El paradigma d’emergència ambiental i climàtica ha canviat la realitat urbanística. Els projectes territorials de futur de Terrassa no seran nous creixements com “Els Bellots-2”, sinó la reordenació de creixements històrics, i entre aquests els que no s’afronten, com els barris entorn la Riera de les Arenes. Només els projectes que estructuren barris i ciutat són capaços de generar desenvolupament sostenible i saludable i corresponsable del segle XXI en l’actual context ambiental. Com explicar a la ciutadania que s’ha de ser corresponsable amb el medi ambient? I a la vegada, fomentar un nou creixement desaforat de la ciutat impulsat pels seus responsables polítics? Que si estalvieu aquí, recicleu i no consumiu irresponsablement, estalvieu i controleu l’energia i mitigueu els residus, que mentrestant Terrassa fomenta una nova zona industrial al Vallès sense cap criteri de sostenibilitat, un espai que contamina i ocupa i incrementa sol urbà, i que a canvi, no paga res al medi ambient i elimina més de 90 hectàrees de biodiversitat, incrementant el canvi climàtic i augmentant l’emergència ambiental. “Oh benvinguts passeu passeu als Bellots-2”, aquesta és la cançó del nou convidat per arribar a la crisi ambiental del 2050, i mentrestant somriure i saludar als nostres joves dels “Friday for Future”.
“Com explicar a la ciutadania que s’ha de ser corresponsable amb el medi ambient? I a la vegada, fomentar un nou creixement desaforat de la ciutat impulsat pels seus responsables polítics? Que si estalvieu aquí, recicleu i no consumiu irresponsablement, estalvieu i controleu l’energia i mitigueu els residus, que mentrestant Terrassa fomenta una nova zona industrial al Vallès sense cap criteri de sostenibilitat, un espai que contamina i ocupa i incrementa sol urbà”.
Però la voluntat de la Carta als Reis a l’Ajuntament pel 2020, i treballar en positiu, és per explicar que cal un canvi de paradigma a l’entorn dels barris de la Riera de les Arenes, per plantejar un model de transformació de la ciutat des del respecte a la sostenibilitat i l’increment de la biodiversitat des de la ciutat, i aquest hauria de ser un dels projectes prioritaris per la Terrassa del segle XXI, després d’haver resolt i gestionat de forma molt correcta l’encara inacabat Parc de Vallparadís del segle XX.
Cal compartir el comportament de la Riera de les Arenes per després fer-ne propostes ambientals, per evidenciar que neix molt a prop, al Coll d’Estenalles i amb un desnivell brutal en pocs kilòmetres i que genera un risc ambiental, cosa que l’ha fet perillosa per les fortes riuades del 1962, que van afectar els barris de Sant Llorenç, Ègara, les Arenes, Ca n’Anglada, Can Palet i les Fonts, on hi havia construccions al llit de la riera. També sabem de la seva manca d’aportació estable d’aigua i de cabdal per l’estructura geològica del massís de Sant Llorenç, amb més tendència a surgències i fonts d’aqüífers en direcció al Bages que al Vallès, i la falla o diàclasi de la depressió prelitoral entre Terrassa i Matadepera que aguditza aquest canvi de serralada a plana, i que en definitiva esdevingui més una reserva territorial d’espai lliure amb un aqüífer menor, com ho sap la “Societat de Mina de Terrassa”, que anava més lluny a buscar aigua el XIX.
“Més que una estructura fluvial estricta, la Riera de Les Arenes ha de ser una matriu lineal verda i de biodiversitat i per altra banda, ser un corredor sostenible de mobilitat i accessibilitat”.
La riera té importants servituds de pas urbanes i d’urbanització que l’han canalitzada, limitada i que l’han transformada, i pròpiament, la Riera de les Arenes no és un espai matriu amb vida fluvial pel que entenem dels rius i la vida fluvial i aquàtica. Actualment, la Riera de Les Arenes no és un ecosistema de riu o riera humida, és una llera fluvial canalitzada i artificialitzada que no suma, i no aconsegueix connectar amb el sistema d’espais lliures i amb l’Anella Verda de Terrassa, i per tant, cal una solució de més connectivitat biològica en els àmbits de les ciutats de Matadepera i Terrassa, i també entre Sant Quirze i Rubí, transformant els seus marges en front els nous riscos ambientals. Si es pot compartir aquesta diagnosi, hem d’entendre que més que una estructura fluvial estricta, la Riera de Les Arenes ha de ser una matriu lineal verda i de biodiversitat i per altra banda, ser un corredor sostenible de mobilitat i accessibilitat, i amb aquests dos objectius cal treballar.
El primer objectiu de ciutat saludable i d’emergència en clau de biodiversitat, seria actuar en la naturalització de construcció dels murs i elements de canalització de la llera, mitjançant tractaments que augmentin la biodiversitat de la llera, ara en una fase bàsica de “successió biològica”. Cal aportar més diversitat biològica en tots els substrats, l’herbaci, l’arbustiu i l’arbrat, amb la lògica d’una matriu fluvial mediterrània, amb la tria d’espècies d’arbrat i vegetació en les avingudes de l’entorn i pensar en termes de nova urbanització als marges urbans de la llera de la Riera de les Arenes, com si fos un gran passeig verd que relliga el Parc Natural de Sant Llorenç amb la plana agrícola del Vallès i l’Anella Verda. I també, cal implicar en el projecte la participació de les escoles i les noves generacions, fent-los protagonistes de debò per creure en una nova generació de ciutadania. I després d’això vindran els projectes d’espais humits, amb reintroducció d’espècies de biofauna de tot tipus; gastròpodes, rèptils, libèl·lules i tortugues, amfibis i l’arribada de l’avifauna, i fins i tot apadrinar i recuperar alguns mamífers de millor equilibri de la cadena tròfica. Aquesta podria ser la millor aportació en el paradigma de lluita contra el canvi climàtic amb un repte important de captura de CO2 de Terrassa, en un àmbit fluvial pel passeig i l’esport i la salut que afecta més de 50.000 persones d’aquests barris, de quasi 10 km de longitud, en una franja de més de 100 metres d’amplada, 1.000.000 m2 de sòl lliure, que comporti fer un parc fluvial de 100 hectàrees de verd urbà fins l’any 2050, cinc vegades el Parc de Vallparadís, per a tota la ciutat.
Però aquesta aportació ambiental de connectivitat i biodiversitat no és creïble, sense obligar-se a un segon objectiu ambiental: el de la mobilitat sostenible i accessibilitat pels barris de Terrassa. I com s’ha d’afrontar això? Hem de superar l’actual autopista suburbana i precària que hem construït en 50 anys, i que embolcalla i ofega la Riera de les Arenes. I la clau és retornar el protagonisme a la ciutadania amb un Passeig urbà de la Riera d’abast comarcal metropolità, un passeig amb voreres lliures de paviment, i de 20m. d’amplada, amb enjardinaments en cada dels marges de la riera, per retornar a passejar, a córrer i a “biciclejar” per fer salut, i anar d’una punta a l’altra de la Riera, des de la Matadepera de la Torre Salvans, fins a Les Fonts de Terrassa i Rubí, i així fins el Llobregat.
“La clau és retornar el protagonisme a la ciutadania amb un passeig urbà de la riera d’abast comarcal metropolità, un passeig amb voreres lliures de paviment, i de 20m. d’amplada, amb enjardinaments en cada dels marges de la riera”
La clau d’aquest paradigma ambiental del XXI és que també ho és en termes d’igualtat de gènere en la mobilitat i en els usos socials per a tothom de la Riera de Les Arenes, alterar totalment la mobilitat en vehicle privat de manera que cada marge de la riera resolgui només en un sentit de circulació de pujada o de baixada, amb una regulació “semaforitzada amb ona verda” d’entre 2-3 carrils, tal com ho trobem a Barcelona. Amb la reordenació i millora del sistema de ponts actuals, sense barreres arquitectòniques, en una seqüència que permeti el canvi de sentit sense conflicte urbà. I treballar l’hegemonia de la mobilitat alternativa intermodal amb una excel·lent xarxa d’autobusos, amb baixadors equipats, i que connecti amb les estacions de ferrocarril i el centre vers Sabadell, Barcelona i Manresa, i amb una ruta de carril bici de més de 10 kilòmetres que uneixi Terrassa amb Rubí i Matadepera, és una altra de les grans millores que oferirà el Projecte.
Tot això no és possible sense que l’Ajuntament de Terrassa ho consideri una de les prioritats del mandat, igual que es va fer en un altre moment amb la dinamització del Vapor Gran i el parc de Vallparadís. Un Pla Especial com antecedent, redactat per BAMMP Ass. ja està aprovat per l’Ajuntament des de l’any 2007, i només l’organització d’una exposició sobre la Riera de les Arenes, i la conformació d’un Concurs Urbanístic de gran abast i relleu internacional i de gran repercussió ciutadana pot superar les dinàmiques quotidianes de la Gerència d’Urbanisme. Cal un projecte que s’aparti dels neguits dels mandats de cada quatre anys, que generi il·lusió en la ciutadania, i que esdevingui el repte de la Terrassa del segle XXI i el seu compromís real amb la recuperació de la biodiversitat i amb l’emergència ambiental i climàtica.
Josepa Camps Venut
geògrafa UAB
BAMMP
ARQUITECTES I ASSOCIATS
PLA ESPECIAL DE L’EIX DE LA RIERA DE LES ARENES DE TERRASSA
Promotor: Ajuntament de Terrassa
Autors:
Francesc Bacardit i Segués
Ferran Pont i Montaner
Manuel Ruisánchez Capelastegui (Ruisanchez Arquitectes)
Planurbs, S.L.P.
Col·laboradors:
ESTEYCO (Enginyeria)
DOYMO (Estudi de Mobilitat)
Manuel Colominas Galobardes (Paisatgisme)
Aprovació inicial: Maig 2007
Superfície amb llera: 693.839 m2
Deixa un comentari