Pep Valenzuela
En Pep Forn s’ha estrenat com a responsable de l’àrea d’Economia Social (ES) en el govern local de coalició entre Tot per Terrassa i ERC-MES. No tot li és nou en l’àmbit a aquest terrassenc de 56 anys, qui durant set fou responsable del departament d’organització i nous projectes de La Caixa de Terrassa per després responsabilitzar-se de l’obra social, en temps de fusions i compra-vendes en el mercat financer, primer a UNIM i després al BBVA.
“Caldria un grup de treball executiu del CMESS que intervingui més en el dia a dia i que continuï treballant en moments de canvi de governs o equips polítics”
Llicenciat en Geografia, amb postgrau en Direcció i Gestió de Serveis Socials, va ser responsable del Centre Cultural. Ara, com a regidor, és responsable de Turisme, Innovació, Universitats i Projectes Audiovisuals, a més de la citada ES. «Per l’experiència, m’interessaven aquestes àrees i ha anat rodat», declara a Malarrassa. «Molta feina, però molt estimulant, demana una mirada àmplia, una visió de ciutat i transversalitat en els projectes».
Pel que fa a l’ES, concretament, a més de la citada experiència en el món associatiu, va ser representant d’ERC-MES en els treballs d’elaboració del Pla Estratègic, aprovat pel Ple municipal poc abans d’acabar la legislatura anterior, amb unanimitat. «Consensuat, elaborat i aprovat per les entitats protagonistes i tots els grups municipals, les línies de treball ja estan marcades, és un full de ruta fet i clar», declara tot diferenciant d’altres àrees.
En el dia a dia, lamenta, «potser no es poden fer les coses quan voldries, perquè no pots en aquell moment, perquè altres accions han de passar davant, però així i tot, anem a complir el que ens vam comprometre», assegura, mentre explica que encara s’està reunint amb tothom, «cada empresa social o cooperativa és un món, i com totes les empreses, tenen problemes». En parlar d’ES, però, «hi ha un avantatge: la cultura de treball en xarxa, d’ajudar-se i prioritzar les persones per davant del guany econòmic o els rendiments», afirma, «per això les cooperatives són més resistents a les crisis».
Cal estar molt amatents amb els projectes i propostes, afegeix, però també s’ha de tenir consciència que «de vegades no tot funciona, per més ES que sigui, i no ens hem de desmoralitzar, això passa arreu, amb totes les empreses». La clau aquí també, subratlla, és que «s’han de guanyar la vida, ha de ser un projecte rendible, que interessi a la gent».
Les cooperatives de consum, afirma, haurien de jugar un gran paper. «Amb una massa crítica de sòcies poden influir molt en el mercat. De vegades, potser, la ciutadania no és conscient d’aquest potencial del consum per transformar i crear alternatives».
Pel que fa a les cooperatives de serveis, on les administracions públiques poden jugar un paper molt important, defensa que també han d’aconseguir la seva viabilitat en qualsevol escenari, mentre reconeix el paper dels governs com a consumidors via contractacions públiques: «Cal incorporar el càlcul social a les contractacions, això pot ajudar molt les cooperatives. Ara, però, no hi ha llei que ho faciliti (en referència a la llei Aragonès, rebutjada pel Parlament); i estem sotmesos a la llei espanyola que, en aquest cas, beneficia les empreses que competeixen només o primer per preus».
Assegura, en tot cas, que treballen en una norma municipal que ajudi. Per exemple, per poder dividir grans contractes, i poder «beneficiar l’empresa local». Amb tot, insisteix, «el complicat és l’aplicació si no hi ha sintonia amb lleis superiors, els interventors municipals d’acord amb les lleis estatals poden bloquejar».
D’altra banda, confia que la represa del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària, en aquesta nova legislatura, permeti un treball conjunt amb les entitats més efectiu. Afirma que volen proposar una reforma del reglament per crear «un grup de treball executiu que intervingui més en les coses del dia a dia i, també, que continuï treballant en moments de canvi de governs o equips polítics».
Es mostra orgullós de ser responsable d’ES, perquè a Terrassa, subratlla, «és molt activa, hi ha força moviment i consciència, encara que potser amb poca repercussió externa», i planteja que s’han de fer accions per «conscienciar la gent del valor diferencial que representen l’ES i les cooperatives».
«Cal incorporar el càlcul social a les contractacions. Ara, però, no hi ha llei que ho faciliti; estem sotmesos a la llei espanyola, que prioritza les propostes més barates”
Per això, diu, cal fer una crítica: «De vegades sembla que la gent no cregui en el seu projecte; hi ha un cert instal·lar-se en la queixa: les coses no van bé perquè no hi ha ajudes i prou». Dit això, declara que la ciutat i la comarca no estan rebent del Departament de la Generalitat el suport que correspondria tenint en compte població i territori; menys encara si es considera la potencialitat territorial.
Contra totes les inclemències, però, l’ES té molt bona salut, continua, «estem bé, molt millor que en altres ciutats i comarques, i hem de seguir fent camí. No podem ser un bolet, una rara avis, fent del nostre model una cosa diferent del món». A Terrassa, comenta, es fa «una de les fires d’ES més potents a tota Catalunya, i som referent al país, molt clarament pel CMESS i el pla estratègic participatiu i consensuat».
Preguntat pel compromís del conjunt de serveis i regidories municipals amb l’ES, en Pep Forn afirma que està investigant això: «cal saber què contracta amb l’ES cada un dels serveis i regidories; però no només per tenir la dada, sinó per veure també com anar incrementant». Assegura que «l’objectiu és clar: cal créixer en aquest sentit». Informa també, sense citar-los, que «hi ha serveis més compromesos que altres, i això s’està aprofitant per fer reflexió amb cada una de les àrees perquè creixi la contractació, és un dels objectius marcats que s’ha de complir».
Des de la regidoria dirigida per Forn, dita d’Emprenedoria, una de les formes d’impuls a l’ES és l’assessorament a nous projectes i empreses, tot «informant i proposant el model cooperatiu com a una de les fórmules possibles, donant-li visibilitat».
I parlant de visibilitat i suport, en Pep anuncia també que hi ha un espai per l’equipament que des de l’ES es demana des de fa temps. De moment, només l’espai, que amb el vistiplau de Patrimoni es començarà a preparar, o sigui fer el projecte per licitar les obres». Un altre espai a disposició és el viver d’empreses de l’Ajuntament, creat per ajudar empreses de nova creació a assentar els projectes oferint local i infraestructura, que ara pot acollir també cooperatives, «amb preus socials per a instal·lar-se les empreses».
Nova composició del Consell Municipal
El passat dimarts dia 4 de febrer es va reunir la “Comissió de vocalies” del Consell Municipal d’Economia Social i Solidària (CMESST), que d’acord amb el reglament intern és l’encarregada de garantir la pluralitat, proporcionalitat i paritat d’entitats en els diferents grups de treball del Consell
Un cop analitzades totes les candidatures, la Comissió ha proposat com a titulars i suplents a les següents entitats:
Per a la vocalia de les empreses, associacions i fundacions que fan activitat econòmica a la ciutat sota les fórmules d’economia social:
1.- Alternativa3, SCCL
2.- Associació Arte Paliativo
3.- Associació per al Consum Responsable i la Sostenibilitat (L’Egarenca)
4.- Creixen Educació, SCCL (Cultura Pràctica)
5.- L’Eina, SCCL
6.- Fundació Prodis (CET)
7.- Malarrassa, SCCL
Per a la vocalia de les associacions, fundacions o col·lectius que no fan directament activitat econòmica i que realitzen i/o promouen projectes que fomenten algun dels àmbits de l’economia social:
1.- Associació El Corralito Centre de Creació Artística
2.- Grup d’Iniciativa Territorial (GIT) de Fiare Banca Ètica del Vallès
3.- Grup Local de Som Energia
Per a la vocalia d’entitats de segon nivell d’àmbit local i supralocal que tingui com a finalitat el foment de l’economia social:
1.- Associació d’Economia Solidària de Terrassa (XES Terrassa)
En una comunicació dirigida a les entitats, el responsable de la regidoria, Pep Forn, destacava el fet que «la selecció de representacions ve condicionada per la limitació de vocalies, i en cap cas menysté la rellevant tasca que realitzeu cadascuna de vosaltres».
Al mateix temps, informava que en el marc de la reunió de la comissió de vocalies es va proposar portar al plenari del Consell la petició de «revisar el Reglament per mirar la possibilitat d’ampliar les places de les vocalies i poder donar cabuda a aquelles entitats que heu mostrat tant d’interès i finalment no heu obtingut vocalia o d’altres que podrien anar incorporant-se». Mentrestant, convida a «participar dels diferents grups de treball que puguem proposar des del Consell i que estan oberts a totes les empreses, entitats i col·lectius».
Deixa un comentari