25 de Novembre, contra les violències masclistes
No és un cas aïllat, és el patriarcat!
Any rere any omplim les places i alcem les veus contra les violències masclistes. La lluita feminista, incansable i resistent, afronta aquest dia internacional de lluita amb la fortalesa d’un moviment que creix rebutjant el masclisme i construint xarxes que treballen per eradicar les violències i discriminacions sexistes en tots els àmbits socials i polítics.
Les respostes institucionals, però, són insuficients, contradictòries i, en alguns casos, de total deixadesa. Les retallades en els pressupostos per a polítiques de prevenció de les violències masclistes tant en el pressupost de la Generalitat com el del govern de l’Estat. Mostren la manca la voluntat política dels partits que governen l’Estat i la Generalitat, alhora que constaten la seva ineficàcia per a garantir els drets humans de les dones. La manca de combat públic contra l’ordre heteropatriarcal perpetua les discriminacions masclistes. La connivència amb el neoliberalisme aprofundeix les exclusions sexistes.
Així ens trobem que la lluita contra les violències masclistes ha quedat a mans de la voluntat política dels Ajuntaments que entomen la problemàtica i responen amb recursos i programes fent front a la insuficiència, però cal fer més i abordar totes les violències que s’exerceixen contra les dones.
En aquest sentit, les violències sexuals són les grans oblidades en les polítiques públiques. No hi ha instruments efectius que dotin a professionals de tots els àmbits per a fer un abordatge i prevenció de forma integral i coordinada. A l’hora que no es desplega la xarxa pública d’atenció i prevenció, es retallen les subvencions a les entitats de dones que assumeixen l’acompanyament i la prevenció. Sense pressupost no hi ha polítiques efectives! Exigim recursos per fer front a les violències masclistes.
Des dels feminicidis a les agressions sexuals, les violències patriarcals s’exerceixen cada dia a uns nivells de xacra social insuportables. Els homes que maten, violen o agredeixen les dones atempten contra la seva llibertat, la seva dignitat, autoritat i integritat física i psíquica. I ho fan sota la creença de sentir-se superiors i voler exercir el poder i dominació cap a elles.
La violència sexual és una eina més de les usades per dominar, controlar i humiliar les dones, envaint el seu cos, la seva ment i la seva sexualitat. Per la llei catalana, la violència sexual i els abusos sexuals comprenen ‘qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu’.
Els efectes de la violència sexual sobre la salut són nombrosos. Entre les conseqüències sobre la salut sexual i reproductiva hi ha les disfuncions sexuals, embarassos no desitjats, infeccions de transmissió sexual, el virus de la immunodeficiència humana i la síndrome d’immunodeficiència adquirida, i un major risc d’adoptar conductes sexuals de risc.
Els efectes sobre la salut mental poden ser greus i de llarga durada, com ara trastorns per estrès posttraumàtic, depressions, temptatives de suïcidi, consum de substàncies tòxiques, etc. S’estima que el 33% dels casos d’estrès posttraumàtic en dones és atribuït a situacions d’abusos sexuals en la infància.
En la nostra cultura, on el sexe es considera un dret masculí, les agressions sexuals contra les dones s’han banalitzat, quan no s’han invisibilitzat directament o, fins i tot, han estat tolerades en el cas que no hagin estat explícites. Els casos que salten a l’esfera mediàtica mostren la irresponsabilitat que es dóna en el debat públic, on pot veure’s la condescendència amb l’agressor i la violència amb la que és tractada la dona víctima per part de l’opinió pública, un fet insòlit en altre tipus de delicte.
La invisibilitat que defineix el fenomen queda recollida a l’enquesta sobre violència del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya del 2010, en la qual constava que el percentatge de les agressions sexuals no denunciades oscil·la entre el 50% i el 75%. Es calcula que entre el 15 i el 25% de dones han estat víctimes d’una agressió sexual. D’altra banda, una de cada quatre noies de Secundària considera que en el centres es produeixen agressions sexuals entre la gent de la seva edat.
Les dones sovint no denuncien les agressions sexuals per por, per coaccions i represàlies, pel risc de ser culpabilitzades, pel risc de ser humiliades i incrementar el dolor. El sistema no ajuda.
És en aquest sentit, que des de Dones amb Iniciativa considerem que és urgent i necessari impulsar, per part de totes les Administracions, un Pla integral d’abordatge de les violències sexuals amb pressupost i mesures específiques per actuar en la prevenció, atenció i reparació de les agressions sexuals en l’espai públic i el privat . Dotar d’instruments d’intervenció a professionals de la salut, dels serveis socials, de l’educació, la justícia i la seguretat per a garantir els drets de les dones a la reparació dels danys causats per les violències masclistes.
D’altra banda, combatre les violències contra les dones passa pel desplegament de recursos de la Llei del drets de les dones a eradicar les violències masclistes i lde a Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes aprovada el 2015.
Igualment instem a l’ Ajuntament de Terrassa a acabar d’elaborar i desenvolupar el Protocol d’abordatge de les violències sexuals, eina necessària per avançar en la garantia dels drets de les dones de la nostra ciutat.
Elena Dinarés i Fabiola Gil. Dones amb Iniciativa-ICV Terrassa
Deixa un comentari