Tot pensant en el moment present que estem vivint, em ve a la memòria la convicció, estesa i errònia, que tot el que ens queda a l’esquena o en el passat, és dolent i que només allò que és nou, per simple fet de ser-ho, mereix ser idolatrat.
Des del 2020 hem assistit al naixement teòric de tres noves eres; la postpandèmica, la postglobalització i ara la de la intel·ligència artificial amb aplicacions com el ChatGPT, entre altres.
Ens naixen les noves èpoques com bolets. De manera que és més que comprensible l’esgotament, i les desconnexions dels nostres deures com a ciutadans lliures i responsables. A hores d’ara seria d’allò més raonable una vaga deliberada i conscient de cervells caiguts davant tant d’assaig oportunista sobre com hauran de ser les nostres vides.
Ens naixen les noves èpoques com bolets. És més que comprensible l’esgotament, i les desconnexions dels nostres deures com a ciutadans lliures i responsables
No tots caiem forçosament en un primer moment, en aquestes idolatries com a novetat. Això ho dic en el si del context actual internacional que s’està patint a propòsit del conflicte bèl·lic Rus-Ucraïnès, que està fent que hi hagin moviments polítics-ideològics col·laterals que aparentment sembla que passen per alt a la immensa majoria de les persones, que com una cortina de fum, no ens permet veure i posicionar-nos en qualitat de ciutadans lliures en moltes de les coses que estan passant de gran rellevància. Per exemple: l’explosió de la ultradreta a Europa, sent Finlàndia de nou un exponent últim i clar, que té molt a veure amb les creixents adhesions de molts ciutadans al club dels “enyoradissos”; mentrestant, la degradació d’aspectes fonamentals de la nostra vida col·lectiva i també individual es va deteriorant i sembla que guarda una relació directa amb l’encara hegemònica, acrítica i entusiàstica mirada dels filofuturistes, i els tecnooptimistes davant tot allò que arribi embolcallat amb la cel·lofana de la novetat, sigui quin sigui el seu impacte entre la gent.
En ve a la memòria la frase que va deixar escrita l’intel·lectual i pensador Antonio Gramsci: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.
Cent anys després d’aquesta frase, veiem com segueix de vigent, i com són aquests dies decisius que estem vivint o patint, també de clarobscurs, on els monstres encara invisibles, o no tant, acompanyen a la intel·ligència artificial, els que faran que depengui de nosaltres com entenguem que ni les coses suposadament bones ni les suposadament dolentes, són patrimoni del passat o del futur. Ambdues qüestions segons com les entomem i tractem col·lectivament determinarà sens dubte el nostre present i futur… no permetem que ens prenguin la nostra capacitat de rebel·lar-nos i desobeir!!
Emili Diaz
15 d’abril de 2023
Deixa un comentari