Els darrers mesos hem sentit a les ciutats els sons de la primavera, abans silenciats pels sorolls dels vehicles i de les veus cridaneres que omplien carrers i places. Però aquest no és l’únic fet singular que podem vincular amb la pandèmia del coronavirus que encara estem patint. Els estralls que això ha sembrat arreu han mobilitzat consciències en adonar-se’n molts ciutadans que aquesta pandèmia no és un succés imprevisible i inevitable, sinó que és una conseqüència ja anunciada de la relació insostenible que tenim amb la natura i de la degradació dels serveis públics de protecció, com el de la salut.
La vulnerabilitat de la que havíem sentit parlar en referència als més desfavorits en el nostre sistema social, descriu ara la condició de qualsevol persona davant l’irracionalisme polític i econòmic vigents que anteposa el dogma del capital a les evidències de l’augment de la desigualtat i de la destrucció dels ecosistemes i de la biosfera. Si en dècades anteriors la humanitat havia viscut amb l’angoixa i la por a una guerra nuclear, ara ens trobem sota una segona espasa de Damocles amb l’aniquilació de la dignitat humana i la crisi ecològica.
“La sobirania popular no s’expressa només amb el sufragi universal, sinó també amb el control social de l’economia i les finances, així com amb les conductes ètiques com a agents econòmics, ja sigui com a productors, consumidors o estalviadors.”
La covid-19 ha servit com a catalitzador d’un nou paradigma en la manera d’organitzar la societat. Cada vegada són més les persones, els col·lectius i les organitzacions d’arreu del món que participen d’una mateixa vindicació: les palanques que posen en moviment les forces socials no poden continuar sent les mateixes que ens porten a la destrucció de les nostres vides; cal substituir el lucre i el benefici privat per la cooperació i el bé comú. Un dels manifestos que poden servir de testimoni d’aquesta consciència crítica planetària és el titulat “Treball: Democratitzar, Desmercantilitzar, Descontaminar”, publicat en 34 mitjans de diferents països el passat 15 de maig. La conclusió del mateix manifest és prou explícita: “Tenim, en canvi, un altre escenari molt més esperançador a l’abast de la mà: democratitzar l’empresa i desmercantilitzar el treball. El que ens permetrà descontaminar el planeta”.
Certament, amb el vot polític no n’hi ha prou per a la transformació del nostre sistema social vers la cooperació i el bé comú. Cal que el ciutadà exerceixi el poder econòmic que li correspon en funció de la vida que inverteix i fins i tot es juga en el món del treball, acompassant el vot polític amb la deliberació i presa de decisions econòmiques. La sobirania popular no s’expressa només amb el sufragi universal, sinó també amb el control social de l’economia i les finances, així com amb les conductes ètiques com a agents econòmics, ja sigui com a productors, consumidors o estalviadors.
El vot de cadascun no només s’emet cada quatre anys en un procés electoral, també s’emet en cada acte econòmic i financer, perquè darrere del qual hi ha uns supòsits ètics i polítics. Donem els nostres vots a les administracions públiques i les empreses que siguin responsables amb la societat i amb el medi ambient i que tinguin com a fita l’interès per la comunitat. Retirem els nostres vots d’aquelles entitats que no es condueixin amb aquesta responsabilitat i finalitat, i per tant que no satisfan les nostres necessitats.
Fins que no modulem la nostra conducta com a agents econòmics amb una actitud crítica, no farem un ple exercici de la ciutadania econòmica, i en conseqüència, d’una manera inconscient, en lloc d’empoderar-nos com a ciutadans, empoderem els governs i les empreses que poden anar en contra dels nostres interessos. Fins que no prenguem consciència que amb la ciutadania econòmica tenim un poder immens, fins i tot més gran que amb la ciutadania política, no assolirem democratitzar l’empresa, desmercantilitzar el treball i descontaminar el planeta.
Fèlix Pardo
@felixpardova
Font de la imatge de portada: https://www.economiasolidaria.org/noticias/ley-de-economia-social-y-solidaria-en-mexico-ciudadania-economica
Deixa un comentari