Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya: Treballant per cooperativitzar la societat

No Comment
Votació a l’assemblea 2019 de la FCTC. Foto: PV

Pep Valenzuela

Nous els colors i lletres de la carpeta i documentació entregada a les participants a l’assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), una primera mostra de la nova imatge corporativa de la Federació que l’assemblea va ratificar. I nova la co-presidència de la mesa en la sessió d’obertura de l’assemblea, formada per la vicepresidenta de la Federació, la Gemma Garcia (Delta), i el president Guillem Llorens (Sepra), per visualitzar i materialitzar la paritat i el caràcter col·legiat i participatiu de la direcció i el consell rector.

Tot plegat, en un context al país encara d’excepcionalitat, sent ja quasi 600 els dies que porten presos els Jordis i pocs dies menys les altres preses polítiques catalanes, declarà en Guillem en la seva salutació, envoltat, com habitualment en les assemblees, pel comissionat d’Economia Social, Desenvolupament Local i Consum de l’Ajuntament de Barcelona, tot just l’últim dia de mandat, i del Director General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Vidal.

En Guillem emfasitzà la feina feta per fer efectiva i ampliar la participació i la cooperació amb les altres federacions i altres entitats, i destacà la importància que pot tenir l’Associació d’Economia Social de Catalunya (AESCAT) en aquest front, i específicament la col·laboració «públic-comunitària» en l’àmbit de l’educació, on ja es començaran a impartir mòduls d’economia social i formació de professorat.

Important també la proposta de creació d’una «plataforma mancomunada per a la recollida de dades», tot pensant, més enllà, en un observatori i segell de l’economia social. A més, encara més bones notícies, s’hauria començat a treballar, amb l’Ajuntament de Barcelona, una «estratègia a 10 anys»; Guillem afirmà que «s’ha parlat amb partits i la proposta, en general, sona bé».

-Enfortiment de la federació, incidint molt en la formació de les cooperativistes.

-Visibilització de la feina per cooperativitzar la societat, creant instruments de comunicació, informació, divulgació i participació.

-Economies feministes, tot aclarint conceptes i fent accions de caràcter transversal, treballant plans d’igualtat, introduint el llenguatge inclusiu.

-Territorialització i sectorialització

Sessió d’obertura de l’assemblea 2019. Foto: PV

D’altra banda, pel que fa a la dedicació d’esforços i personal a tota la feina que es planteja el Consell Rector, destacà la Gemma, s’ha incrementat la dedicació amb 10 persones i 60 hores setmanals. A la vegada, començarà a treballar un «equip independent» que analitzarà la feina feta i com es realitza, de manera que pugui ajudar a garantir l’assoliment d’objectius. De la participació, ja ampliada en aquest primer any d’aquest CR, encara «s’estudien més i noves opcions».

En la seva salutació, el comissionat Àlvaro Porro ressaltà el «bon moment del cooperativisme». Perquè ha crescut molt en els darrers 3 anys, subratllà, amb la creació de moltes cooperatives a Barcelona i també arreu del país. Un altre aspecte d’aquest bon moment el palesa la confluència entre l’economia social i solidària en projectes tan importants com AESCAT, l’Observatori i, «molt innovador i avançat», la proposta del Fòrum Social Mundial de les Economies Transformadores, en l’àmbit internacional, a celebrar el próxim 2020. Finalitzà destacant el «fort impuls públic» que tant ajuntaments, especialment el de Barcelona, com la Generalitat han dedicat a l’ESS i que «ha ajudat a marcar una nova etapa que s’allargarà».

Per la seva part, en Josep Vidal, en considerar «el cooperativisme de treball com la punta de llança, el que més ocupació i cooperatives crea», plantejà com a reptes principals: «aprofundir la intercooperació, amb més gent i transversalitat, també amb les altres entitats de l’ESS»; la territorialització, tot «connectant amb altres entitats socials, a pobles i ciutats, com associacions veïnals i altres». Posà, així mateix, molt èmfasi en l’acord amb Educació, per «arribar a escoles i instituts, perquè l’alumnat tingui com a referència el cooperativisme i l’ESS».

Amb 103 participants i representants de 80 cooperatives, l’assemblea es desenvolupà en un bon i àgil ambient de treball. Els pocs qüestionaments i preguntes apunten a un nivell de satisfacció ample amb la gestió realitzada en aquest primer any pel CR, així com també el gran acord amb les propostes i perspectives plantejades en el pla de treball, centrat en quatre eixos:

Enfortiment de la federació, incidint molt en la formació, la creació d’eines que facilitin l’elaboració de plans d’empresa i de creixement, entre altres.

Visibilització de la feina per cooperativitzar la societat, creant instruments de comunicació, informació, divulgació i participació que mostri i faci conèixer el cooperativisme i l’ESS forma dels propis ambients.

Economies feministes, tot aclarint conceptes i fent accions de caràcter transversal, treballant plans d’igualtat, introduint el llenguatge inclusiu; influint en el debat de la llei d’economia solidària perquè incorpori continguts i bones pràctiques.

Territorialització i sectorialització de la Federació i el cooperativisme, tot treballant per enfortir els Ateneus Cooperatius i en col·laboració amb la XES i la XMESS (xarxa de municipis per l’ESS).

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75