[Esther Valero] El crowdfunding és l’eina perfecta per a l’expressió artística i literària, independent i democràtica

He passat quatre anys de la meva vida escrivint la meva primera novel·la que porta per títol Tratado de la involución. Es tracta d’una obra de ciència-ficció distòpica on el nucli de l’acció se centra en un futur molt proper.

En un principi, vaig trucar les portes de les editorials convencionals però, com a autora desconeguda que sóc, no em van escoltar. Si, a les dificultats de ser escriptor novell, li sumem ser dona i produir ciència-ficció, les possibilitats d’obtenir una resposta positiva es redueixen considerablement. Si bé, la ciència-ficció és un gènere que tradicionalment ha sigut consumit i produït per homes, també és cert que hi ha hagut i n’hi ha moltes autores que no han tingut la visibilitat que es mereixien.

D’altra banda, existeix tota una sèrie d’editorials que proposen models alternatius, com ara la co-publicació; o l’autoedició, on totes les despeses dels serveis editorials corren a càrrec de l’escriptor. No trobo lògic que el creador hagi de pagar per la seva obra, així que vaig enviar el projecte a Libros.com, el van acceptar i vam posar en marxa un crowdfunding editorial.

Com a sociòloga, però sobre tot com a ésser humà del segle XXI, penso que estem en una civilització sense precedents. Avui dia, mirar una sèrie a Netflix és més valuós que passar una bona estona xerrant en família. El Netflixisme, com jo dic, només és un element més d’aquesta deshumanització. Ho sabem, però volem mirar cap a un altre lloc. La ciència-ficció és per a mi una eina de conscienciació social, una forma creativa de fer visibles les esquerdes del sistema i un espai per a la reflexió.

Amb el personatge principal, la Zoë, també vull reivindicar el paper de la dona a la ciència-ficció que, al igual que passa amb altres gèneres literaris, sol quedar relegat en un rol merament ornamental. Com a moltes formes d’expressió artística, la novel·les també són eines potents de transformació de la societat. Per això, no és cap banalitat que les dones siguem secundàries. Zoë precisament, representa una lluita entre aquests dos poders: l’herència del patriarcat i el seu empoderament.

La campanya va bé, estem al 92% i queden 11 dies per assolir l’objectiu. Està sent molt emocionant veure la gent tan implicada en el projecte, fent-se mecenes i compartint-ho a les xarxes.

Per col·laborar clica aquí.

Esther Valero Álvarez