La II República Espanyola va portar una regeneració de la cultura política sobre la base de principis com la llibertat, la democràcia, la igualtat, la solidaritat i la justícia, la qual cosa va propiciar una renovació pedagògica d’acord amb l’anomenada Escola Nova; una renovació que a la xarxa pública va comportar passar d’una escola segregadora i autoritària i d’una educació instruccional a una escola popular i democràtica i una educació vivencial.
L’escola tradicional a Espanya s’associava a un règim monàrquic i un ensenyament escolàstic en el qual es feia abstracció dels interessos i necessitats dels alumnes, així com de la seva realitat social, i on el coneixement es transmetia acríticament de dalt a baix i sense la participació dels alumnes. Pel contrari, amb l’Escola Nova es va posar a l’alumne al centre de l’educació i es va canviar el rol del docent com a guia de la seva formació integral amb una doble finalitat: la constitució d’una ciutadania lliure i participativa i la capacitació per a la reflexió crítica i la transformació social.
A l’Escola Nova se li va assignar la funció de la formació de l’ésser social amb els principis i valors republicans, la qual cosa va comportar la substitució del marc mental del règim monàrquic pel del nou règim republicà. Aquest canvi de mentalitat es va revertir amb el règim franquista. Tanmateix algunes de les contribucions de l’escola republicana, en particular les relatives a la metodologia i la didàctica, es van poder recuperar des dels darrers anys del franquisme. Però el que no s’ha recuperat és la formació d’una mentalitat republicana. Fins i tot el projecte de la independència de Catalunya i la creació de la República catalana s’ha pensat ometent aquesta formació. Convé recordar aquí l’omissió de l’escola com a estructura d’Estat per part del govern de la Generalitat durant el procés que va dur a l’1-O.
Amb l’immobilisme polític de l’actual Estat espanyol es fa difícil pensar en una III República. Avui la lluita política per la República la trobem en els partits independentistes i d’una manera preeminent a Catalunya. Però l’independentisme català encara no ha valorat prou el paper de l’escola en la construcció de la República més enllà de la llengua i la identitat. Mentre no es faci real la independència de Catalunya, l’escola republicana no s’hauria de concebre com a una institució produïda, el desenvolupament de la qual seguirà a la creació de la República, sinó com a un principi cocreador d’aquesta realitat. Ja és prou difícil l’assoliment de l’objectiu polític de la República catalana en el marc constitucional del règim del 78 com per fer-ho amb una escola que segueixi reproduint la mentalitat del règim monàrquic.
No es pot ignorar que la Constitució Espanyola del 78 imposa a l’escola pública una neutralitat ideològica. Però alhora cal entendre que la formació d’una mentalitat republicana a l’escola no es basa en l’adoctrinament d’un programa polític, sinó en l’aplicació d’un nou paradigma pedagògic en la línia de l’Escola Nova. Per començar, aprofundint en la democràcia, professant la pràctica de la llibertat en totes les activitats educatives i fomentant la iniciativa dels alumnes i la seva participació tant en els plans d’estudi com en la governança del centre. L’escola republicana és la que distribueix el poder en estructures horitzontals i descentralitzades i la que reconeix els drets dels alumnes, els quals deixen de ser tractats com a súbdits i esdevenen ciutadans, subjectes de drets i actors en la presa de decisions.
Si es vol realitzar plenament la República catalana caldrà doctrina política, determinació i una majoria social, però també una pedagogia que participi dels principis i valors republicans. L’escola no hauria de deixar-se de costat perquè seria paradoxal fer República amb una mentalitat monàrquica.
Fèlix Pardo
@felixpardova
Deixa un comentari