Les eleccions del 28M ens han demostrat que el poder mediàtic és immensament poderós. Les campanyes contra Unides/Podem han donat els seus fruits, i l’alternativa encapçalada per Pablo Iglesias volien fer-la desaparèixer. Els mateixos mitjans de comunicació, al servei del poder econòmic com a contrapartida, han blanquejat fins a l’extenuació el feixisme de Vox. Amb un missatge molt clar, qui atempti contra el poder econòmic establert serà bandejat a les catacumbes de la marginació política. Tot això es produeix quan les quotes de drets socials estan en el seu màxim històric que hauria d’haver provocat un reconeixement de la ciutadania a les urnes, però no ha estat així, el que demostra que la incidència en els ciutadans de les seves condicions de vida queden relegades quan es tracta d’expulsar aquests comunistes de les esferes del poder, una cosa insòlita en el desenvolupament del benestar de la societat.
Per això, el resultat ha estat tan contundent. Govern de Coalició d’Esquerres (il·legal i assassí segons els detractors feixistes), amic d’ETA (assassina) i ERC (colpista) són els que han decidit la política del sanchismo. Tot amb el control i la col·laboració de les “clavegueres de l’Estat”.
El capital financer és conscient de la feblesa de les esquerres, per això intenta canviar el rumb polític i restablir el bipartidisme, perquè és el sistema que més li beneficia i millor pot controlar. Es va acabar la “democràcia participativa”, aquesta que va ser bandera i símbol de la lluita el 15M. L’aigua torna a la seva llera, a més acompanyada per una guàrdia pretoriana (Vox) per a impedir que els grups de joves antisistema puguin incidir en la política institucional.
Mai, en la política d’aquesta moribunda democràcia, hi havia hagut paraules tan destructives i odioses com les aquí ressenyades. Això demostra com és la intenció de la dreta del PP i dels feixistes de Vox, que el PP fan seus. També en les últimes eleccions del 28M alguns del PP feien al·lusió al control dels vots, donant a entendre que podia haver-hi il·legalitat en el procés. L’atac constant als processos institucionals que empara la Constitució amb descalificativos com els abans ressenyats, demostren el perill enorme que tenim davant aquests destructors, que mitjançant l’insult la desqualificació i les mentides, fan que la política sigui rebutjada pels ciutadans que acaben acceptant les mentides com a veritats.
El procés destructiu de la nostra democràcia es dimensionarà molt més des dels ajuntaments, on els feixistes (Vox) tenen 1.695 regidors i 1.608.401 vots. Això els permet continuar aquesta estratègia de degradació de la vida institucional en els tres nivells institucionals, municipals, autonòmiques i estatals. És a dir que les lleis que regulen els nostres drets i llibertats quedaran derogades des del primer dia en el cas d’un triomf de PP+Vox.
Aquest 28M ha significat un punt d’inflexió molt perillós en les ments ciutadanes, on la seva escala de valors ha estat determinada pel poder capitalista. I ens dominen al 100%. Som éssers sense consciència pròpia, sense ideologia, sense valors propis, sense dignitat, sense sentit de la solidaritat ni del bé comú. Ja estem preparats per a ser els seus robots esclavitzats.
El Partit Comunista, en els anys 30 fins als 80, va ser un referent ideològic on l’avantguarda proletària era el guia del grup sobre la base de la participació col·lectiva. El grup creia en ell i el respectava. Els conflictes interns els resolien en la seva intimitat, però quan sortien al carrer eren una sola veu. Aquesta era la seva gran arma. Van ensenyar a la classe obrera a actuar solidàriament amb objectius comuns. Cada home i dona era autosuficient en la batalla ideològica que sempre escalfava el propi sistema, perquè estaven formats sobre la base del marxisme. L’aportació que van fer en infinitat de lluites veïnals, laborals, polítiques, van ser decisives per al bon resultat final.
El segle XXI va començar amb aquesta esquerra molt afeblida, i el seu primer problema va ser la pèrdua del referent d’identitat global i la desestructuració i passivitat de l’organització, sense vida activa al carrer. Aquest abandonament dels carrers va ser ocupat pels moviments socials que van aportar una visió limitada al problema concret, la qual cosa portava a l’apedaçament del propi sistema capitalista, sense posar-lo en qüestió en cap moment. Ara el feixisme és el que ocuparà els espais que l’esquerra ha abandonat.
El 23 de juliol, amb les dades del 28M, hi hauria un govern neofeixista, amb PP+Vox, no hi ha temps que perdre, però tampoc n’hi ha per a consolidar res, només podem potenciar fronts que s’han abandonat des de l’esquerra com la memòria històrica, cal sortir al carrer i explicar-li a la ciutadania els qui són els de VOX, sense pèls en la llengua, venen a destruir, creiem barreres com a taules antifeixistes en cada ciutat, i que a més serveixin per a anar definint una alternativa sòlida com a organització política capaç de tenir un col·lectiu fort, ideològicament parlant, i que l’acció militant es destini als centres d’educació secundària per a contrarestar l’efecte VOX i les simpaties que generen entre els joves el franquisme, fet molt greu que està passant i que ningú es plantegi alternatives a això.
Després del 23 de juliol si guanyen els neofeixistes ja han anunciat la seva primera mesura de govern, DEROGAR LA LLEI DE LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA. Darrere venen la resta de lleis que aquest govern de coalició d’esquerres ha aprovat. Reforma de les Pensions, la Llei d’Igualtat., la Llei Trans, la Reforma Tributària, la Llei d’Educació, etc. Passaran a privatitzar les pensions, Centres educatius, Universitats i Sanitat. Reduiran al màxim els empleats públics per a externalitzar directament els serveis públics. Retallaran les subvencions a entitats socials dedicades als immigrants i ajudes a la dona. Se centraran en la reconquesta de l’Estat com a centre universal en detriment de les comunitats autònomes, sobretot les històriques, Euskal Herria, Catalunya i Galícia, centrant-se en els partits sobiranistes per a la seva il·legalització. Espanya passarà a ser un apèndix de l’Europa feixista ja existent.
L’acció dels moviments memorialistes ha d’anar encaminada a aquestes tasques pedagògiques, no pot ser que es justifiqui les conseqüències del cop d’estat en el segle XXI, els 150.000 assassinats que va haver-hi i que es troben en 2.500 fosses comunes repartides per tot el territori espanyol, han de ser identificats i aplicar la màxima de la nostra memòria. Hem d’aconseguir que la memòria sigui una assignatura obligatòria en tots els centres de secundària per a revertir el camí cap al feixisme que estan consolidant amb VOX la dreta espanyola, basat en el silenci còmplice enfront del genocidi espanyol del cop d’estat de Franco contra la República Espanyola.
VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ
Antonio Machado
Deixa un comentari