Origen, cafè propi i d’orígens varis al Mercat

No Comment
La Mariona i l’Albert a la cafeteria. Foto: PV

 

Els productes són del mercat, de proximitat i d’origen també conegut i amb garanties de qualitat

Pep Valenzuela

L’Origen és una petita cafeteria dins del mercat de la Independència, i funciona des de fa quasi 20 anys. Nasqué com a Barra de la Gemma i, des de fa tres anys, amb el nom d’Origen, l’agafaren l’Albert Vélez Paüls, nebot de la citada Gemma, i la Mariona Agut. «Tenim la combinació perfecta de paradistes, treballadores del mercat i clients que ens visiten cada dia», comenta cofoi l’Albert en entrevista amb Malarrassa. «Des de fa temps tenim aquest ambient molt sa i maco. És un lloc agraït per treballar, s’està molt bé», confirma.

El canvi a la cafeteria no va ser només de nom i responsable. Calia actualitzar l’oferta i el servei. D’entrada, tots dos van fer una formació de barista, específicament sobre el cafè: orígens, processat, maneres de treballar-lo, collir-lo, com portar bé una cafeteria, la màquina, netejar-la… «Intentar mimar bé el cafè fins al final», destaca l’Albert. És allò que volen fer i compartir.

Abans es venia una marca de cafè, que era el més popular, recorda, ara en venen de diferents orígens i amb «altres històries», com ara cafè orgànic certificat, algun cop un cafè de Guatemala, finques on només treballen dones i els garanteixen condicions i salari dignes per portar els fills a escola.

L’espurna que va encendre la imaginació de l’Albert va ser un vídeo a internet, trobat per casualitat, on un noi belga que feia uns cursos sobre cafè, «després de tants d’anys fent cafè em va sorprendre que encara sabia tan poca cosa, fins i tot em va estranyar que ningú m’havia explicat tot allò a mi. El cafè que compràvem… mai ens van explicar». I va fer un primer curs en línia, i després una formació més completa amb la Mariona.

La relació de l’Albert amb el mercat, en tot cas, va més enllà de la tieta. «Nosaltres som família que ja havíem tingut dues fruiteries i a casa sempre hem respirat l’ambient de mercat». En plegar de l’escola, va entrar al mercat de repartidor de caixes de fruita de diferents parades. La tieta tenia parada de fruita i l’Albert va treballar amb ella. Després d’uns dos anys sense cafeteria dintre del mercat, una parella la reobrí, però s’hi va estar només un mig any. I la Gemma va apostar pel canvi.

Encara van passar dos anys més fins que el famós i estimat Tito Paüls, família també de l’Albert, obrís l’altre bar que hi ha al mercat.

Centrat en l’oferta del cafè, l’Origen fa entrepans, pastes, pinxos i la llimonada d’estiu o «del Mercat»; els productes, com ara la llet fresca de Sant Fruitós de Bages, «crec que és més recomanable que anar a comprar llet al supermercat», són del mercat, de proximitat i, en general, d’origen també conegut i amb garanties de qualitat.

Tot i la crisi del mercat, el negoci va bé, garanteix. A més, «el mercat és molt agraït, l’ambient de feina és fantàstic, però també, si es compten les hores al cap de la setmana, se’n fan moltes. Obren dijous i divendres a la tarda, però al matí és quan hi ha més vida al mercat tot.

Model de comerç

Ara que es parla d’obrir l’espai a grans operadors, l’Albert defensa que un paradista del mercat, la seva manera de treballar, no és fer tants balanços i anàlisis de vendes, «ja ho sabem que hi ha mesos que van millor i altres malament, que l’estiu és fluix, hi ha èpoques difícils; però crec que aquesta capacitat d’aguantar, aquests grups empresarials no hi arribaran mai, perquè al final, si tot són números, perds l’ànima. Tots fem negoci, però una família que té una parada sempre té una capacitat de sacrifici molt més gran que un grup d’aquests que, si els números no surten, marxen i prou».

Origen té terrassa a la porta Raval del Mercat. Foto: PV

Sobre els horaris, encara que els mercats han estat més de matí, el cert és que la gent més jove es mou més a la tarda i comprem tot ràpid en el supermercat. «No és fàcil», afirma, «però hauríem d’actualitzar-nos una mica».

El mercat, sens dubte, necessita una gran reforma. Aquesta, considera, hauria de tenir en compte que les 74 parades que hi ha, comparant amb ciutats del mateix nivell, són «quasi un luxe», i que «el model actual s’hauria de mantenir», afirma tot citant les parades de pagès, «defensar això ha de ser més prioritari que posar un supermercat o una FNAC a baix, que és important, però crec que cal defensar més encara aquesta petita diferència que tenim amb pagesos d’Ullastrell, per exemple, que no els grans». Perquè, assegura, algunes de les noves tendències de menjar ecològic, el certificat, la proximitat, als mercats hi és de sempre. Creu que seria bo trobar un «model mixt».

Un altre aspecte important a l’hora de pensar la reforma, és que l’edifici és espectacular, i que necessita restaurar-se: entrades d’aire per tot arreu, a la teulada hi ha goteres, «tens la sensació de tenir un gegant una mica adormit». Pensa que caldria arribar a més gent, sobretot joves, que no acaba de venir al mercat i fer-los arribar més les històries, les petites i grans històries que hi ha dintre.

Related Articles

Deixa un comentari