Treball d’equip al laboratori. Foto: EsolaCim
L’escola El Cim de Terrassa acull alumnat des de la llar d’infants fins a 4t d’ESO, un total de 740 infants i joves que fan l’experiència d’aquest model institut-escola amb ressonàncies en les reformes de l’educació republicanes i que ara, de nou, torna a plantejar-se com a referència.
Pep Valenzuela
L’escola nasqué el 1962, com a iniciativa privada de dos socis, en un temps en què aparegueren moltes altres al país per donar resposta a la demanda d’educació de la creixent població migrant que arribava a les ciutats i que l’Estat no satisfeia. En aquest cas, en la frontera del naixent barri de La Maurina i un altre barri consolidat de la ciutat com era el de Ca n’Aurell.
Sense institució religiosa o laica al darrere, una escola així no era bon negoci. Van ser els 15 treballadors que donaven vida al projecte els qui asseguraren el funcionament i la continuïtat quan, el 1977 assumiren plenament el repte i es constituïren en cooperativa, «una fórmula que s’esqueia totalment amb l’àmbit d’intervenció, adoptant la filosofia i valors del cooperativisme, essent una entitat sense ànim de lucre», afirma en Jordi Badiella, professor de català, que fa 20 anys que hi treballa i és l’actual president de la cooperativa; tot afegint que llavors, «a més, era un temps en què l’ambient bullia, com ara, en què calien canvis i es pensava seriosament i amb esperances en fer una societat nova».
Sense institució al darrere, l’escola no era bon negoci. Els 15 treballadors que donaven vida al projecte asseguraren el funcionament i la continuïtat
El Cim, nascut com Academia Cumbre, formava part d’un grup de més de 100 escoles que el 1978 hagueren de decidir si entraven a formar part del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana, i va ser una de les 41 que van optar pel «model d’escola cooperativa com a servei públic lligada a l’economia social, defugint l’encotillament del que llavors era l’escola pública», argumenta en Badiella.
Llavors, El Cim era escola d’una línia, amb cursos des de P3 fins a 8è d’EGB, i infraestructura insuficient. I poc després, la llei d’educació LOGSE els plantejà noves exigències que els forçaren a repensar el futur, recorda la Maria Teresa Claret, professora de matemàtiques des del 1988 i actual directora de l’escola: «els canvis només els vam poder assumir amb èxit gràcies a ser cooperativa».
Aparegué l’oportunitat d’adquirir, a prop de l’escola, un convent de monges carmelites descalces que es traslladava, els terrenys del qual permetien construir l’edifici que necessitaven pel nou projecte. «Van ser decisions econòmiques importants que només el fet de ser cooperativa ens va permetre prendre», assegura la Teresa. El 1996 s’estrenava la nova escola El Cim en l’actual espai. De l’antic convent només es conserva una campana al pati. La llar d’infants es va crear l’any 2001, en un terreny contigu que també van comprar.
Així, doncs, la titularitat de l’escola és privada, diu en Jordi, «però el model de gestió és democràtic»: el president de la cooperativa, els membres Consell Rector i de l’equip directiu s’elegeixen de forma democràtica. Afegeix la Teresa que, en els anys 80, «tot es decidia en assemblea, ens reuníem a la biblioteca de l’escola; clar que a mesura que vam créixer, el CR agafà força, perquè ja no es podia fer assemblea per decidir-ho tot, però sí el principal i les responsabilitats». La meitat del CR es renova cada 2 anys i l’equip directiu cada 4.
El professorat participa en grups de treball transversals, com són els de comunicació, projecte de convivència, cultura popular, comissió artística, comiat de l’alumat de 4t d’ESO, noves tecnologies, projecte anual d’escola; i el d’educació emocional, «molt important, perquè aquest és un dels nostres pilars, volem ser una escola emocionalment intel·ligent, i sempre procurem que hi hagi membres de totes les etapes», emfasitza la Teresa.
La línia entre persones sòcies i no, més enllà de la responsabilitat jurídica, es difumina de vegades, declara en Badiella: «intentem generar implicació, que la nostra feina vagi més enllà de les obligacions curriculars, participant en les activitats de l’escola i els projectes, com els internacionals». Aquí, n’hi ha dos de molt importants: l’Erasmus+, de col·laboració i mobilitat d’alumnat de països de la UE, i el de la Fundación Sembrando Esperanza de col·laboració amb escoles de Bolívia.
Els valors cooperatius es practiquen amb l’alumnat, grups de classe i, especialment, la cooperativa d’alumnat de secundària
El model de treball cooperatiu i els valors es transmeten i practiquen amb l’alumnat, des d’infantil, que funciona també en base a grups de classe i, especialment, la cooperativa d’alumnat de secundària. Fins ara, aquesta és una cooperativa de tot l’alumnat de secundària, un total de 240, amb diverses funcions i grups, però difícil de gestionar.
Creada el 2012, d’acord amb el model de l’escola pionera d’Olot Petit Plançó, des de fa més de 30 anys, avui debaten el futur, en el marc de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament, i tot apunta, anuncia en Jordi, a un canvi que implicaria la creació de cooperatives més petites, però que mantingui la implicació del conjunt de l’alumnat que té actualment.
En el terreny de les finances i les inversions, la compra del convent i les obres van ser la gran aposta de la cooperativa. «Va ser complicat», recorda la Teresa, «perquè una escola no és negoci i les entitats financeres posaven moltes pegues. Però s’aconseguí el préstec, perquè teníem el projecte de futur i perquè, entre altres, vam comptar també amb avals personals. Ha estat difícil, però ens hem sortit. En aquest temps, hem doblat el nombre de professorat i de socis també».
Pel que fa al model educatiu, el Cim es reivindica com a «escola de proximitat, oberta al món i a la societat, amb projectes internacionals; una escola laica, catalana, educadora en la diversitat i pluralisme, amb centralitat en el treball cooperatiu amb i dels alumnes», informa en Jordi. Una altra característica és la del projecte anual comú per tota l’escola. Aquest any, per exemple, és el de posar «El meu granet de sorra pel canvi climàtic. Canvia i Mobilitza’t». Així mateix, en les activitats d’aprenentatge i servei que fa l’alumnat s’inclou el «servei a la comunitat», com «activitat transversal».
A més, ara, a través de la Federació, participen en el projecte EscolaCoop 2020, per la col·laboració en xarxa de les escoles cooperatives, amb base en la pedagogia de l’Escola Nova que va animar les escoles cooperatives; de moment, comenta la Teresa, compartint formació i experiències en les dites «matinals cooperatives».
De problemes, afegeix en Jordi, com el conjunt de l’escola concertada del país, «patim la insuficiència econòmica». En aquest context, la virtut de l’escola cooperativa, considera, és «la continuïtat de l’equip docent, garantia de bons resultats; els nostres estan entre els més alts dels assolits per l’alumnat de Catalunya. Som un tipus d’escola necessari ara com ara», assegura.
L’educació emocional és «un dels nostres pilars, volem ser una escola emocionalment intel·ligent”
Del compromís social de l’escola, la Teresa destaca la participació en la programació de Terrassa Cooperativa, on des del primer any fan, entre altres activitats, una marató de contes per recollir diners per un centre educatiu a Bolívia; la col·laboració amb entitats com Prodis (entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre en l’àmbit de l’assistència i la promoció integral de persones adultes amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental o paràlisi cerebral), la Creu Roja i el Casal d’Avis de Ca n‘Aurell. Al temps que tenen representants en el Consell Municipal de la Infància i l’Adolescència de Terrassa, de primària i secundària, «com a manera d’ensenyar que la veu de l’alumnat ha d’arribar a la ciutat, essent actius al consell de ciutat», conclou.
Aquest reportatge fou publicat originalment a la revista Cooperació Catalanan. 437, desembre 2019
Deixa un comentari