[Miquel Mallafré] Davos-Coblença

No Comment

Rere el brexit i l’arribada de Trump al poder, ja comencen a parlar de que “el 2017 serà l’any del despertar dels pobles de l’Europa continental”. Els governants del sistema al món reunits a Davos i, els aspirants de l’ultra dreta a governar-lo reunits a Coblença. En els dos llocs la mateixa simfonia: l’explotació sense mesura, la insolidaritat, la criminalització de les víctimes, la misogínia, el racisme, la xenofòbia, la militarització de la vida pública i les proclames patriòtiques. Ja s’ha aconseguit, estem en mans del totalitarisme de mercat. No us sona la cançó?

La nova ultra dreta ja no ve dels barris acomodats i benestants, ens ve dels barris perifèrics on els fills dels treballadors en atur veuen com els seus veïns estrangers “tenen tot tipus d’ajudes estatals” mentre ells amb prou feina poden pagar el rebut de la llum i menjar de forma decent. A més, els nous que arriben “els prenen la poca feina que hi ha”. Tota aquesta gent actua en funció de la por i la frustració que els provoca el descens continuat de les seves condicions materials de vida. Els partits d’esquerra han d’assumir la seva part de culpa per no saber atraure’ls. I culpem també als mitjans per haver-los convertit en els instruments de l’hegemonia ideològica de la dreta.

Si aquest nou feixisme compleix el que promet (cosa que està per veure), l’ascens de l’ultra dreta i els populismes de dreta hauran fet molt més per l’antiglobalització que tots els moviments d’activisme d’esquerra junts. El seu rebuig a la UE i l’OTAN és la més gran amenaça a la que s’han enfrontat aquestes institucions a data d’avui. I tot això, quasi bé vint anys després de les manifestacions de Seattle. Se sabia, es veia de venir. Però com als anys 30, és l’ultra dreta la que al final recull el fruit del descontentament. Deixarem que la història es torni a repetir? No sé, el IV Reich el tenim a la cantonada.

Miquel Mallafré

Miquel Mallafré Miquel Mallafré

Deixa un comentari