[Fèlix Pardo] Sobre la incertesa

No Comment
Afrontar la incertidumbre - Foto ANDREA FASANI Afrontar la incertidumbre – Foto: Andrea Fasani

Hi ha paraules la construcció gramatical de les quals pot afectar el nostre judici sobre les coses a què es refereixen. És el cas de la paraula “incertesa”, on el prefix negatiu “in” expressa el valor contrari de la paraula “certesa”, que podem definir com el valor de veritable o com l’acció de reconèixer amb seguretat la veritat d’una cosa. Però la incertesa no és un estat de l’esperit de negativitat i desesperança, ni l’hem de menysprear o tractar de transvalorar com si conjuréssim un perill, llevat que hom cregui que ja posseeix la veritat absoluta o que la pot trobar.

Protàgores, el sofista més famós de l’Antiga Grècia, va ser el primer a vindicar la incertesa en afirmar que l’home és la mesura de totes les coses, un principi que vol dir que les coses són allò que a cadascú li semblen, i en conseqüència una cosa pot ser alhora el mateix i el seu contrari, veritat per a uns i mentida per als altres. La fonamentació filosòfica d’aquest principi la trobarem en dos filòsofs empiristes, Berkeley i Hume: el primer va argumentar que no podem distingir les propietats de les coses observades de les sensacions que produeix en l’observador la seva percepció, i el segon va refutar la causalitat com a connexió necessària entre les coses i la va fonamentar en el costum. I la carta de naturalesa d’aquest principi la va donar Heisenberg, un dels pares de la mecànica quàntica, quan va demostrar la relació d’incertesa entre totes les coses, la qual assenyala que el fet d’observar una partícula subatòmica modifica el seu estat.

Dit això, cal advertir que la incertesa no és el límit del coneixement, sinó la seva condició de possibilitat. Perquè el saber, almenys el de base empírica, té el seu origen en la incertesa. De fet, la cerca d’una evidència o d’un criteri que permetin orientar-nos en el món, tal com es fa des de la filosofia i la ciència, resulta de la constatació del domini de la incertesa, la qual cosa ens disposa a superar les errades i els enganys, a comprendre les veritats com a conjectures, i que ens fa prendre consciència que sempre serà més gran la nostra ignorància que el nostre saber.

La covid-19 ha despullat de seguretats el nostre pensament i ens ha enfrontat amb la incertesa. Fins i tot s’ha arribat a plantejar que la incertesa és el signe del nostre temps i el principal repte a l’hora d’exercir el lideratge en tota mena d’organitzacions i de prendre decisions per donar respostes institucionals a les actuals crisis globals. Com a mostra de la importància que se li atorga, recordem que apareix en la segona lletra de l’acrònim anglès VUCA; una lletra que correspon a la paraula “Uncertainty”. Amb aquest concepte es vol descriure i analitzar els escenaris caracteritzats per la seva volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat, i s’ha aplicat a les situacions viscudes des de la fi de la Guerra Freda, com la caiguda del mur de Berlín (novembre 1989), els atemptats de les Torres bessones a Nova York (setembre 2001) i la crisi de les hipoteques subprime als EE. UU. (octubre 2007).

Tanmateix, la reflexió que genera un entorn VUCA amb relació a la pandèmia del coronavirus, no ens ha de cegar i creure que és tot just en el present quan hem deixat de viure en la certesa. Si parem atenció al disseny de les institucions al llarg de la nostra història, a la codificació de tota classe de normes i criteris, el seu factor comú és que assenyalen pautes de pensament i conducta per tal de fer front a la incertesa. Per tant, no enyorem cap certesa ni cap il·lusió de seguretat en la vida social que pugui malbaratar la nostra llibertat de crear el futur; assumim la incertesa i siguem proactius i propositius sense declaracions grandiloqüents ni promeses, que és la manera més lúcida de contribuir al progrés social.

Fèlix Pardo

Imatge de portada extreta de:
https://www.diariopalentino.es/noticia/Z95737EB6-D1CF-B797-27ED181B18AF5715/202003/Afrontar-la-incertidumbre

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre