Dintre de la programació de cinema que s’està exhibint a Terrassa (aprofito per reiterar la meva denúncia de la manca de sales de cinema a la nostra ciutat, en el que s’entén és la trama urbana), excloc els multicines del Parc Vallès, doncs formen part d’un model que personalment crec que no ajuda a teixir relacions socials amplies.
Un cop fet aquest parèntesi, en aquest article voldria parlar del film:
Jove i bonica (Jeune et jolie), del director François Ozon, realitzador francès d’una dilatada carrera cinematogràfica. Producció francesa de l’any 2013.
Premiada en el festival de Cine de Sant Sebastià de l’any 2013, en la secció “Una altra mirada de TVE.”
Sinopsi
La peli ens parla de la sexualitat de la jove Isabelle, de 17 anys, des del despertar de la seva sexualitat fins la seva primera relació, així com de la seva immersió en l’amor a la recerca de la seva identitat. El film està estructurat a través de les quatre estacions de l’any i també amb quatre cançons interpretades per Françoise Hardy, una cançó per a cada estació.
Isabelle no es una jove qualsevol, que es prostitueix, doncs procedeix d’una família burgesa sense necessitats econòmiques.
No es prostitueix per sobreviure ni per pagar-se els seus estudis o altres capricis, sinó perquè sent la necessitat física i emocional de fer-ho, doncs hagués pogut inclinar-se per les drogues o ser anorèxica, qualsevol cosa mentre sigui secret, clandestí i prohibit. L’adolescència és un període de descobriments i conflictes personals per acceptar-se, en el que tot és possible, i això és el més apassionant. Podríem dir que l’adolescència és el que Rimbaud descriu en un dels seus poemes, “la serietat no existeix als 17 anys.” Existeix una apertura cap el món sense consideracions morals. Al prostituir-se, Isabelle té una experiència, realitza un viatge. Però no per això, la seva conducta es una perversió.
El film gira, sobretot, al voltant d’allò que significa tenir 17 anys i sentir com es transforma el teu cos; normalment el cinema tendeix a idealitzar l’adolescència. Per al director François Ozon, aquesta etapa de la seva vida fou un període complicat, de patiment i de transició, de la que no sent la menor nostàlgia. No volia mostrar l’adolescència com un moment sentimental, sinó més aviat com un moment quasi hormonal: quelcom fisiològicament molt potent que sol passar en el nostre interior, però que al mateix temps ens fa sentir-nos com anestesiats. Per això violentem el nostre cos, per sentir-lo i per anar més enllà dels límits.
La prostitució era una forma d’accentuar aquest aspecte, de mostrar que l’adolescència planteja per damunt de tot qüestions relatives a la identitat i a la sexualitat. Una sexualitat encara no connectada amb els sentiments.
És interessant ressaltar el comportament dels adults, família i amics, quan descobreixen el secret d’Isabelle, que va des de la incapacitat de gestionar la situació que es planteja, cas de la mare, com de l’actitud d’una aparent normalitat disfressada, que xoca amb contradiccions morals i d’una certa intolerància i també secrets, per part del cercle d’amics de la família.
Emili Díaz
Deixa un comentari