[Isidre Pallàs] Els assentaments d’Israel són tots il·legals

No Comment

Trump somnia uns Estats Units de raça blanca i Netanyahu, una Palestina sense palestins

El 1948 l’exèrcit israelià va conquerir, en el que els israelians anomenen guerra de la Independència, el 78% dels territoris de la Palestina històrica. Aquest procés va provocar un èxode de població palestina massiu, 700.000 persones, que l’historiador israelià Ilan Pappé ha definit com “un procés de neteja ètnica”, i que es varen convertir en refugiats. El 22% de territori restant, amb la part est de Jerusalem, és el que coneixem com a territoris ocupats palestins.

Fa unes quantes setmanes teníem notícia del desmantellament de l’assentament d’Amona per part de les forces de seguretat israelianes. Aquesta colònia, situada al sud de Ramal·là, va ser fundada el 1994 per colons radicals en terra propietat de palestins. Molts mitjans qualificaven d’il·legal aquesta colònia, i ho feien assumint la visió governamental israeliana que qualifica d’il·legals les colònies que no ha autoritzat el govern.

Però, si ens atenim a la llei internacional, trobem que la Quarta Convenció de Ginebra de 1949 prohibeix “transferir ciutadans de la potència ocupant als territoris ocupats” i el més recent Estatut de Roma de 1998 defineix aquesta transferència de població com a “crim de guerra”. Els colons han passat de ser 50.000 el 1993, quan va començar el procés de pau d’Oslo, a 550.000 el 2017.

El desembre del 2016, en els últims dies de l’administració Obama, es va votar al Consell de Seguretat de l’ONU una resolució de condemna dels assentaments israelians als territoris ocupats. La resolució que condemna “ totes les mesures encaminades a alterar la composició demogràfica, el caràcter o l’estatus dels territoris palestins de 1967”, es va aprovar amb el vot dels països membres i l’abstenció dels Estats Units. Va ser un dur correctiu a les polítiques d’Israel. Era la primera vegada que els EUA no vetaven una resolució en contra dels interessos israelians. La resolució obre la porta a la possibilitat que els palestins puguin denunciar la política d’assentaments davant els tribunals de justícia internacionals.

Malgrat que amb Trump, a la presidència dels EUA, Israel i especialment el president Netanyahu tornen a tenir un aliat fidel a la Casa Blanca, això no podrà aturar el canvi de tendència a escala mundial contra les polítiques israelianes d’apartheid.

La Unió Europea va fent passos per dificultar les inversions i el comerç internacional amb les colònies en territoris palestins. La campanya de Boicot Desinversió i Sancions (BDS), contra la discriminació i a favor del retorn dels refugiats palestins, creix i s’expandeix arreu del món, de tal forma que el mateix Trump, en la seva trobada amb Netanyahu, cita el Boicot com un dels grans reptes que Israel ha d’afrontar.

Trump, que en campanya va assegurar que traslladaria l’ambaixada dels EUA a Jerusalem i que reconeixeria la ciutat com la capital única i indivisible d’Israel, està fent marxa enrere.

A Palestina tots els assentaments israelians són il·legals. L’ocupació de terres, la detenció de palestins sense càrrecs, l’empresonament de menors de catorze anys, la demolició de cases, la construcció del mur de l’apartheid, els controls a les carreteres, el bloqueig per terra, mar i aire de la franja de Gaza, els tribunals militars, les execucions extrajudicials, tot és il·legal. I ho és perquè la causa primera de tot això, l’ocupació militar de Cisjordània i Gaza, no té cap validesa internacional. Ningú avala ja els crims contra la humanitat que Israel perpetra des del 1948 a Palestina.

Trump somnia uns Estats Units de raça blanca i Netanyahu, una Palestina sense palestins. La realitat és tossuda, per més que somniïn, les pomes seguiran caient de les pomeres.

Isidre Pallàs

Related Articles

Deixa un comentari