Miquel Mallafré
Aquest personatge és el prototip de l’impresentable trepa disfressat de periodista i, molt, molt de dretes. El seu principi editorial sempre és l’atac sistemàtic i continuat amb uns arguments infumables -per no dir delictius-, els quals només tenen una finalitat: escandalitzar, transmetre pànic i molts nervis davant qualsevol novetat, com per exemple li està passant amb Podemos.
Amb un somriure verinós i un verb manipulador com si d’un bisturí es tractés desborda sarna i odi cada cop que obre la boca. És l’exemple d’un terrible depredador, d’un oponent sense escrúpols. S’ha aprés quatre frases de torrat i comença a escopir-les sense cap mirament, després utilitza el sistema d’interrompre a l’interlocutor de torn per que aquest no pugui argumentar, mentre el curare li regalima per la galta. El seu somriure d’hiena el delata. És un ser sòlid com la merda, amb un nivell d’intel·ligència menor al que pot tenir un plàtan. Se’l coneix amb els sobrenoms de “l’indacente i don pantuflo”, però en aquest terreny no entraré.
Inda amb Pedro J. Ramírez
Les seves víctimes primer van ser personatges importants de l’esport, principalment relacionats amb el Barça, ja que va ser el director d’un diari esportiu, del qual el van fe fora. Ara que el tenen a “El Mundo”, li toca el torn a Pablo Iglesias i Podemos. Aquest exemple d’ésser viu sense cap mena de neurona, similar a una ameba, de consistència quasi bé líquida, Déu ha trobat en ell un potencial enorme de com segons quins éssers poden assolir tal grau d’estupidesa dins el periodisme. És fidel al paper que li ha tocat desenvolupar com a exemple de l’España tenebrosa. Manipulador nat que s’ha fet un lloc en les tribunes d’opinió, sobretot les televisives. La caverna? Ell, és el fidel representant de la mentida, el deshonor i l’ofensa, el llistó l’ha posat molt alt. És l’herència d’una España caduca, beata i palanganera.
El seu peculiar estil és escriure tres oracions simples que tinguin bàsicament uns paràgrafs que posin a parir a qualsevol i que diguin pestes de qualsevol cosa que el seu cervell preclar no entén. A partir d’aquí el diluvi. Desconeix el diàleg, sempre porta el “jalapeño” al cul i la única cosa que té clara és no deixar la menjadora.
Memorable ha estat que un director adjunt -aquest és el seu càrrec actual-, digui en un programa de merda de T5, que el rei va abdicar per amor. Amor a la beguda? Als quiròfans? A les drogues? A matar elefants? Als seus súbdits? A tocar-se les pilotes? No, per amor a “un altre persona”, aquesta guineu del periodisme mundial va continuar dient que no volia descartar “la teoria de l’amor, que és una teoria que està circulant per Madrid i que pot ser certa”. Naturalment el nom de l’altre persona ha quedat en l’anonimat. Falete? Corina? Botella? Dumbo? Els experts en entrecuix i tafaneries no estan exempts d’aquesta crisi que ens devora, tot un periodista de raça com aquest usurpant papers i fent ingerències laborals. La competència al femer és terrible.
Deixa un comentari