[Fèlix Pardo] Teresa Torrelles Espina

No Comment

En l’edició de la Terrassa Cooperativa de l’any passat es va fer un breu exercici de memòria històrica al voltant d’una dona rellevant en la història del cooperativisme de la ciutat. Encara no hem fet prou esforç per trencar el silenci al voltant de les contribucions de les dones a la cultura. I quan surt a la llum una figura desconeguda, torna aviat a ser invisibilitzada. Per tal de consolidar i expandir la perspectiva de gènere en l’estudi de qualsevol camp de la cultura és del tot necessari conèixer els referents femenins. I tant important com això és mantenir viu el seu record per la vigència dels seus assoliments o bé perquè aquests assoliments no es poden donar per acabats pel que fa al seus objectius. Per tot plegat vull recordar –i enriquir– amb l’avinentesa de la nova edició de la Terrassa Cooperativa la ressenya biogràfica de Teresa Torrellas Espina que va fer, de manera provisional, Teresa Rodríguez, investigadora del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, la comunicació de la qual es pot seguir en l’enregistrament que es troba al lloc web de l’Ajuntament amb el títol “Història del cooperativisme a Terrassa. El testimoni de Teresa Torrellas Espina”. 

Teresa Torrellas va néixer a Nalec (Urgell) el 27 de maig de 1908 i va morir el 18 de maig de 1991 a l’hospital de Besiers, si bé des del 1966 va fixar la seva residència a Montadin (Occitània, França). Filla de pagesos que treballaven la vinya, la filoxera els va obligar a traslladar-se a Esparraguera en busca de feina, on es van establir el 1914. Aquí tota la família acaba treballant en la colònia tèxtil Sedó. En el 1924, amb 16 anys, va entrar en contacte amb un grup local anarcosindicalista on es tracten problemes socials i sexuals i on coneix al Joan Graells Llopart, el seu company sentimental i de militància llibertària fins la seva mort a l’octubre del 1938 al front de l’Ebre, amb qui va tenir una filla, Marisol. A aquest grup els feia classes el Joan Roigé, mestre racionalista i militant de la CNT, deixeble directe de Francesc Ferrer i Guàrdia. L’any 1928 es trasllada a Terrassa, on també treballa com a obrera en la indústria tèxtil. Va ser en aquesta ciutat, en la que visqué fins que va marxar a l’exili a finals del gener del 1939, on desenvolupa la seva militància anarcosindicalista i anarcofeminista, així com la seva acció pedagògica.

Pel que respecta al seu anarcosindicalisme, convé posar en valor les referències que es troben en el llibre Mujeres libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres (1991, traduït al castellà el 1999) de Marta A. Ackelsberg, qui la va entrevistar en Montadin el 1988. Ackelsberg ens crida l’atenció sobre el fet diferencial de la situació de la dona en el ram tèxtil de la CNT de Terrassa, on es va aconseguir abans de la Guerra Civil que aquest sindicat “inclogués en la seva taula reivindicativa la igualtat de salaris i la baixa per maternitat [8 setmanes pagades, 4 abans i 4 després del part, i amb independència del seu estat civil]”, i això gràcies al lideratge i capacitat de mobilització de les militants per part de la Teresa Torrellas, qui va arribar a ser “líder de l’organització femenina del sindicat tèxtil de Terrassa”. 

teresa_torrelles_espina Teresa Torrelles Espina

En relació al seu anarcofeminisme cal destacar dues accions. Com a sòcia de la Mutualidad Cultural y Cooperativista de Terrassa, ubicada al carrer Baix Plaça, va promoure la creació de la secció femenina, que es va concretar en la Comissió de Cultura integrada per nou dones, l’objectiu de la qual va ser l’educació de les dones com a capacitació per a la vida laboral i social i així afavorir la seva emancipació. I també va participar en la fundació de l’organització «Mujeres Libres» dins la CNT en el 1936, que publicava una revista homònima, que va lluitar per la igualtat de gènere dins el sindicat i en el conjunt de la societat i per l’empoderament de les dones en totes les esferes de la vida, començant per la seva llibertat sexual i la maternitat conscient. Cal dir que en el Ple Regional de «Mujeres Libres» de Barcelona que es va celebrar l’octubre de 1938 va rebutjar la Secretaria de Propaganda per les nombroses responsabilitats que ja havia assumit. Durant la Segona República i la Guerra Civil va ser molt activa en la difusió de l’anarcofeminisme amb conferències i articles.

I pel que respecta a la seva activitat educadora també tenim documentat que en el 1928, quan va anar a viure a Terrassa, ja va participar com a sòcia en l’associació Mutualidad Cultural y Cooperativista de Terrassa, des d’on va promoure el mateix any la creació de l’Escola Francisco Ferrer i Guàrdia, que agafa com a model l’Escola Moderna, i on va exercir com a mestra. Va ser la mateixa Teresa Torrellas, caracteritzada per la llibertària Sara Berenguer com “abella laboriosa sempre disposada a col·laborar”, qui va convidar a la mestra i pedagoga llibertària Antonia Maymón a treballar en aquesta escola el curs 1928-1929 amb la intenció que el seu alumnat, en particular les noies, pogués rebre la millor educació racionalista. 

Quan el seu company Joan Graells marxa al front de l’Ebre en el 1937, el va substituir a la secretaria i administració del diari Vida Nueva, òrgan imprés de la «Federación Local de S.U. de Terrassa, CNT-AIT», així com en el càrrec de delegada municipal de la secció cultural de l’Ajuntament de Terrassa. A més va ser la responsable de la gestió de la Maternitat de Terrassa entre el 1937 i el 1939. A finals de gener del 1939 marxa a l’exili amb la seva filla, mantenint la seva militància en la CNT. Fins el 1948 s’estableix a França, on col·labora amb la Resistència, i a partir d’aquesta data s’estableix a l’Argentina fins el 1958, any que s’estableix a Veneçuela, residint en Caracas, on col·labora en l’edició de la revista Ruta, editada en la seva primera etapa pel seu gendre Germinal Gracia (que signava com a Víctor García) des del 1962 fins el 1966. Ruta va ser l’òrgan imprés de la «Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL)» que el mateix Víctor García havia impulsat, i on van escriure grans figures de l’anarquisme. Posteriorment, l’any 1966 es trasllada a França amb la seva família, fixant la seva residència en Montadin, on residien altres companyes llibertàries. 

Teresa Torrelles va ser una pionera en algunes reivindicacions sindicals i feministes, una infatigable lluitadora pel ple reconeixement dels drets de les dones, una agent de transformació social a través de les accions col·lectives que va generar i de les organitzacions que va ajudar a fundar i una divulgadora dels ideals anarquistes. El seu testimoni, el mateix que el de les seves companyes llibertàries, és un exemple de compromís amb la causa de la justícia i l’emancipació de les dones que hauríem de tenir ben present en l’educació de les generacions més joves. 

Fèlix Pardo

Font de la imatge: http://www.estelnegre.org/documents/torrelles/torrelles.html

Nota: Versió ampliada de l’edició impresa, publicada a Malarrassa núm. 79 de novembre.

Related Articles

Deixa un comentari