[Fèlix Pardo] Catalunya 2022, una idea bifront de país

No Comment

El passat mes de juny es va fer públic el document RESET, subtitulat Crida per reactivar el país, elaborat pel Grup de Treball Catalunya 2022, coordinat pel Genís Roca i la Victòria Alsina-Burgués, i creat per encàrrec del govern de la Generalitat el juny del 2020. El seu objectiu no és definir un pla d’acció en l’actual escenari de la covid-19, sinó proposar les accions més rellevants, amb el màxim nivell de concreció possible, factibles amb els recursos existents i que es puguin iniciar a curt termini, orientades a garantir que Catalunya no es quedi endarrere en els escenaris postcovid-19.

Cal advertir, però, que la principal dificultat per a la seva execució serà la voluntat política perquè hi ha una manca de lideratges amb un full de ruta en comú i també el compromís de la societat civil perquè hi ha una dispersió d’energies en la construcció d’allò col·lectiu. De fet, un dels propòsits de l’esmentat Grup és promoure una deliberació pública al voltant del document presentat, però aquest no ha tingut gaire ressò polític ni mediàtic i ha passat pràcticament desapercebut per a l’opinió pública.

Les propostes presentades s’organitzen en tres àmbits amb el següent ordre: societat, economia i administració. Cal valorar positivament aquest ordre perquè implica posar l’economia i l’administració al servei de les persones. Efectivament no es pot assegurar un futur per al nostre país sense garantir els drets socials i culturals i formar una ciutadania amb esperit crític. Els quatre objectius de l’àmbit social ho fan palès: accés i participació en la cultura, fer un sistema educatiu més inclusiu i equitatiu, creació d’un sistema integral d’atenció i cura de les persones i fomentar l’habitatge digne.

Tanmateix pel que fa al sistema educatiu hi ha una incoherència entre el plànol axiològic i el de l’acció perquè s’afirma que “l’educació és un pilar fonamental de la societat” i cal que “prepari els futurs ciutadans per jugar un paper actiu i transformador”, però només es proposen sis accions mentre es proposen un total d’onze per a la digitalització de l’economia i de l’administració . Si es vol que l’educació sigui una estructura de país cal necessàriament augmentar la inversió pública i garantir la gratuïtat en tots els nivells.

Una acció comuna a tots aquests àmbits és la digitalització en pressuposar que és la principal palanca de transformació social. Però la societat digital no garanteix una societat més justa i la mateixa igualtat d’oportunitats. La digitalització s’hauria de pensar només com a un instrument més i prendre com a primera finalitat el bé comú.

Pel que fa a l’àmbit d’economia crida l’atenció l’opció de no considerar les infraestructures i centrar-se fonamentalment en el talent i la innovació. Això també cal valorar-ho positivament. De fet un dels grans reptes de l’economia és la transició des del sistema capitalista, un model insostenible, vers un sistema postcapitalista el paradigma del qual encara està per definir. Però sobre això hi ha una deliberada omissió.

I pel que fa a l’àmbit de l’administració, els principis orientadors són fomentar la col·laboració público privada i definir el valor públic amb rendiment de comptes. Aquest darrer principi és especialment rellevant perquè l’administració catalana no s’ha pensat prou per por a alterar el status quo i seria una important contribució millorar la seva eficiència. Pel contrari, és arbitrari que s’aposti per la col·laboració público privada i s’ometi la dimensió cooperativa i procomú. A més és una evidència l’augment de les desigualtats i l’estancament social i la manera més efectiva de revertir-ho és amb polítiques econòmiques orientades al bé comú, la intervenció del sector públic en les finances i en les industries estratègiques i una distribució més equitativa de les rendes.

Fèlix Pardo

Related Articles

Deixa un comentari