El govern vol fer cumplir la llei per què els bancs donin més lloguers socials i no facin fora la gent

No Comment

Els retrets de manca de diàleg agiten els debats entre els grups en el ple municipal.


A mesura que avança la legislatura, es van fent evidents múltiples discrepàncies entre els grups municipals presents en el consistori, que potser van més enllà de les diferències polítiques. Així es va traslladar durant bona part dels debats en el darrer plenari corresponent al gener, que va aprovar algunes qüestions importants de les quals en fem un resum.

Els grups que formen l’equip de govern, TxT i ERC-MES, van presentar una proposta per empènyer que s’apliqui el Decret Llei 17 de 2019. Aquest decret dóna competències als ajuntaments per obrir expedients i multar els bancs propietaris d’habitatges que no ofereixin la possibilitat d’un lloguer social abans que hi hagi un desnonament, tal com expressà la regidora de l’àrea, Lluïsa Melgares (TxT). Per això, la proposta s’adreça al Tribunal Superior de Justícia perquè facin el que diu el decret. «Tenim 55 desnonaments diaris a Catalunya, que són drames», va assegurar Lluïsa Melgares en defensar la proposta, «necessitem posar ordre en l’habitatge a la ciutat». A la vegada, va recordar: «Compte, que estan venint els fons voltor i estan pujant els lloguers el doble de preu!». També recordà la regidora i agraí la feina d’entitats com la PAH, el Colectivo Sin Vivienda, i altres, molt implicades en els drames quotidians dels desnonaments.

Una qüestió semàntica, i de nou la denúncia de «manca de diàleg» amb l’oposició, va causar més debat en una qüestió en què, en aparença, tots els grups hi estan d’acord. «Que un ajuntament insti el poder judicial a alguna cosa, a mi em grinyola», va dir Sàmper (JxT). I afegia: «parlin primer amb nosaltres, no hem fet encara reunions en temes d’habitatge», la qual cosa preocupa, ja que denota certa poca predisposició en el consistori a abordar aquest drama social.

«Ens ho trobem en una proposta al Ple, i en un tema tan important de ciutat hauríem d’haver parlat en la Comissió d’Habitatge i així treballar junts, segons Eva Candela (PSC). Melgares es defensà en què «el decret s’ha de posar en marxa urgentment». Per la seva banda, la regidora de Cs Isabel Martínez afirmà que «s’està fent poc esforç per part de l’Ajuntament en dinamitzar l’habitatge públic», i defensà que aquest ha de comprar més habitatge, «650.000 euros és poc». La proposta fou aprovada finalment per unanimitat de tots els grups.

Imatge cedida

A compte de diverses qüestions s’han fet recurrent les queixes de què el govern no consensuï les seves propostes – sovint ja se sentia això en anteriors legislatures – i que se l’acusi de «passar el rodet», com expressava Javier García (PSC): «les formes d’aquest govern disten molt del que haurien de ser. Veiem un rodet de voluntats i actituds». La regidora d’ERC-MES Ona Martínez responia de forma airada: «tenim majoria absoluta pels vots que ens han donat la ciutadania», mentre insistia: «el que fem és governar, i en aquest cas les formes emprades, oferir una proposta per debatre-la, han estat les correctes».

Debat tens i acusacions de racisme

El Ple no va aprovar una proposta presentada Ciutadans i PSC per debatre sobre recuperar la tradició de què hi hagi cavalls a la Cavalcada de Reis, i que qüestionava una pretesa “prohibició” de què nens i patges es pintin de negre. Més enllà del fet, tot plegat va provocar un debat tens i dur, amb acusacions de racisme, que certament no va tenir res de constructiu.

La tensió es venia arrossegant des de dies enrere, fins i tot va causar que el ple comencés mitja hora tard per haver plantejat una junta de portaveus per modificar els arguments que contenia la proposta. «No és una exposició de motius, sinó una tirallonga plena d’ignoràncies», en paraules de la regidora de Cultura, Rosa Boladeras. Els antecedents de la baralla els resumia Miquel Sàmper (JxC): «els acords ens semblen bé a tothom, però no estem d’acord en l’exposició de motius». Afegia que la seva formació «no en volem saber res en qüestions que entren en racisme, ens abstindrem».

Una comunicació amb instruccions enviada per correu electrònic pel regidor Noel Duque a les entitats organitzadores de la Cavalcada, va ser un dels detonants de la picabaralla. «Amb quin dret un Ajuntament ha de prohibir a uns nens que es pintin la cara? Vostès volen convertir la Cavalcada en una guerra cultural, amb prohibicions absurdes», va afirmar David Aguinaga (Cs).

Al seu torn, Amadeu Aguado (PSC) recriminava al govern: «parlin amb les entitats, no prenguin decisions unilaterals sense consultar ningú, com demostra el mail enviat que s’ha enviat». Contràriament, Boladeras es defensava: «hem parlat molt amb les entitats, no només amb les del seu cercle, també amb els col·lectius animalistes i antiracistes», li retreia a Cs. El regidor Pep Forn (ERC), va defensar: «la nostra obligació és evitar al màxim el patiment dels animals, cal saber adaptar les tradicions en els temps».

La intervenció de Noel Duque va encendre encara més els ànims: «volem implantar un govern animalista. Només suggerim, no volem prohibir res», i adreçant-se al PSC: «sou a temps de desmarcar-vos del discurs racista de C’s». Seguidament, els moments més tensos: «El que m’ha dit Duque no té precedents en el que he sentit en aquest ple, deia visiblement molest Aguinaga. I Aguado, encara més encès: «vigili el que diu, senyor Duque, ens està acusant de racistes, què s’ha cregut vostè?». Malgrat la intenció manifestada pel PSC de retirar l’exposició de motius per facilitar que s’aprovés l’acord, aquest no va tirar endavant, ja que només va comptar amb el vot favorable dels set regidors del PSC i els tres de C’s.

Reduir emissions contaminants en transport i urbanisme

Un tema que serà recurrent a cada ple és el posicionament entorn de l’anomenada l’emergència climàtica. Tots els grups van aprovar per unanimitat l’adhesió de l’Ajuntament de Terrassa al Pacte dels alcaldes i alcaldesses pel clima i l’energia. Aquesta adhesió implica que l’Ajuntament es compromet a complir els objectius de la Unió Europea de cara al 2030 per reduir en més del 40% les emissions de CO₂ dins els límits municipals, així com planificar accions, en un termini de dos anys, en els àmbits del transport i l’urbanisme per reduir l’impacte del canvi climàtic.
El PSC manté que aquest compromís, sorpresa, ja s’havia signat sota el seu mandat, amb termes similars, l’any 2008. El regidor Marc Armengol, irònicament, va retreure al govern sobre la pista de gel instal·lada el passat desembre: «si pot ser que la propera sigui artificial».

Miquel Gordillo

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre