[Joan Pi] Dades, diners, poder o com pot ser que encara fem servir Whatsapp

No Comment

La informació de què disposem actualment és suficientment àmplia com per estar preocupats/des per l’ús que fan de les nostres dades les companyies que operen a Internet amb serveis gratuïts. Especialment aquelles que tenen dades més sensibles i íntimes, com és el cas de Whatsapp. La majoria d’usuaris/es de Whatsapp no és conscient que les seves paraules, imatges i vídeos queden gravades permanentment, i que des del moment en que són penjades, són propietat de la companyia i no seves. Facebook, la companyia que va comprar Whatsapp el 2014 per 22.000 milions de dòlars, té precedents greus i preocupants de manca d’ètica i mala praxis pel que fa a la venda i seguretat de les dades personals dels seus usuaris. L’acceptació social que té en aquests moments Whatsapp és inacceptable, tenint en compte la clara vulneració de drets individuals que s’està produint.

Internet es va crear com un bé comú. No el van crear les empreses, ni els Estats, el van crear persones relacionades amb el món educatiu i la investigació. Mai hagués esdevingut amb tanta rapidesa un mitjà de comunicació universal si no hagués estat així. No estava feta amb afany de lucre, ni estava afectat per burocràcies interminables, era un mitjà per comunicar-se ràpidament entre persones de qualsevol lloc del món, fos quina fos la seva condició, una eina per compartir coneixement de forma lliure i horitzontal, sense barreres físiques, ni socials.

Internet no s’ha deixat mercantilitzar amb facilitat, però en els darrers anys el negoci s’hi ha anat imposant. D’una banda, pel creixement gradual del comerç electrònic, en paral·lel a la publicitat en línia, i d’altra banda, en els darrers anys, de la mà dels smartphones i de la venda massiva de dades personals que aquests generen. La gratuïtat dels programaris i l’accés universal a Internet ha permès una aglomeració d’usuaris inimaginables anteriorment. Es calcula que Facebook, encara avui la xarxa social més important, té 2.500 milions d’usuaris actius mensuals. Mai abans en la història de la humanitat res havia tingut tants seguidors.

La idea que milers de milions de persones es relacionin a través d’una xarxa social és, sens dubte, una idea potentíssima, pròpia de la intenció inicial dels creadors i creadores d’Internet. El problema està quan totes les dades es guarden i són propietat d’una companyia, l’objectiu únic i exclusiu de la qual és fer més i més diners. Segons diferents investigacions, ha quedat demostrat que Facebook ha compartit amb centenars d’empreses dades privades de milions d’usuaris sense el seu consentiment.

Aquest tipus de pràctiques poc ètiques, i probablement il·legals, de Facebook, van irrompre amb força a la llum pública quan es va descobrir que tant la campanya de Donald Trump a les presidencials del EUA de 2016, com la campanya a favor del Brexit, havien fet servir dades sense consentiment dels usuaris de Facebook per influenciar aels votants. En el documental El gran hackeig, antics directius de Cambridge Analytica expliquen com es van utilitzar dades dels perfils de Facebook combinades amb tàctiques militars de la guerra psicològica, les famoses fake news per exemple. El mateix Mark Zuckerberg, creador i president executiu de Facebook, va haver de comparèixer davant el Senat del EUA i es va veure obligat a demanar perdó per aquests errors.

Lluny de tractar-se d’errors, el convenciment general hores d’ara és que la venda de dades és la principal àrea de negoci d’empreses com Facebook. Davant la certesa d’aquest tipus de pràctiques, el focus de l’atenció s’hagués tingut que traslladar a Whatsapp. Com Facebook rendibilitza els 22.000 milions de dòlars que li va costar Whatsapp? Heu pagat algun euro pel servei que us dona Whatsapp? Heu vist alguna vegada publicitat en aquesta aplicació? Doncs com? La resposta oficial que insinua la companyia és que ha desenvolupat una versió de pagament per empreses, però a ningú se li escapa que el negoci gros de Whatsapp són les dades que atresora.

Centenars de milions d’usuaris/es que escriuen desenes de missatges diaris, a la parella, als fills/es, als amics/gues, a la família, als companys/es de feina presents i antics, alguns d’ells absolutament íntims, sense pensar que el mitjà no és neutral, ni segur. Us imagineu què podria saber sobre vosaltres algú que posseís tots els vostres missatges i els dels vostres contactes de Whatsapp?

En una societat democràtica i lliure no s’intervé sobre les comunicacions dels ciutadans, amb l’excepció que ho ordeni un jutge. Tot i aquestes garanties, sovint s’han de denunciar abusos policials i judicials a aquest respecte. Doncs ara, amb aplicacions com Whatsapp, les nostres comunicacions estan a mercè del major postor: empreses, partits polítics, serveis secrets… És evident que aquesta situació no s’hauria de permetre, i em costa entendre perquè a hores d’ara cap instància europea o estatal hi està fent res.

A nivell d’usuari/a, estem fent servir Whatsapp o d’altres aplicacions de smartphone amb una alegria i indiferència com si realment fossin mitjans neutrals i segurs, però no ho són. Trobo a faltar un sentit crític molt més ampli en la nostra societat respecte aquestes grans corporacions tecnològiques que (ens) controlen Internet, i molta més empenta per protegir Internet com a bé comú. Quan George Orwell va escriure 1984 va pensar en un règim tirànic amb persones tele-vigilades i tele-dirigides, difícilment hagués pensat en una societat en què la ciutadania participés activament en la seva pròpia vigilància i manipulació, amb la despreocupació amb la qual ho estem fent en aquests moments.

Joan Pi Gonzalez, @joanpigonz

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75