Ara ens estripem les vestidures per la guerra imperialista provocada per l’OTAN amb els EUA al capdavant, dirigint a Ucraïna a la seva destrucció contra Rússia, per a desplaçar la línia de seguretat entre l’OTAN i Rússia. Aquesta és l’explicació oficial, però hi ha altres més inexplicables. Ens inunden cada dia amb imatges molt cruels sobre la devastació produïda per l’exèrcit rus a Ucraïna. Milers d’edificis destrossats. Éssers humans morts per l’acció assassina d’un i un altre bàndol. Els mitjans es despatxen les 24 hores en totes les emissions televisives.
El que veiem a Ucraïna, en què es diferencia aquesta guerra del centenar de guerres provocades pels interessos imperialistes en el domini del món? Absolutament en res. L’objectiu de provocar una guerra és per robar el territori i tota la riquesa que en ell existeix, i per a això cal assassinar a quantes persones millor, perquè el primer objectiu de l’acció bèl·lica és provocar el terror en l’enemic.
Les guerres s’han convertit en una font de propaganda en la geopolítica de blocs, implicant el conjunt de la societat, per a reduir al màxim l’impacte que altres guerres han produït en l’opinió pública i que han provocat mobilitzacions massives, com la invasió de l’Iraq. Ara, l’estratègia és la implicació emocional de la societat civil amb un dels dos bàndols visualitzant-les pels mitjans de comunicació com a justificació davant la barbàrie de l'”enemic”. Així, tot l’engranatge de negoci de la guerra queda assumit pels quals la financem en silenci, justificant un sacrifici davant la crisi econòmica que totes les guerres provoquen. Noves teories dels ideòlegs de les polítiques imperialistes. El poble paga i mor a la trinxera, i se senten part implicada en honors militars, mentre els poderosos s’inflen a guanyar dòlars.
Hi ha altres guerres que s’oculten per continuar l’imperialisme amb les seves matances permanents. La més significativa pot ser que sigui, per la seva crueltat i durada, la guerra d’Israel contra el poble Palestí per la seva supervivència a Gaza, que l’han convertit en el més gran camp de concentració del món: 2 milions de palestins malviuen en un territori de 360 Km², del qual ningú pot entrar o sortir sense que l’exèrcit israelià ho permeti. L’Estat d’Israel els està matant a poc a poc. És el tercer territori més densament poblat del planeta. Fa 15 anys de bloqueig que ha sumit al poble palestí a unes condicions de vida insuportables. El 52% està en atur. No existeix cap possibilitat de desenvolupar cap activitat de supervivència. La sanitat està en ruïnes, sense medicines. Els malalts que haurien de rebre atenció mèdica urgent moren en les cues de pas del mur israelià per a anar a altres centres hospitalaris de Cisjordània. Des de l’any 2000 han assassinat 9.500 palestins, i altres milers han estat ferits o mutilats. Entre el 8 de juliol i el 26 d’agost de 2014, Israel va llançar una ofensiva contra Gaza amb foc d’aviació i artilleria que va destruir 18.000 habitatges i més de 108.000 famílies es van quedar sense llar. De tot això, els ciutadans de la resta del món no coneixen aquesta trista realitat. La complicitat dels EUA i la UE és apestosa, i el silenci de la resta del món és una vergonya. L’estratègia d’Israel és fer desaparèixer el poble palestí, matant-lo, deixant que es desenvolupin malalties que els maten, actuant amb una violència extrema quan hi ha algun atemptat que moren jueus que porta al fet que per cada jueu mort Israel retorna el cop amb 100 palestins morts.
Després de la Primera Guerra Mundial, es va constituir la Societat de les Nacions, un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles, el 28 de juny de 1919, per a crear les condicions d’evitar qualsevol conflicte armat mitjançant el diàleg. Vint-i-sis anys després va esclatar la Segona Guerra Mundial.
Setanta-set anys després continuem ignorant la veritat sobre les guerres. Mentre mig món s’estremeix amb el que succeeix a Ucraïna s’estan assassinant nens, dones, avis en altres parts del món. Aquesta és la nostra contribució al Desenvolupament dels Pobles. Hi Ha hagut altres guerres des de 1945: Corea, Indonèsia, Vietnam, Líban, l’Iran, Líbia, Guerra del Golf, Somàlia, Illes Malvines, Bòsnia Hercegovina, Sudan, l’Afganistan, Iugoslàvia, l’Iraq, Síria i Iemen.
Des de 2014, a Iemen, han mort 377.000 persones per culpa dels combats i de la crisi humanitària. És un altre país que està sent destruït pels EUA i els seus aliats, sobretot per Aràbia Saudita, les bombes que els llança l’aviació saudita es fabriquen a Espanya. L’anterior rei espanyol, l’emèrit Joan Carles I es va enriquir intervenint en la venda d’armes que es fabricaven a Espanya i es venien en les zones de conflicte. D’aquí va néixer part de la seva gran fortuna que ronda els 4.000 milions d’euros. Però aquesta guerra no interessa que es conegui. Si no es visualitza, no existeix.
Si parlem de crims de lesa humanitat, de genocidi, comencem per Espanya. El 12 de desembre de 1946 es va aprovar la Resolució 39 (I) de l’Assemblea General de l’ONU sobre la qüestió espanyola. Mai es va donar compliment a aquesta resolució ni amb Franco, ni amb la democràcia actual. En ella es denuncia el període de guerra i postguerra, i es proposa sancions. Reconeix que:
“(a) En origen, naturalesa, estructura i conducta general, el règim de Franco és un règim de caràcter feixista, establert en gran part gràcies a l’ajuda rebuda de l’Alemanya nazi de Hitler i de la Itàlia feixista de Mussolini.
El 22 de juliol de 2014, el relator especial Pablo de Greiff, va realitzar un informe per a l’ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició al govern espanyol, on especificava que:
La Guerra Civil Espanyola i els quaranta anys de dictadura que li van seguir van deixar un saldo colossal de víctimes de violacions greus dels drets humans i del dret humanitari, incloent-hi execucions, tortura, detencions arbitràries, desaparicions, treball forçós de presos, o exili, entre altres.
Entre 1936 i 1951, a Espanya es van assassinar més de 150.000 espanyols, simplement per haver estat fidels a la República Espanyola. Estan amagats en més de 2.500 fosses comunes repartides per tot el territori nacional.
El 10 d’abril de 2022 tot continua igual. Les resolucions de l’ONU han estat lletra morta. El debat de la Llei de Memòria Democràtica porta paralitzada en una sort de llimbs parlamentaris més de cinc mesos. Fonts de la màxima direcció socialista ja apunten que aquesta llei podria no veure la llum aquesta legislatura. I NOSALTRES DIENT QUE AIXÒ D’UCRAÏNA SÓN CRIMS DE LESA HUMANITAT. Els nostres morts que continuïn en les fosses. On ‘ha quedat la nostra DIGNITAT com a poble?
Antonio Machado
Deixa un comentari