El debat sobre la municipalització d’un servei bàsic com és la gestió de l’aigua

No Comment

El passat dijous dia vint-i-dos d’abril la Taula de l’Aigua va promoure un debat amb diferents partits polítics que es presenten a les municipals, amb l’objectiu que determinin en els seus programes la seva posició sobre la futura nova concessió de l’abastament d’aigua a Terrassa que s’ha de posar en marxa durant l’any 2016-17, ja que l’actual concessió finalitza l’any 2016, i saber sobretot la seva posició sobre la municipalització del servei.

Tothom va considerar que l’aigua és un element vital, prioritari, necessari i estratègic. Per aquest motiu, es va demanar que la gestió havia de ser transparent, professional, eficient quant al funcionament i quant als recursos i el cost del servei. I la necessitat de disposar de la màxima informació en referència al servei actual i sobre les diferents possibilitats d’opció de gestió: continuar amb el sistema actual o sigui empresa privada, empresa mixta i empresa pública (municipalitzada).

Com és evident, un debat amb tantes opcions polítiques sempre té la seva complexitat, i amb una sala plena de molts assistents, davant d’un tema que tampoc és fàcil, sobretot els aspectes tècnics i les derivades econòmiques, amb el temps per a debatre limitat, necessita més temps i reflexions, però bé, hi haurà temps per a fer-ho millor. La proximitat electoral, sí que necessitava com a mínim un posicionament clar davant d’una pregunta fàcil i entenedora, està a favor de la municipalització del servei d’aigües a Terrassa? Per tant, els diferents partits en aquest sentit al marge dels estudis i altres aspectes que s’han de concretar, tenia fàcil resposta.

Doncs bé, la CUP, Terrassa en Comú i Esquerra Republicana ho tenien clar i estaven a favor de la municipalització. El Partit Popular plenament a favor de mantenir la mateixa gestió privada. Ciudadanos amb un discurs poc clar i indefinit. Convergència i Unió va parlar de les bondats de la municipalització i les dificultats també, per tant, tampoc va tenir una posició ben definida. I per fi arribem al qui el grau d’indefinició és absoluta: el PSC, que parla de la complexitat, de disposar de dades, de posar el tema en una consulta ciutadana… Ho sigui, porta més de trenta-set anys governant i encara no té dades? Doncs quin control fa de l’empresa? Ja sap que finalitza la concessió, ja podia haver fet els deures de fer un estudi d’opcions, ha tingut molt temps per a fer-ho. Està molt bé que la ciutadania sigui consultada, però no per la incompetència del partit governant que no es vol mullar, i sobretot, no es vol enfrontar als poders fàctics locals, o sigui, als que de veritat governen la ciutat. Ara, més que consultar a la ciutadania, a la que mai ha tingut en compte (un exemple va ser el Camp de Golf) li vol endosar la responsabilitat i sobretot protegir-se davant d’aquests poders fàctics per a indicar que ells no han estat els responsables de la decisió. En aquest acte es volia una resposta clara i concreta, senzillament, un posicionament ideològic de defensa del servei públic, al marge de les dades, els números, els problemes i la lluna quan balla. No amagar-se en la indefinició i la covardia de mullar-se.

El Partit Socialista fa anys que s’amaga i juga a la indefinició i a la mal anomenada “responsabilitat”, i així li va. Ja ningú sap quins valors defensa, ni des de quina vessant ideològica, ja que ha renunciat a ella, i només parla des d’un vocabulari buit i sense contingut. És més, el seu programa sempre li han de fer els tècnics sense cap contingut polític al marge de quatre frases tòpiques per omplir-lo.

Com a mínim el PP no agradarà el que diu, però es defineix, per tant, tothom sap a què juga i què vol. El pitjor territori és el de la indefinició. El no dir res, i aquest dia al PSC se li demanava una resposta concreta, al marge dels matisos, per desgràcia, quan un està lligat als compromisos fàctics i poca transparència acaba fent aquest trist paper.

També s’entén que davant de les properes eleccions municipals, els poders fàctics locals estiguin desitjant un pacte PSC – CiU, màxim incloent a ERC. Els seus interessos continuaran ben protegits i sense riscos. Al cap i a la fi, aquests anys els ha anat bé als seus objectius i model de ciutat, un imaginari govern d’esquerres governat pel PSC, al seu servei i que evitava el conflicte social, sensació d’esquerres, governança de dretes. No calia determinar o forçar l’arribada d’un govern de dretes representat per CiU i PP, quan qui millor representava els seus interessos ja els tenia en el govern de la ciutat.

Això que vol dir, que si a ells els interessa aquesta opció, vol dir, que a la ciutadania en cap cas, els interessa, està contraposada als seus interessos ja que l’objectiu és donar continuïtat al model dominant i que només els ha afavorit a ells. Per tant, quan alguns s’omplen la boca de treballar per la ciutadania, ho han de demostrar de forma real, no retòrica. El model urbanístic desenvolupat ha estat al servei de la ciutadania, o dels poders fàctics? El model de ciutat, és el que volia la ciutadania, o els interessos econòmics?

Per tant, no és gens estrany el posicionament del PSC en relació al tema de l’aigua, com en d’altres temes, i davant d’un moment on el que la ciutadania demana és claredat, transparència i honestedat. No sap què fer, ja que si juga a favor d’una part, la majoria, posarà en risc la seva relació amb aquests poders fàctics, als quals al llarg dels anys ha protegit i subordinat. Estem en temps de posicionaments clars, no d’indefinicions permanents.

I de nou, ha estat la societat civil, per mitjà de la Taula de l’Aigua amb una tasca de formiga que cal agrair, qui ha promogut el debat i reflexió sobre aquest tema important, l’ha posat sobre la taula i ha obligat a l’equip de govern a posar-lo en el marc de la ciutadania, cosa que com és evident a l’equip de govern li interessava molt poc per a no mullar-se i esperar perquè d’altres els indiquin què cal fer per atendre la demanda dels poders fàctics, cosa que ara tenen més difícil i els obliga a comptar amb la ciutadania i sobretot a ser transparents i sortir de l’opacitat interessada.

Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental

Related Articles

Deixa un comentari

cacaus Alternativa3