L’Assemblea local del Procés Constituent, ens definim com un moviment social organitzat que aposta pel foment i l’impuls d’aquells espais col·lectius que possibilitin el debat i la confluència dels diferents interessos i demandes de la ciutadania organitzada dins l’ampli ventall dels moviments i lluites locals.
Fruit d’aquesta aspiració, de la reflexió i de l’anàlisi de la situació social i política a la nostra ciutat, sorgeix la proposta d’iniciar un treball conjunt amb les entitats, plataformes i grups socials de la ciutat que permeti assolir un projecte que pugui anar més enllà de la formació d’una coordinadora d’entitats, i que aposti per la creació d’un espai on poder dur a la pràctica un model de participació ciutadana per a una acció independent, col·laborativa i intel·ligent.
És per això que, amb total voluntat constructiva, des de la humilitat i sense arrogàncies, vam convocar a diferents col·lectius de la ciutat a pensar com crear un espai comú de treball que fes possible establir complicitats i sinergies, i que ens permetés sumar esforços per tal de millorar els resultats i la necessària incidència política.
Resultat d’això, el passat 14 de novembre, 20 col·lectius de Terrassa vam aplegar-nos i vam començar a posar fil a l’agulla per pensar en comú com li donem forma i musculatura a aquest projecte.
En aquesta trobada, vam emplaçar-nos a iniciar aquesta singladura conjuntament i, en l’ànim de totes i de tots, hi planava el convenciment que, com a subjectes sociopolítics que volem ser, només amb l’acció directa i socialitzada aconseguiríem capacitat per resoldre les pròpies necessitats, ja que des de la individualitat de cada grup o entitat difícilment podríem assolir els resultats necessaris per poder veure fructificar els nostres treballs.
Els processos ciutadans que hi ha actualment engegats a la nostra ciutat tenen una cosa en comú i és que tots ells són transversals al moviment ciutadà i, com a tals, requereixen de respostes que també siguin transversals i comuns a tot el moviment.
Som conscients dels reptes que aquest projecte pot comportar. El primer, saber construir aquest edifici sobre bases sòlides. Per això, ens estem fent preguntes, com ara quins seran els pilars i fonaments on se sostindrà? Amb quines eines construirem? Quins vectors de força, de lligams establirem per poder forjar aliances entre els diferents col·lectius i grups; com conjugarem aprenentatges i ens escoltarem els uns als altres?
El segon, tenir capacitat de crear llindars. Llindars de reconeixement, de trobada; espais per al debat en comú, per a les decisions en comú i també per a l’aprenentatge en comú, fomentant la intel·ligència col·lectiva, la comunicació i la cooperació social. I, també llindars per a teixir complicitats en els nostres propis espais i grups ja que, en paral·lel a aquesta feina conjunta, cadascun dels col·lectius implicats seguirem als nostres llocs de base (plataforma, entitat, associació,…) i continuarem els treballs que ens són propis i que han de seguir sent l’essència de cada una de les nostres entitats.
El tercer: el control de la temporalitat. I és que aquest espai no ens el pot dissenyar el poder, no podem estar subjectes, ni segrestats per calendaris electorals, ni per agendes polítiques que ens marquin uns tempus que no són els nostres. Hem de poder marcar el nostre propi temps; hem de poder tenir el control de la nostra pròpia temporalitat.
I per últim i molt important, haurem de tenir capacitat per poder discernir quins són aquells temes hegemònics que avui poden actuar com a aglutinadors i que millor responen a les necessitats de la ciutadania i que, per tant, més i millor poden actuar com a mitjans per al seu empoderament. Caldrà arribar als consensos necessaris i imprescindibles per tal d’evitar qualsevol sospita que pugui fer pensar que hi ha temes que passen per davant d’altres. Ens caldrà confiança mútua, complicitat, i bones dosis de creativitat col·lectiva.
Alhora d’afrontar aquests reptes, ens caldran eines i instruments. Entre totes i tots els anirem desgranant. Però, el primer i imprescindible ha de ser la nostra capacitat per il·lusionar-nos. Necessitem il·lusió per tirar endavant aquesta oportunitat que ens estem oferint, per a sumar esforços, per a la interacció i per a les connexions entre grups i, molt especialment, per activar la intel·ligència i la creativitat col·lectiva.
Tenim clar, que aquest és un procés llarg, que tot just acaba de començar a les nostres ments. No es tracta de córrer, ni de construir castells a l’aire. Es tracta de fonamentar cada pas que fem amb el treball necessari, sense crear més expectatives que aquelles a les quals puguem donar resposta. Per avançar amb seguretat, haurem d’aprendre dels errors i dels encerts. No hi ha fórmules màgiques.
Només així aconseguirem la incidència política necessària per forçar el camí cap a una democràcia d’arrel municipalista, veritablement deliberativa i que serveixi per reconstruir les institucions comuns, de baix a dalt.
Dolors Frigola
Procés Constituent
Assemblea Local Terrassa
Deixa un comentari