[Cesc Cónsola] Com pot un POUM obsolet seguir sent un model de ciutat?

No Comment

Cesc Cónsola i Álvarez
Antropòleg i filòsof

 

A l’article 5 del POUM 2003 es preveu la seva revisió. L’apartat 1.a diu que el pla es podrà revisar quan s’hagin complert 12 anys de vigència, i en el punt 3 diu que el projecte de revisió es tramitarà amb els estudis que justifiquin l’exigència de la seva revisió i de les propostes plantejades.

Doncs bé, l’activació d’aquests 2 principis que es concreten en el mateix POUM 2003, està únicament i exclusiva en mans de la interpretació dels nostres polítics i dels seus interessos creats que, moltes vegades, disten molt del que seria desitjable per a la ciutadania. Aquesta és la única raó, per desgràcia, de que ells mateixos decideixin declarar obsolet un POUM OBSOLET. Vegem-ho.

Sobre el punt 1.a, el dels 12 anys, hem de dir que ja n’han passat 18.

Sobre el punt 3 només haurem d’explicar com s’ha mogut Europa en aquest 18 anys per adonar-nos de l’obsolet que està aquest POUM 2003.

Si anem a la posició de la Unió Europea sobre urbanisme i traiem a la llum tota la feina feta per aquesta, veiem que partint de l’Estratègia Temàtica Europea de Medi Ambient Urbà (ETEMAU 2006) i de la Estratègia Espanyola del Desenvolupament Sostenible (EEDS 2007), s’ha desenvolupat un document de referència sobre sostenibilitat urbana i local que va ser aprovat pel Plenari de la “Red de Redes de Desarrollo Local Sostenible” 2011. Sorgeix de tot això “la Estrategia Española de Sostenibilidad Urbana y Local (EESUL)”. A partir d’aquesta EESUL s’elabora un document d’indicadors que permetrà fer el seguiment.

Aquest document ens presenta un model de ciutat sostenible, que vol ser un model per a tot POUM, que es vertebra en 4 eixos i ens indica les pautes a seguir en cada un d’ells:

La ciutat compacta en la seva morfologia: ens dirà quina és la densitat d’edificació, el percentatge d’espais verds, el model de mobilitat i espai públic. Es fa molt d’èmfasi en els eixos verds que uneixin els barris al centre.

La ciutat complexa en la seva organització: el model d’interacció entre les activitats econòmiques, associacions, equipaments i institucions i altres.

La ciutat eficient metabòlicament: on se’ns diu que la gestió dels recursos naturals ha d’assolir la màxima eficiència amb la mínima pertorbació dels ecosistemes. El desenvolupament urbà ha d’estar lligat a l’autosuficiència energètica amb energies renovables, al cicle del aigua buscant l’autosuficiència hídrica que combini les mesures de captació, estalvi i eficiència (captar l’aigua de la pluja per després reutilitzar-la en regs…, reutilitzar l’aigua utilitzada, etc) i una bona gestió de residus.

La ciutat cohesionada socialment. Construir la diversitat social (cultures, rentes…), en tots i cada un dels barris, té un efecte estabilitzador ja que comporta un equilibri entre els diferents actors. En canvi, la segregació social que es produeix en certes zones de les ciutats crea problemes d’inestabilitat com són la inseguretat o la marginació. Per tant, s’ha de treballar en funció de tot això establint criteris d’interacció (el Parc Vallparadís és un exemple d’això, però totalment insuficient. Cal vehicular eixos com aquest a tota la ciutat). Pel mateix motiu no es pot entendre que els habitatges socials es segueixen construint en barris socialment febles ja que haurien d’anar destinats a barris benestants, per anar treballant la diversitat, i alhora caldria integrar els barris marginats a partir de la ubicació estratègica d’elements que facin d’atracció (per exemple construir seus universitàries a Ca n’Anglada).

Que lluny que estem de tot això! I, el més greu és que el POUM que tenim ens allunya cada cop més d’aquests objectius.

Doncs bé, el tema del POUM OBSOLET, plantejat en els meus articles publicats al Malarrassa de febrer i març i que tenen el fonament en aquests documents comentats anteriorment, ha tingut una resposta oficial, en concret el que parla del projecte AEG i la problemàtica que aquest va generar (la plataforma veïnal se’n va fer ressò). Aquesta resposta oficial es va produir a dos nivells i en cap dels dos es fa menció al rerefons de la problemàtica: el POUM 2003. En els dos observem que cal mantenir a la ciutadania allunyada de tota informació de la nova normativa Europea que ja hauria de conformar, segons la meva opinió, els POUMS del futur:

el primer, mitjançant un article publicat al Diari de Terrassa on es va concretar d’una manera molt esbiaixada i molt puntual alguna de les bestieses que allà es volen fer minimitzant-les: l’edificabilitat és una qüestió només d’impacte, ja ens hi anirem acostumant, els temes de sol en una escola publica, la constructora ja ho arreglarà (???). Del tema del sanejament de les aigües pluvials que van els sobreeixidors a la riera de les arenes no cal ni que en parlem (no surten en lloc). Tampoc se’n parla de la ridícula zona verda, sí perdó, es diu que el pati de l’escola es podria ampliar agafant una mica de la mica de zona verda, per cert, el tema de l’assolellament de l’escola no es pot arreglar per aquí ja que es una qüestió estructural (la mateixa escola, ara, sense res construït, projecta la seva ombra en el pati i els nens no hi poden sortir perquè esta gelat i han d’utilitzar els carrers annexos a on encara toca el sol).

i l’altre, en la reunió ordinària de la Comissió de Territori i Sostenibilitat (!?) de 15 de març 2021, el mateix regidor d’Urbanisme confessa que el consistori està lligat de peus i mans a la constructora perquè el PROJECTE AEG (i tots els que vindran) ja esta aprovat des del 2006 i per tant la constructora disposa de tots el drets legals per fer el que està aprovat i tota la millora que es pugi fer s’ha de sostenir en la bona voluntat d’aquesta. D’alguna manera es vol tapar el rerefons de totes les bestieses: el POUM OBSOLET DEL 2003. Del que es dedueix que arreglar tot això costaria a la ciutadania molts diners i com a conseqüència es declara impotent (l’Ajuntament ?) perquè el problema se li ha anat de les mans (???)

I ara podem anar a un fragment del meu article publicat a Malarrassa el març on diu:

“Com tot a la vida, primer cal reconèixer que tenim un problema, desprès ho hem de convertir en un repte i, tot seguit, tindrem una gran oportunitat per a canviar. I és aquí on el POUM 2003, per obsolet, no ens dona els instruments necessaris per a fer-ho possible, més aviat és un obstacle que el perpetuarà, enquistant-lo. Recordem que tota decisió equivocada en l’àmbit urbanístic o no es pot canviar o costa molts diners per a fer-ho i els diners, recordem-ho, són els impostos de la ciutadania.”

L’Ajuntament encara no ha reconegut el seu error: s’està construint amb un POUM OBSOLET i això passarà la seva factura de generació en generació. No reconeixent-ho està enquistant un problema que cada vegada serà més gruixut que molts ja estan pagant i que acabarem pagant-t’ho tots.

Hem de tenir molt clar que ja estem pagant molt car el model de ciutat que hem generat, encara que el relat oficial ho vulgui ocultar. Els errors sempre es paguen i el seu cost serà social, econòmic o mediambiental o tot plegat.
Primer sempre ho paguen els més febles, els que no tenen les condicions necessàries per a poder-se’n sortir.

Després ho paguem tots amb els conflictes socials que les desigualats (guetos-segregacions) generen. En el cas de l’AEG seran els nens de l’escola pública Electra, les 2.000 persones que no podran fruir de zones verdes adients a les noves normatives de l’UE, els que hauran de viure en blocs de pisos de més de 70 habitatges (70 famílies vivint en un bloc de pisos!)… la qual cosa comporta una problemàtica convivència impossible de resoldre. En el cas de l’eix estructural viari Ronda de Ponent-Av. Béjar-riera de les arenes- Av. Santa Eulàlia, comportarà una mà de problemes de contaminació acústica, atmosfèrica i estressant a més de mantenir la segregació ja existent…

Penso que es pot remoure tot plegat i evidentment fer possible una entesa entre constructores i Ajuntament (totes). En definitiva som totes les que hem de conviure-hi. Per fer una reestructuració total de tot plegat. Un POUM NOU, on els interessos d’un i dels altres puguin conviure, em refereixo als drets ja obtinguts d’uns i els drets dels altres (la ciutadania) que no hi ha manera de que se’ns reconegui.

Si això no és així cal demanar la responsabilitat política per la manipulació informativa i falta de transparència de la seva actuació i voler tirar endavant aquest POUM OBSOLET sigui com sigui.

Els veïns han de lluitar en contra de l’Ajuntament per qüestions de desigualtats i irresponsabilitats d’aquests? No haurien de ser els nostres governants els garants de que s’està lluitant contra les desigualtats socials en tots els terrenys, també amb l’urbanisme, o ja no podem confiar en ells perquè el neoliberalisme els ha impregnat i només els interessa mantenir les seves relacions amb els IBEX 35?

 

Related Articles

Deixa un comentari