El tancament de les escoles i el confinament de la població han imposat un parèntesi a l’educació presencial que és propici per reflexionar sobre qüestions fonamentals com els per a què i els què de l’educació, més enllà dels com eduquem en els que estem capficats al dia a dia. Les respostes són múltiples i no sempre és fàcil apropar posicions. Tal vegada el problema del consens en aquestes qüestions en les que no partim d’evidències sinó de preferències rau en fixar-nos més en la racionalitat de les propostes que no pas en les objeccions argumentals.
Així doncs, pel que fa a la proposta de l’educació online com a recanvi d’urgència de l’educació presencial, és pertinent preguntar-nos: És sostenible en el temps amb les actuals jornades laborals de les famílies? Pot romandre sense que implosioni per les demandes pedagògiques que rebi de la comunitat educativa? Les contradiccions i les mancances de l’educació presencial es podran salvar amb l’educació online o pel contrari s’accentuaran?
No podem negar que l’educació online té alguns avantatges sobre la presencial com, per exemple, la gestió del grup classe amb variables sota control i un entorn d’aprenentatge que permet una transferència de coneixements i unes activitats col·laboratives més eficients. Ara bé. L’educació és quelcom més que un procés d’informació i comunicació. Consisteix en una formació integral de la persona que requereix de l’acompanyament dels adults educadors i d’un context vivencial que doni sentit als objectius acordats. Educar és lliurar el testimoni intergeneracional de la construcció social del coneixement, del patrimoni comú dels ideals culturals i de la constel·lació de sentiments i afectes que ens relliguen com a éssers humans. L’escola que garanteix que tots els alumnes rebin aquest testimoni i que participin activament en el seu relleu és la que efectua amb èxit el seu rol d’agent socialitzador. I aquesta funció de l’educació i de l’escola no pot fer-se a cops de tecla en un artefacte tecnològic.
Per al proper curs l’administració ja ha decidit tornar al model d’educació presencial amb una reducció de les ràtios per aula i mantenir l’educació online en aquells casos que allò no sigui possible. En l’actual pandèmia del coronavirus no podem saber quina serà la decisió més encertada. Però s’hauria de fer una presa de decisions que preservi els principis rectors del disseny institucional del nostre sistema educatiu sobre els que hi ha força consens i que ens han permès avançar cap a una educació més equitativa, personalitzada i pràctica; ens referim a la inclusivitat, la comprensivitat i la competencialitat. En aquest sentit, cal preguntar-nos si l’educació online pot garantir aquests principis i, si la resposta és afirmativa, de quina manera ho pot fer per tal d’establir les orientacions didàctiques pertinents.
Hi ha una dita popular que diu «a grans mals, grans remeis». Es tracta de generar un pensament proactiu en lloc d’aquell altre ben cínic de «canviar tot perquè res canviï». La resposta institucional des de l’administració i els centres educatius a la pandèmia del coronavirus no pot ometre els problemes que arrossega el sistema educatiu: lideratge pedagògic directivista, currículum molt prescriptiu, altes xifres de fracàs i abandonament prematur, elevada segregació i recursos insuficients. Amb la covid-19 l’aposta que es faci per l’educació online a l’educació obligatòria pot representar una distracció davant la necessitat d’entomar el repte d’una solució sistèmica, perquè el seu impacte en la població escolar pot fer retrocedir alguns dels avenços aconseguits en virtud dels principis abans esmentats, la qual cosa faria irrellevant l’escola en l’avenir de l’educació.
Fèlix Pardo
@felixpardova
Deixa un comentari