De Mogadiscio a Kabul, passant pel Caire i Istanbul, de Berlín a Kabul, passant per Jerusalem i Bagdad, el darrer mes, de l’11 de desembre al 10 de gener, més de 25 atemptats han destorbat la pau i s’han emportat les vides de centenars de persones arreu del món. Bagdad ha tornat a ser la capital de la sang, amb 129 morts i centenars de ferits, en sis atemptats amb cotxe bomba, la majoria en mercats i zones de majoria xïita a Ciutat Sadr o Najaf. La minoria copta del Caire va patir, l’11 de setembre, un atac a la seva catedral: 23 morts i una cinquantena de ferits, tots civils egipcis. El mateix dia al port de Mogadiscio, la capital de Somàlia, explotava un artefacte i s’emportava 20 persones; a Somàlia els ferits no es compten, només els morts.
També l’11 de desembre en acabar un partit de futbol a l’estadi del Besiktas un cotxe bomba seguit d’un atacant suïcida mataven 41 policies i en malferien més de 150, en una acció reivindicada per TAK (Falcons de la Llibertat del Kurdistan). També a Istanbul l’1 de gener un sol home armat irrompia a la discoteca Reina, coneguda pel seu ambient cosmopolita i exclusiu, i matava a trets 39 persones de 19 nacionalitats, la majoria àrabs del Pròxim Orient, i deixava més de 70 ferits. El 17 de desembre a Kayseri, Turquia, amb cotxe bomba, el TAK matava 17 soldats. El 18 a Aden, al Iemen, morien 49 militars i 60 quedaven ferits en explotar una bomba quan feien cua per cobrar la soldada. El 20 de desembre un camió tràiler robat arrasava les parades del mercat de Nadal de Breitscheidplatz, a Ku’damm, l’antic centre de Berlín de l’Oest. El camió va segar la vida de 12 persones i en va ferir 48. El 8 de gener un altre camió atropellava a Jerusalem Est, la part palestina de la ciutat ocupada, un nombrós grup de militars israelians. A resultes de l’impacte 4 oficials morien, mentre que 15 soldats més resultaven greument ferits. El dia 10 a Kabul un doble atemptat deixava 38 morts i 72 ferits i el mateix dia, a Kandahar, al sud del país, una bomba que explotava en un hotel matava 9 persones, 5 d’elles del cos diplomàtic dels Emirats Àrabs. Ambdues accions van ser reivindicades pels grups talibans.
Mort escampada a preu fet, en un munt d’atemptats que porten el segell de la violència arreu del món. Una violència que mata en mercats, estacions, discoteques, hotels, en una estratègia sagnant i indiscriminada, de la qual ningú sembla poder escapar. Però també hi ha una violència que s’acarnissa amb la policia, amb els militars, amb les forces d’ocupació, amb les persones que fan de la mort un ofici vestits d’uniforme. L’enemic, combatents irregulars en guerres d’alliberament, o resistents a perpetuïtat sense futur ni pàtria. Una guerra que mossega amb més força al Pròxim Orient, a Egipte, Palestina, Síria, Turquia, l’Iraq, el Kurdistan, el Iemen, però també a Somàlia, el Pakistan o l’Afganistan. Una guerra que s’escampa i porta les seves conseqüències, bombes i refugiats, al cor de les metròpolis de la vella Europa. Una guerra sense fronts, on no hi ha cap ciutat segura, enlloc, per a ningú.
Mentre ministres i banquers s’enriqueixin amb el comerç opac amb els traficants d’armes, i les famílies reials, d’aquí i d’Anglaterra, en siguin representants a comissió, com cantava Bob Marley, arreu hi haurà guerra.
Isidre Pallàs
Deixa un comentari