El futbol és popular perquè l’estupidesa és popular.
Jorge Luis Borges.
Mosseguen, escupen a la cara del contrari, es donen puntades de peu a traïció i amb traïdoria, insulten l’àrbitre mentre el públic enfervorit es transforma en un ens col·lectiu sense control que ja no guarda cap decòrum ni cap respecte. Són els herois del nostre temps, i utilitzant-los com a excusa es lliuren batalles campals en què volen cadires i taules; i els cops no només són cops de puny, s’utilitzen barres de ferro, bats de beisbol, navalles i fins i tot armes de foc que van deixant una reguera de sang al llarg de tot el planeta (la tan esmentada kale borroka es queda petitona al costat de la violència d’aquests descervellats [perdó: aficionats] que durant dies han transformat els carrers de la civilitzada França en un camp de batalla). I tot això, amb el beneplàcit d’aquesta societat —fins i tot amb el senyor Putin traient pit—, com si tota aquesta violència no fos terrorisme, sinó amor a l’esport.
En la mateixa França amb el pretext del terrorisme yidahista s’ha aconseguit implantar un estat d’excepció que retalla dràsticament els drets individuals (els únics veritables) i en canvi se’ls han colat milers de neonazis disposats a matar-se per que sí, per demostrar als altres qui són els més bèsties i fanàtics. I amb el consentiment social, ja que els partits de futbol van continuar transmetent com si no passés res. Sembla com si l’únic important fos garantir que es juguin els partits com si això fos més important que garantir els drets i llibertats.
Però el pitjor d’aquests menyspreables exemples és que aquestes conductes s’han estès fins als nois en edat escolar que, en els patis d’escoles i col·legis, imiten aquestes actituds de xuleria i cretinisme, de fanfarroneria gratuïta i de falta de respecte a àrbitres i rivals. La noblesa ha desaparegut del que, al principi, va ser un joc lúdic i que ara s’ha convertit en una deshumanitzada competició en la qual tot val, fins i tot atacar l’ordre establert amb total impunitat.
I per què aquest mirar a una altra banda i prioritzar el futbol sobre qualsevol assumpte? A qui li interessa que els ciutadans no pensin sinó en si la pilota a entrat o no? Per què gairebé cada dia hi ha un partit? És evident que els Estats es valen del futbol en particular —i de l’esport en general—per obnubilar encara més a la massa, per distreure-la mentre els poderosos continuen mentint i robant.
D’altra banda, els dirigents d’aquests grans esdeveniments, que ens faran cada vegada «millors», estan involucrats en mil tripijocs de dubtosa legalitat: es deixen subornar, blanquegen diners, arreglen partit i sortejos… i tots, tots, tenen la seva guàrdia pretoriana, autèntiques bandes armades compostes per individus de la pitjor mena, nius de feixistes i xenòfobs especialitzats en traficar amb drogues, donar pallisses per encàrrec i rebentar manifestacions pacífiques contractats per la mateixa administració.
A Rio de Janeiro, a part d’obtenir grans beneficis en nom del sacrosant futbol, el govern va aprofitar el Mundial de 2014 per arrasar part de les faveles, on viu la gent pobre. i afavorir així l’especulació immobiliària. I als que van protestar amb tota raó contra aquest abús i aquest malbaratament, el gloriós exèrcit brasiler, que gairebé sempre dispara contra el seu propi poble, va fer-los callar a força de porres i bales. Amb l’excusa d’afavorir la celebració de l’esdeveniment «esportiu» en que els participants es mosseguen, es donen puntades de peu i s’escupen , van tenir el gallet fàcil per aconseguir que tot fos «formós» per a benefici dels privilegiats.
Tan baix hem caigut com a civilització?
Deixa un comentari