forma de veure el món i de fer». I finalment, «l’ADN municipalista», que segons en Matilla també és l’afirmació d’un ideari vinculat a «les propostes i la lògica i el pensament de l’autonomia municipal».
Més enllà d’aquest ideari, que en realitat és molt més, perquè és resultat d’experiències que fa temps que es desenvolupen, i pel que fa a l’organització, l’assemblea d’abril només decidí iniciar un «debat entre totes, des de baix, sobre el model». Ara mateix, reconeix en Xavi, hi ha un partit d’àmbit nacional català que té com a estructura una coordinadora nacional de 250 membres, i una comissió executiva formada per 30, escollits del primer grup, i «dues figures» com el coordinador general, el Xavi Domènech, i la coordinadora de la coordinadora nacional, l’Ada Colau. Tenen un any per definir un model organitzatiu. Dins de l’executiva, hi ha 10 espais de treball, un d’ells el d’organització i territori. Tot això té, per tant, un clar «caràcter provisional», emfasitza el responsable d’organització.
En aquesta situació, la responsabilitat des d’organització, defensa Matilla, «no és definir el model sinó el procés de disseny, que compartirem arreu del territori». Clar que no es comença de zero, «tenim persones, que fins ara han creat candidatures com ECP per les generals, TeC i altres municipals, i l’assemblea de CeC, unes 10.000 persones que formen l’assemblea».
Una premissa molt clara és que «cal incorporar moltíssima més gent. L’objectiu d’aquest procés de definició del model orgànic té a veure amb la voluntat de sumar tota aquella gent que creu que Catalunya necessita un projecte alternatiu», assegura.
«No sé si els partits que estan ajudant a crear CeC continuaran existint o no», explica el responsable d’organització, però té molt clar que és necessari «pensar més enllà d’una lògica orgànica, pensar en un lògica de consciència, el meu propòsit i compromís és generar una nova consciència política compartida, que doni cobertura i conclusió a la lògica de confluència».
Reconeix que la gran participació aconseguida per les eleccions no s’ha mantingut; «però això no és motiu de desànim», argumenta, perquè «la implicació no és només estar afiliats». En general, a més, no es pot mantenir permanentment un estat d’eufòria. En tot cas, afirma, «estem molt bé de principi i ho tenim tot pel davant».
Terrassa, banc de proves
A Terrassa, concretament, «no hi ha cap pas fet» en relació amb aquest nou procés. Hi ha persones que han participat, com el propi Matilla, avui a l’Executiva, i les també regidores Anna Rius i Xavi Martínez, membres de la coordinadora nacional, però «hores d’ara no hi ha cap altre vincle orgànic». Creu que l’experiència de Terrassa en Comú ha estat «molt paral·lela i molt similar a la que ha tingut CeC, però això, considera, no determina res, més enllà del «reconeixement del treball fet», que «tot i no estar bé que ho digui jo, ens dóna confiança per continuar».
També és veritat, reconeix, que el dit «procés de confluència» local va ser difícil i va deixar ferides. Van ser públiques algunes, com a mínim, poc amables polèmiques entre membres de les direccions d’ICV, EUiA, Podem i el grup de Comuns, llavors més reconeguts com Guanyem. Tot i així, defensa que «TeC es va construir com espai obert i es mantindrà de portes obertes per a qui participar i aportar». Creu que és la manera «d’incorporar tota aquella gent que postser fins ara per diversos motius no ho ha fet». I espera que el procés de CeC ajudarà a «sumar no només gent de diferents partits, també sense partits, gent de moltes sensibilitats».
Matilla veu el repte actual com un «repte titànic, que no s’havia fet fins ara», molt necessari, «hi ha una gran demanda, i això és molt il·lusionant». La feina organitzativa, explica, ha començat ara, «hauré de recórrer molt i conèixer el territori», en tot cas com a cap d’un equip. Aquesta tasca, d’altra banda, considera, podria ajudar molt localment, «valorem molt positivament comptar amb persones que tinguin un peu en l’àmbit municipal i altre en el general i que pugui retroalimentar les dues escales».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari