Racó del cinèfil: 10.000 km

No Comment

Títol del film: 10.000 km.

Fitxa tècnica
Director: Carles Marqués-Marcet
Guió: Carles Marqués-Marcet
Director de fotografia: Dagmar Weaver-Madsen
Muntatge: Juliana Montañés
Direcció artística: Laia Ateca
Producció: España 2014
Intèrprets: Natàlia Tena i David Verdaguer

El Director: Carles Marqués-Marcet
Carles Marqués-Marcet (1983), nascut i format a Barcelona, és director, guionista i editor. Tot just als 25 anys, l’any 2008, i gràcies a una beca de la Fundació “La Caixa”, es traslladà a la ciutat de Los Angeles a Califòrnia (EEUU) per cursar el Màster de Direcció Cinematogràfica en l’Escola de Cine de l’UCLA.

Com a director ha realitzat deu curtmetratges, guanyant nombrosos premis (DGA Student Award, Premi INJUVE, Frankenheimer Award), i el llargmetratge documental “De Pizarros y Atahualpas”.

La seva experiència professional inclou un llarg currículum com a muntador per al cinema i la televisió en nombrosos projectes, entre els que destaquen “Caracremada” (2010), pel·lícula seleccionada en el Festival de Venècia, “Il felt like love”, seleccionat en el Festival de Sundance 2012, o “10.000 km.”, el seu primer llargmetratge de ficció que ha tingut recentment el seu primer premi mundial en la secció oficial en el prestigiós SXSW (South by Southwest, març 2014).

Amb només 31 anys, al meu parer crec que estem davant d’un nou talent del cinema i dels diversos i nous relats narratius del llenguatge cinematogràfic.

La trama d’aquest film pot semblar convencional, previsible, però queda molt ben resolta per una “posada en situació”, que podem dir que ja no és “posada en escena”. De fet, la metàfora és perfecta: de la mateixa manera que l’amor, també el cinema s’ha vist afectat per aquesta nova estructura parcel·lada, per aquests petits fragments de realitat que cada vegada s’introdueixen més en la nostra realitat. I això vol dir dues coses. Primer, que l’aparició d’uns tipus de relacions diferents exigeixen igualment diferents formes de filmar-les. I segon, que això deurà anar més enllà de deu mil quilòmetres, a un radi d’acció encara més agosarat, que no només se centri en un canvi de registre visual en les formes clàssiques del melodrama amorós.

En aquest sentit, aquesta pel·lícula és una punta de llança, una nova forma d’obrir camins, i cal que admirem la seva voluntat de fondre tradició i renovació, de situar-se en els límits d’un llenguatge que potser s’esgota en vistes d’un altre per l’ús de les noves tecnologies que se està formant.

Sinopsi
Pel·lícula generacional de dos joves, però no només per a joves, el seu missatge supera els límits dels conflictes de relació afectiva entre dues persones i ens porta a un nou procés existencial de vida que està transformant les formes de relació i comunicació entre totes les persones a escala planetària. Un sòlida parella, l’Alexandra i el Sergi, es veuen de sobte obligats a afrontar un any de relació a distància. Dos joves, dos ordinadors i dues ciutats separades per un oceà i 10.000 km.: Barcelona i la ciutat de Los Angeles.

Comentari personal
Film arriscat, ja que només els 15-16 primers minuts inicials, rodats en un sol pla seqüència en l’interior d’un habitatge i amb els dos protagonistes al llit i transitant per les diferents dependències de la casa, comporta un grau de dificultat de planificació tècnica i d’atreviment, que mereix ser destacat.

Emili Díaz

Related Articles

Deixa un comentari