A qui pugui interessar:
Pertanyo a la tan menystinguda classe social dels auxiliars, en aquest cas, dels de farmàcia. Sóc Treballador Social, però fa 30 anys que treballo com a auxiliar de farmàcia amb orgull. Perquè m’enteneu, sóc aquella persona que té un torn partit; a qui trobaràs matí, tarda i nit… Perquè també es treballa a la nit. Sóc aquell a qui demanes pel seu nom, qui t’ha donat un caramel de petit quan venies de la mà de la teva mare i que ara li dóna al teu fill que ve de la teva mà. Sóc aquell a qui has demanat consell, a qui li has explicat coses que, igual, no tenen res a veure amb medicaments, perquè, de vegades, també ajudem a acompanyar la cura de d’altres coses que no són el cos. Sóc aquell que t’ha abraçat quan has aparegut amb una bossa de medicaments i m’has dit que el teu pare, ja no els necessitarà. Sóc aquell que t’ha garantit el medicament quan la teva recepta estava caducada o quan qualsevol altra contingència s’ha posat entremig de tu i de mi. Sóc aquell a qui, igual, li han hagut de reduir el sou perquè les demores en els pagaments de la factura dels medicaments per part de l’administració, van fer molt mal. Sóc aquell a qui trobes al Mercadona comprant, com tu, i a qui tot i no estar a la farmàcia, aprofites amb un pràctic “ara que et veig” per preguntar alguna cosa, també per felicitar-me si creus que alguna cosa he fet bé. Sóc aquell que s’atreveix a renyar-te perquè tens la tensió alta i no baixes els nivells de colesterol. Sóc aquell que “com has de passar per davant de casa” et porta el medicament que s’ha d’encarregar o la caixa de bolquers, perquè així “no molestem al meu fill”. Sóc aquell que té una relació comercial amb tu, si, perquè està en un establiment que “ven coses”, però també té una relació afectiva amb tu, perquè també compartim moltes altres coses. Sóc aquell que reconeix la por, la incertesa, el dubte i l’alegria als teus ulls perquè… fa anys que et coneix.
Doncs, ara que t’he dit tot això, has de saber que també síoc un pària, una persona que és exclosa dels avantatges dels quals gaudeixen els altres. Auxiliars, tècnics o farmacèutics som persones que, en temps de pandèmia, estan excloses de protegir la seva salut amb material de protecció, perquè, segons el director del Centro de Coordinación de Emergencias y Alertas Sanitarias, Fernando Simón, “és un risc propi de la seva professió”; som un servei essencial, a qui no donaran suport en la seva tasca diària, perquè el Ministerio de Sanidad ens considera professionals sanitaris no inclosos en els grups de risc.
Només em resta, acomiadar-me de tu. Potser demà trobes la farmàcia tancada (tant de bo que no) i, potser, caminis 300 metres per buscar-ne un altre i també la trobis tancada. Fes-me un favor, si és així, pensa que el que ha passat “és un risc propi de la professió” que es podria haver evitat amb mesures de protecció.
Una abraçada.
Toni Marcilla, auxiliar de farmàcia, treballador social
Deixa un comentari