Necessitem un diàleg que aprofundeixi el coneixement i valori, amb discerniment, tantes coses que tenim en comú.
Qualsevol esforç per la pau sense un compromís sincer de reconciliació està abocat al fracàs.
Necessitem trencar amb la cultura de l’amenaça, hem d’anar més enllà dels límits dels nostres estrets horitzons tot aspirant sempre a viure la fraternitat universal perquè cada persona que vingui a aquest món pugui conèixer una existència de pau només assolible dialogant amb sinceritat per entendre’ns com a persones i com a comunitat humana. Hem de saber argumentar amb humilitat, rebatre amb honestedat, proposar amb realisme, perdonar (una paraula avui desapareguda) amb generositat.
L’estabilitat en el món a través de la por no es mantindrà mai, menys encara, en un equilibri altament inestable, a la vora de l’abisme nuclear i tancat dins dels murs de la indiferència, en el qual es prenen decisions socioeconòmiques, que obren el camí als drames de descartar l’home i la creació, en lloc d’autoprotegir-se. Només la confiança recíproca i el diàleg poden trencar la morbosa amenaça de la por i acabar amb la desconfiança que preval actualment.
“La conversió ecològica consisteix en apostar per un altre estil de vida que obri la possibilitat d’exercir una sana pressió sobre els que tenen el poder polític, econòmic i social.”
El món necessita artesans de la pau, testimonis convençuts oberts al diàleg sense exclusió ni manipulació. El procés de pau ha de ser un compromís constant en el temps, un treball pacient que cerca la veritat i la justícia, que honora la memòria de les víctimes i que s’obre a una esperança comuna, més forta que la venjança. Això és una autèntica construcció social a tots nivells de la comunitat, local, nacional, estatal i universal. Altrament mai hi haurà una pau veritable tret que siguem capaços de construir un sistema econòmic més just.
La conversió ecològica, entesa de manera integral com una transformació de les relacions que tenim, consisteix en apostar per un altre estil de vida que obri la possibilitat d’exercir una sana pressió sobre els que tenen el poder polític, econòmic i social. Ens ha de recordar l’alegre sobrietat de compartir, amb els altres éssers vius, amb tota la creació en la seva tant rica varietat. Només així farem un planeta on no visquem turmentats per les guerres, torturats per la gana i el terror o esquinçats i dividits per ideologies, raça o color. Posem-nos des d’avui mateix a la feina a fi que un dia puguem cridar-nos amb orgull “Homes i Dones”.
Gaudim de la vida a partir de la convivència veritablement humana que es crea en el diàleg, la reconciliació i les noves propostes de reconeixement i respecte per la natura en una autèntica fraternitat oberta i integradora. Que d’una vegada per totes els responsables del govern de les nacions creixin en la solidaritat i la justícia, oblidin les tibantors i fomentin la pau, el diàleg i el respecte a la natura.
(Recosint textos de la Vetlla per la Pau del 31 de desembre del 2019 a Montserrat, a cura de Josep-Maria Font i Gillué)
Deixa un comentari