[Casal de la Dona] Sense nosaltres el món s’atura!!

No Comment

El Casal de la Dona vol fer pública la seva reflexió davant de la situació que estem vivint provocada per la pandèmia de la covid-19.

Fa anys que les feministes venim alertant de la crisi de cures i ara l’estem veient amb tota crueltat amb la pandèmia de la covid-19. No és un miratge, sinó que és ben real perquè aquesta crisi ha fet que les cures col·lapsin. No es tracta d’un fet conjuntural, sinó que la crisi de les cures és estructural. Vivim sota un règim i un discurs patriarcal que imposa l’individualisme. Per això, està clar que és necessari canviar el paradigma, canviar el model neoliberal basat en la creença de l’autosuficiència individual i posar definitivament la cura i la sostenibilitat de la vida en primer terme.

El treball de la cura és multidimensional, aquest treball implica des de l’atenció de les necessitats materials de les persones (canviar bolquers, fer el menjar, cuidar la gent gran i les persones malaltes, rentar roba, planxar, mantenir neta la casa, cultivar, buscar els millors preus dels productes,…) fins als aspectes relacionats amb l’afecte, les emocions i les relacions personals. I són imprescindibles per a la cohesió social.

“És necessari canviar el model neoliberal basat en la creença de l’autosuficiència individual i posar definitivament la cura i la sostenibilitat de la vida en primer terme.”

Fins ara la nostra societat ha viscut centrada en els mercats i en les lògiques neoliberals, i ara comprovem que no estem preparades per a protegir la vida, les vides de les persones. Aquesta crisi s’ha acarnissat amb la població, sobretot amb les persones més vulnerables, a causa de les retallades en sanitat i serveis públics. Els grups socials més empobrits, sobretot les dones grans, que han deixat la pell en la cura de la vida, han d’enfrontar-se ara a un col·lapse social, perquè no estem preparades per a donar resposta a aquestes crisis de dependència i d’ecodependència.

És necessari canviar el paradigma social, perquè només així podrem viure dignament. El món ens ho està demanant a crits! Només serem capaces de sortir de la crisi si podem canviar les lògiques capitalistes i patriarcals i posar la vida i les cures en el centre. Per molt que en diguin pandèmia, és una crisi de cures!

Tenim un model productiu que se sosté per aquesta quantitat de treball reproductiu i de cures, invisible i devaluat, que no ha parat. Preguntem-nos qui no ha pogut parar de treballar? Quins són els treballs considerats essencials? Centres de salut (cuineres, netejadores, infermeria, metgesses…), caixeres i treballadores de supermercats i botigues, personal de residències… sector primari. Sectors que resulten ser actualment els de més valor social però alhora els menys valorats a nivell del mercat capitalista amb sous baixos, clarament feminitzats, desvaloritzats i racialitzats.

Estem preocupades perquè sabem que la violència masclista, desgraciadament, no descansarà, ni es posarà en quarantena i pot fins i tot agreujar-se.

És una bona oportunitat per posar en valor la cura, la solidaritat, el suport mutu i la convivència. Ara més que mai, les vides han d’ocupar el centre, per sobre de l’individualisme i de la cultura de la por. Aquests valors feministes són la millor recepta contra el coronavirus.

“El sentit del treball i de l’activitat econòmica hauria de ser assegurar “el bon viure”, el benestar individual i social de tota la població, dones i homes.”

Ara se’ns planteja a totes nosaltres que l’objectiu i el sentit del treball i de l’activitat econòmica hauria de ser assegurar “el bon viure”, el benestar individual i social de tota la població, dones i homes, és a dir, garantir la sostenibilitat de la vida humana i social. Això requereix pensar en una nova organització social i laboral que situï en el centre les condicions de vida de les persones, i que les feministes anomenem drets de ciutadania. Es tractaria de redistribuir la renda i els diferents treballs, i reorganitzar els temps de treball, tot assumint la cura com a qüestió social en la qual hi han de participar el sector públic, el privat, i dones i homes de manera equitativa.

Considerem l’educació dels nostres infants i adolescents una tasca essencial per aquest canvi social i per això pensem que la Coeducació és un element d’especial rellevància en l’àmbit educatiu per canviar hàbits i mentalitats cap a una societat més justa i igualitària.

Cal plantejar un model de societat i econòmic que contempli les cures com a dret col·lectiu i no com a privilegi d’uns pocs, a costa d’altres que cuiden, que son explotades i no tenen dret a ser cuidades. Cal que la cura de les persones i la sostenibilitat de la vida siguin el centre de totes les polítiques públiques i no ho sigui el mercantilisme.

Casal de la Dona de Terrassa

Related Articles

Deixa un comentari