En paco a la barra del Yokohama, amb pantalles plàstiques de separació i seguretat. Foto: PV
Pep Valenzuela
Mai s’haurien imaginat, al Gremi d’Hostaleria de Terrassa, uns mesos com que els que s’han viscut, de confinament de persones i tancament total primer i, després, en diferents graus, dels locals d’hostaleria i bona part del comerç. Primer, sorpresa i estupefacció, i després començar a entendre una mica i a fer comptes.
Ningú guanya amb aquest tancament i parada de l’activitat. Els negocis grans, però, com és fàcil d’imaginar, s’ho faran per continuar (tenen un coixí més resistent) i aprofitaran les ajudes econòmiques públiques i la legislació laboral vigent, amb ERTOs (parada de contractes temporals) i EROS (acomiadaments). També hi ha que s’aprofitarà de la confusió per tancar o canviar de sector.
Els negocis petits i mitjans, en el millor dels casos, intentaran resistir, perquè no tenen cap opció millor o a l’abast, perquè s’ho creuen o perquè és el que saben fer. El bon temps i les ganes de sortir de la gent animen i nodreixen esperances per aquest estiu. Però els professionals del sector no confien massa, i tenen por del futur. Primer, perquè encara ningú sap si hi haurà els dits rebrots ni quina dimensió podrien tenir. Això, abans de la situació que viu actualment el Segrià i la capital lleidatana. Després, perquè ningú confia que en un retorn ràpid, si hi hagués, als hàbits de consum previs a l’aparició de la covid-19.
Tancat el bar des del dissabte 14 de març fins a l’11 de maig, quan reobriren amb les restriccions d’aquella primera fase, el Paco i en Cristòbal, a la barra del bar Yokohama, han fet les «vacances, forçades, més llargues de la vida», una situació obligada que els ha permès tenir una relació nova amb la família, però que no han pogut gaudir bé ni prou en aquestes circumstàncies. «Tot ho veia molt negre durat aquest temps», confessa en Francisco Ruiz, amb quasi 30 anys de treball al sector, on hi és per vincles familiars. «Sóc realista, que ara vol dir pessimista», diu, «durant tantes hores al dia per pensar, de vegades he considerat de llençar la tovallola; fins i tot, amb la gestoria i la propietat del local vam parlar del tema per si es produïen les perspectives més dolentes».
La diferència del mal moment, en tot cas, és que afectava tothom. «Després, mirant una mica la situació en conjunt, vam veure clar que calia apostar i anar endavant», recorda, «a més, confiàvem també que la gent respondria, tenim una clientela bastant consolidada, amb una relació bona».
Maite Garcia, vicepresidenta del Gremi d’Hostaleria de Terrassa, al bar Sa Illa. Foto: PV
Des del Gremi d’Hostaleria confirmen que aquesta és l’actitud majoritària. «Ningú ens ha dit que tanqui», assegura la Maite Garcia, vicepresidenta de l’entitat, en conversa a finals de juny, «només sabem d’un parell de locals, i que ja tenien problemes abans». La incertesa, però, és la tònica, emfasitza. «Aquests mesos han estat molt complicats a tots els nivells», afegeix, «al Gremi rebíem informació canviant cada dia, havíem d’anar mirant tot el temps el Boletín Oficial del Estado i en contacte permanent amb altres entitats», diu en referències a la Pimec i la Federació Intercomarcal de Restauració, Hostaleria i Turisme de Catalunya.
Una incertesa que no s’acaba. D’entrada, quan els bars van poder obrir a partir de l’11 de maig, les condicions eren molt limitades, no es podia aplegar gent ni dintre ni fora. Molts ni tan sols van intentar-ho llavors. Qui ho va fer, com en Paco, «per provar, sense gens d’esperança, i sempre amb totes les mesures de seguretat, necessàries però incòmodes per a tothom», es plany en recordar que el confinament encara estava actiu, molta gent no treballava. Ara, comparant, «molt millor, però encara poca gent, que s’està menys temps i consumeix molt menys».
Tot plegat, resumeix en Paco com a balanç provisional del retorn, «no ha estat tan malament com es preveia, però sí molt diferent i amb un nivell molt més baix». I encara gràcies pels ajuts als autònoms i que va poder fer un ERTO amb els 2 empleats que té, i molt important l’acord amb la propietat del pis que no l’ha cobrat els dos mesos.
«El lloguer ha estat la clau per a molta gent, ha fet la diferència», informa la vicepresidenta del Gremi d’Hostaleria de Terrassa, una entitat amb prop de 200 negocis associats. De l’experiència recollida, la Maite explica que «es va crear una situació de molts nervis, perquè la gent no pensava que la situació d’excepcionalitat s’allargaria tant. I la maquinària burocràtica no para: impostos, factures, subministraments».
L’experiència no té parangó ni referència propera. «La majoria dels empresaris i autònoms han donat per perdut aquest temps. Des de la perspectiva dels ingressos», es plany, «perquè les despeses, no igual però hi són. O sigui que només s’han acumulat deutes. És la primera vegada que la gent ha vist això».
Enmig de la boira, molt densa encara, «la represa serà molt difícil. Hi ha molta menys feina i s’han de mantenir les mesures de seguretat i neteja, tot plegat hem passat bastant estrès psicològic i encara no sabem», emfasitza la Maite, que dirigeix el bar Sa Illa amb el seu company. Comenta que l’Ajuntament «ha facilitat» una mica la feina amb els permisos per terrasses. Espera també que es facin realitat les ajudes de la Generalitat i del Govern central.
Parlant de represa, al Yokohama van recomençar a fer menú, però poc, «ara ve molt poca gent a menjar», diu en Cristòbal, responsable de la cuina. En la seva opinió, «el teletreball ha afectat molt la cafeteria, és l’hora del dia que més ha afectat. Al matí mantenim una mica». Però, no es pot estar de dir-ho: «la cosa no està clara! El problema més greu ara, és que no sé sap en quina part del problema estem. Ni vella ni nova normalitat… I els nous rebrots?!!».
«El virus és un canvi total de visió», pensa en Paco, que veu «el futur totalment incert» i tem que tot plegat canviï la relació amb la clientela, els hàbits no només de consum, sinó la manera d’estar al bar també.
És una visió compartida per la Maite, i la gent associada al Gremi amb qui parla, «vénen temps complicats. Immediatament, bé amb l’estiu i la gent a les terrasses i al carrer, però a la tardor hi ha bars que ho tindran més difícil. Després, les previsions sobre el futur es poden desfer en un no res».
Deixa un comentari