La Generalitat durà a terme un assaig de Renda Bàsica Universal: durant dos anys un grup de persones rebran una assignació mensual, sigui quina sigui la seva situació, i després s’avaluarà l’impacte d’aquesta mesura.
Miquel Gordillo
L’acord d’investidura a què van arribar ERC i la CUP després de les eleccions, farà que durant l’actual legislatura es posi en marxa una prova pilot de renda bàsica universal. Es tracta d’un projecte ambiciós i de gran abast per estudiar el seu impacte, i a la vegada, difondre el potencial d’una mesura de la qual es parla arreu del món des de fa anys, i que té com a objectiu erradicar la pobresa allà on s’implanti.
Existeix un consens en què calen mesures de justícia social urgents davant les situacions de pobresa i precarietat que han estat i són cada cop més grans i evidents arreu. Les bretxes entre rics i pobres, o entre classes, s’amplien, juntament amb la degradació dels estats del benestar viscuda els darrers anys. En aquest context, ha tornat a agafar empenta la idea d’establir una renda bàsica universal com a proposta econòmica, política i social, la qual, encara que centenària, continua sent una gran desconeguda.
«Entenem aquest ingrés com un dret, no una caritat, com són els sistemes de subsidis, per exemple l’ingrés mínim vital», explicà Laure Vega, militant de la CUP, en un debat realitzat el passat 19 de febrer a la Masia Freixa, on també Malarrassa va participar. La ponent, que forma part del consell assessor de l’Oficina del Pla Pilot per una Renda Bàsica Universal, resumí alguns dels avantatges immediats que els defensors d’aquesta mesura política: «és un ingrés per a tothom que dona dret a l’existència, garanteix la llibertat i a no haver de dependre de ningú per viure». Els promotors de la proposta parlen d’un ingrés que sigui suficient per subsistir, i que «de facto hauria d’acabar amb la pobresa», afirmà Vega.
“Hi ha molta por… així no tenim llibertat”
«Vendre la força de treball per sobreviure fa que no hi hagi llibertat, depenem de la voluntat d’algú altre per contractar-nos», explicà des del punt de vista laboral. «Hi ha molta por, que perdem el lloguer, o la feina… així no tenim la llibertat, i un ingrés com aquest ens dona una força davant l’ocupador». També recordà que hi ha més formes de treball que no és l’assalariat, com el treball voluntari o el domèstic. De totes maneres, per als escèptics, Vega recordà que «allà on s’han fet proves pilot de RBU, en cap cas la gent deixa de treballar massivament».
Una RBU pretén igualment acabar amb la «trampa de la pobresa» que suposa haver de dependre d’un ajut en funció de la situació personal o quan no es té feina digna. En aquest sentit, Vega també destacà «els efectes importants en una millora de la salut mental per a les persones davant d’un mercat de treball que és sempre incert».
Laure Vega (CUP): «Entenem aquest ingrés com un dret, no una caritat, com són els sistemes de subsidis condicionats»
Respecte al punt de vista feminista i d’emancipació de la dona, com que l’ingrés és individual, ofereix «una autonomia que no obliga a estar lligada a una altra persona», en paraules de Vega, la qual també mencionà l’efecte d’ordenació del territori: «una RBU pot donar un cop de mà a arrelar-nos a zones rurals, i no haver de viure concentrats en grans ciutats». A més, una RBU implica una reducció de burocràcia i recursos per a l’administració i que «tenen un cost enorme», ja que s’eliminarien els controls per justificar ser pobre.
Mesurar l’impacte col·lectiu en una comunitat
En el mateix acte celebrat a la Masia Freixa, Bru Laín, professor de Sociologia i membre de l’Associació Renda Bàsica, justificà la utilitat d’un projecte pilot com l’actual, pel fet que permetrà «afinar quin pot ser el millor disseny d’una implantació nacional». Però sobretot, per generar més debat al voltant de la renda bàsica, ja que molta gent encara no coneix el concepte o es mostra escèptica, donat els prejudicis al voltant de la RBU: «cal conèixer i debatre de què parlem per posicionar-se», expressà Laín.
Bru Laín: «Una renda bàsica de debò només arribarà amb pressió i lluites, com ha passat amb tots els avenços socials»
«Si la RBU és un dret, per què hem de testejar un dret!», advertí Laín, qui creu que, més enllà dels resultats, una RBU es justifica per criteris morals i ètics». A tall d’exemple: «amb una renda de 740 € per a tota la població de Catalunya tindríem un índex de Gini (mesura les desigualtats d’ingressos dins d’un país) més baix que el de Suècia», indicà.
En l’experiment que es farà a Catalunya, hi haurà un grup de control que no rebria aquesta renda, amb el mateix nombre de persones, que servirà per comparar dades. Així, es mirarà com incideix el fet d’implantar un municipi concret una RBU en «indicadors com ara el consum, la salut mental, treball, estudis, qualitat de la son, alimentació, etc. Laín explicà que «aquí la novetat és que estem testejant l’efecte agregat col·lectiu, «què passarà amb els joves? I amb les dones? Hi haurà menys crims? Quin impacte tindrà en el mercat laboral, i la mobilitat?».
Això sí, Laín adverteix que una renda bàsica «no caurà del cel, malgrat que amb la prova obtenim uns resultats siguin inqüestionables, no la tindrem, aquesta vindrà perquè molta gent darrera batallant-la», reconegué, com ha passat sempre amb altres avenços socials al llarg de la història.
5.000 persones escollides a l’atzar entre dos o tres municipis rebran aquesta renda bàsica a partir de 2023
Parlem d’una «prestació monetària pagada per l’estat, de caràcter individual, pagada a les persones; incondicional, no s’ha de complir cap requisit: i és universal, per a tota la població», és la definició més estesa de RBU, tot i que mai implantada com a tal, malgrat la gran quantitat de projectes pilot que s’han fet les darreres dècades, més d’una vuitantena. A USA i Canadà als anys 60 i 70 del passat segle – als anys 80 i 90 se’n va parlar molt menys- , i a partir del 2000, a llocs com ara Namíbia, Índia, Kènia, Holanda, Finlàndia, de nou Canadà i USA, també un petit assaig a la ciutat de Barcelona, etc.
L’Oficina del Pla Pilot per implementar una renda bàsica universal que acaba de posar en marxa la Generalitat, ha dissenyat un ingrés per a 5.000 beneficiàries – l’experiment més gran fet fins al moment-. Per a aquest assaig, «és millor fer-ho en 2 municipis, els quals s’escolliran aleatòriament», explicà Laín. Encara per decidir també, la quantitat assignada podria arribar als 900 € mensuals per situar-se a prop del salari mínim.
En tot cas, segons planteja una RBU real, tothom l’hauria de rebre, però no tothom surt beneficiat: «un 82,5% per cent sortirien guanyant respecte a la seva situació actual, i quasi un 20% sortiria perdent, la població més rica», exposà Laín basant-se en els estudis més recents. De fet, per tal que arribi a beneficiar al 80% de la població, els estudis contemplen reformar l’impost de l’IRPF fins al 46% , per això les persones més riques sortirien perdent, encara que rebin igualment l’ingrés. Qualsevol altra prestació quedaria subsumida, de forma que si es rep qualsevol prestació inferior a la renda bàsica, aquella desapareix, però la persona surt guanyant, la qual cosa suposa un estalvi per a l’administració que atorga la prestació. Un altre apunt en aquest sentit, la RBU estaria exempta d’impostos.
Deixa un comentari