LA vegades passa que ens parlen d’un lloc i ens quedem sense saber què respondre; això sol passar molt quan parlem del nostre barri, el barri de Les Carbonelles.
Jo us parlaré quatre coses sobre el nostre barri, els seus veïns, les seves inquietuds… i molt més. Les Carbonelles és un barri de l’extraradi de la ciutat de Terrassa, integrat entre muntanyes i naturalesa; construït amb la suor i l’esforç de moltes persones, la majoria emigrants, en busca d’un futur millor. Persones com els meus pares: ell, d’un poble de Granada; ella, nascuda a Jaen. Van venir de joves, buscant el seu somni i una vida millor.
Amb molt d’esforç van comprar unes terres i amb el seu sacrifici van fer créixer on no hi havia res i van aixecar la seva cabanya amb tot allò que tenien, canyes, terra…. Eren els temps en què es bevia en càntir i es menjava al voltant d’un quinqué.
D’això fa molts anys, vint, trenta… potser més. Aquelles terres van passar a organitzar-se en parcel·les de veïns construint-se una vida. Amb el progrés, semblava que el barri per fi esdevindria quelcom més semblant a un barri de la ciutat. Però vet aquí que, arribat el moment de la seva urbanització, previ pagament per part de cada propietari, els resultats no van ser els que a priori tots esperaven, va esdevenir un projecte sense cap ni peus i que va deixar uns problemes molt greus, tant que ara, més de 15 anys després, continuen sense solució.
Ens preguntem per què al nostre barri no tenim voreres, anar pels carrers és una aventura temerària degut a l’incivisme de molts conductors que aprofiten els nostres carrers com a drecera per arribar abans a la ciutat, sense haver de passar per la Carretera de Martorell, “la que toca agafar”.
Continuem amb problemes greus de circulació, fruit d’aquesta deficient urbanització el punt negre del nostre barri es diu “Carrer Mas de Canet”, un carrer que, amb totes les de la llei, no hauria de ser transitable, degut al seu escandalós desnivell, completament sorprenent. Tot al contrari, el trànsit està fent que molts dels veïns que hi viuen en ell marxin, farts de suportar el soroll, així com el llançament de pedretes en els seus portals, conseqüència del continu desgast del terra que es desfà lenta però inexorablement.
I què podem dir de temes com les escombraries? Els veïns de la part alta del barri estan molt descontents, ja que no disposen de bateries d’escombraries, degut als desnivells dels carrers i a que els camions de recollida no poden accedir-hi per aquesta mateixa raó.
Les Carbonelles no té cap espai al barri per poder posar el material de l’associació veïnal, ni un mínim de material propi. L’Ajuntament ha cedit un petit armari al centre cívic del districte 4, però la veritat, això és com posar una tirita en una ferida gran, no soluciona res.
Tot i els nostres pocs i limitats mitjans, no defallim; com diu la Sofia Camilo, vocal de la junta i representant del barri al consell de Districte: “jo vaig néixer al barri, sense parc, i moriré sense veure-ho”.
40 veïns ens han fet confiança per representar-los, i com a tals representants no podem ni volem oblidar que treballem per ells i per la resta del barri. Les Carbonelles reclama els mateixos drets que els demés barris de la ciutat, ja que tenim les mateixes obligacions que la resta de la ciutat.
Demanem fets i no paraules. Demanem realitats comprovables, no promeses, tal i com ens demanen els nostres socis. Demanem, sobretot, dignitat i respecte per tots els veïns i veïnes d’un barri que només vol les mateixes obligacions que els demés. Però també els mateixos drets.
Dolores Lledó, vocal de la junta de l’Associació veïnal del Torrent de les Carbonelles
Deixa un comentari