[Josep Maria Font] Obituari Toni Villena i Mas: De sempre al servei de tothom

No Comment

Toni Villena i Mas (Terrassa, 23.4.1950-3.3.2022) ens va deixar fa poques setmanes després de lluitar per mantenir l’alè de vida en una UCI. De petit va anar a l’escola parroquial de sant Josep a Can Palet, on hi va créixer també en la fe cristiana. Va seguir els seus estudis de batxillerat a l’escola dels mestres Miquel Pascual i Pepita Tenas que més tard s’anomenà Acadèmia Vallparadís, per acabar fent el peritatge químic a l’Escola Industrial. Començà a treballar a Hilados i Tintes Soler,SA., per seguir al Condicionament Terrassenc i arribar a la jubilació a l’empresa DINSA.

Vinculat de tota la vida a la Parròquia de Sant Josep participa en la catequesi per continuar en moltes altres activitats formatives i de creixement humà i cristià. A la parròquia, com a tantes d’altres al llarg de la història i en tot temps, es van anar desenvolupant un seguit d’activitats. El Toni va participar gairebé en totes. El 1965, inicia amb en Pere Puntí, Àngel Arissó i Josep Casajuana les primeres colònies de la parròquia; més endavant la casa de colònies El Congost a Arbúcies, per a les tandes d’estiu i trobades durant l’any. A l’esplai hi retroba -s’havien conegut a Hilados i Tintes Soler, SA.- a la Montserrat Ferrer amb qui el 1974 s’hi casa i tenen dos fills, la Glòria i el Roger. A la parròquia cuida de grups ben diversos: d’adolescents, joves i adults, de matrimonis, d’estudi i aprofundiment bíblic, és nomenat membre del Consell Parroquial, del grup de litúrgia, que arran del Concili Vaticà II es van desvetllar a totes les parròquies terrassenques, etc. i d’aquí el pas a participar en àmbits més enllà dels estrictament parroquials. Així i amb la seva esposa eren presents a moltes activitats eclesials de la ciutat: ecumèniques, celebracions de la Pentecosta, de representació al Consell Pastoral de l’Arxiprestat de Terrassa, a la revista Església de Terrassa (1997/2004), Església a Terrassa (2004/2007) que feia un bon i corresponsable servei a les parròquies de la ciutat. El Toni i la Montserrat participaven al comitè de redacció, eren els responsables de fer-lo arribar a les parròquies. Aquells anys de la segona meitat dels anys 70 del segle passat, la Zona Pastoral ja funcionava sinodalment fins que l’arribada del nou clero de l’escola de Toledo, que va imposar, ignorant la tradició del país i menystenint el passat i el mateix Concili, nous aires clericals de tradició castellana nacionalcatòlica. La revista no va plaure al nou clero que la va entrebancar i es va deixar de publicar i van plegar tots els qui la tiraven endavant. Confiem i esperem que amb la moguda sinodal proposada per Francesc, bisbe de Roma, i sembla empesa arreu es recuperi aquell Esperit que va esperonar a tants creients i es va estroncar i vetar de cop a la nostra Zona Pastoral amb l’erecció de la Diòcesi de Terrassa.

La seva vida social es va diversificar en ambients corals terrassencs, La Mar de Bé, el Petit Cor de la seva parròquia i l’Agrupació Coral de Matadepera que el diumenge 10 d’abril van dedicar el concert de Rams a l’Església Parroquial de Sant Joan de Matadepera a la seva memòria. Va ser un dels promotors conjuntament amb la Mercè Galí, Pere Corbera, Miquel Massaguer, Paco Buj, Fina Serrat, Joan Carné, Joan Montoliu, Montserrat Anglada i l’Ildefons Argemí. i la mateixa Montserrat Ferrer de l’Associació Maria Rovira, mestre i exemplar feligresa. Des d’aquesta Associació van organitzar conferències, entre d’altres, sobre La llibertat dels empresonats o Volem bisbes catalans. I amb l’empara d’Òmnium Cultural van convocar un concurs literari que porta el seu nom per a joves.

L’excursionisme ha estat també una de les seves activitats preferides, així no li costava gens programar sortides periòdiques fins al darrer racó de Catalunya amb els seus amics, un grup ben nombrós que encara continua ben viu.

Quan es jubila el 2011 accepta, feia anys que l’empaitava, ser secretari de l’Associació de Col·leccionistes de Terrassa de la que n’era soci d’ençà del 1981. Col·leccionava coses senzilles com sobrets de sucre, punts de llibre, goigs, segells, monedes, àlbums de cromos, bitllets de loteria que va exposar a la Col·lectiva del 2021.

També li agradava la gresca i, qui ho havia de dir, amb una colla d’amics anomenada Rives Triple Sex participaven en la rua del Carnestoltes, disfressats de capellans i escolans tot representant una processó tradicional del més ranci i franquista nacionalcatolicisme.

Com podem deduir en Toni ha estat una d’aquelles persones que han fet ciutat des de baix, des de sempre el servei era part essencial del seu ADN i a fe de Déu que el va fer fins al darrer moment en què va emprendre el seu llarg viatge, la seva darrera excursió.

Som molts els qui el recordarem. Que al Cel sia!

Josep-Maria Font i Gillué, 14 d’abril del 2022

Related Articles

Deixa un comentari